LA MEMÒRIA DELS LLIBRES

No recorde quan vaig aprendre a llegir però en el primer curs del parvulari ja llegia molt, llegia i rellegia tot el que em passava per les mans, va arribar un temps però, en què vaig deixar de llegir llibres i em limitava a les revistes o als diaris, que també són lectura, que conste. D'ençà que vaig reprendre el gust per llegir llibres, n'he llegit molts, vora una mitjana de 60 llibres anuals però això no vol dir que me'n recorde de tots. Alguns llibres ens marquen i ens deixen un record indeleble, uns altres però, passen amb més pena que glòria per les nostres vides i amb el pas del temps, fins i tot oblidem haver-los llegit. També hi ha llibres que he llegit i no recorde gens sobre l'argument i finalment alguns llibres he acabat associant-los a persones i moments de la meua vida. Vull repassar alguns d'ells perquè suposen també fites en la meua vida per a resseguir un camí.

Trobe que el primer llibre de cert volum que vaig llegir fou Harry Potter i la pedra filosofal. Mai n'he sigut fan i no sé per què totes estes sagues que agraden a tot el món, a mi em provoquen sempre un rebuig inicial. A més en aquest cas es tractava de la típica lectura obligatòria que ens manà la professora de castellà. Recorde que era per la tardor i feia fred i me'l vaig llegir de pressa i corrents perquè com acostumava aquell any de 3r d'ESO, no me n'assabentava mai dels deures, tampoc va ser el meu millor any acadèmic, he de dir. Per cert que l'altre dia vaig començar un curs d'ensenyament i un dels companys era Catalina, la meua professora de castellà d'eixe any, la que ens va fer llegir Harry Potter. Ella va dir que de segur que no la recordava gens i no sé si ho llegirà però mira, me'n recorde d'això i de moltes altres coses. També recorde que en el treball del llibre em va posar un 8 però em va baixar dos punts perquè el dia de l'entrega no anàrem ningú a classe perquè havíem fet vaga. Catalina, torna'm el 8!

I d'aquella època d'institut tots els llibres que recorde haver llegit eren els típics obligatoris de classe. Per exemple, el Quixot que ens va manar el de professor de castellà de primer de batxillerat, una lectura que em va resultar avorrida i feixuga escrita en un llenguatge estrany i que recorde llegir-la els caps de setmana que passàvem a Llutxent, que també em resultaven feixucs i avorrits. El Leandre i Hero de Roís de Corella, la Història de Josep anònima, els Collidors de neu de Pepa Guardiola, Murmuris i crits de Carme Miquel, el Joel d'Isabel-Clara Simó, l'Ayax de Sòfocles, Un món feliç d'Aldous Huxley...

En un viatge a Barcelona en autobús em vaig llegir l'Univers, els Déus i els Hòmens de Vernant i gràcies a això el viatge de sis hores em va passar més o menys ràpid. A més recorde que havia de fer-ne un treball, per a la classe de filosofia, i vaig intentar fer un arbre genealògic dels déus de l'Olimp que va resultar una comèdia per culpa de Zeus i les seues relacions extramatrimonials. Però al final em va posar bona nota per les conclusions que en vaig fer, per exemple vaig trobar molts paral·lelismes entre el mite de Dionís i Jesucrist i això que en aquell temps no tenia Internet. 

Un altre esdeveniment que relacione amb un llibre, en aquest cas la Importància de ser Frank, d'Oscar Wilde, va ser les eleccions autonòmiques i municipals del 2003 que ens van dur una majoria absoluta desastrosa del PP. Però no tot eren llibres llegits per obligació. Em vaig llegir per gust el Huit de Katherine Neville així com el Codi da Vinci de Dan Brown, era la moda, no em jutgeu. També en la Pasqua de 2005 no sé per què vaig començar a tindre unes inquietuds espirituals i em vaig llegir el Quo Vadis de Henryk Sienkiewicz.