DE PEDRA EN PEDRA

L'estiu de 1914, quan Àustria va envair Sèrbia i Rússia li decLarà la guerra en resposta, els tambors redoblaven a tot el continent europeu i les societats començaven a dividir-se, al marge de debats ètics i geopolítics, el debat es dividia entre patriotisme i internacionalisme. Els patriotes veien compromés el futur de la seua nació i els internacionals entenia que allò que es cuinava era un enfrontament entre rics i en el qual els obrers sols podien perdre. 

El 29 de juliol la Internacional Socialista reunida a Brussel·les anuncià la seua postura contrària a la guerra i que tots els obrers del món havien de restar-hi units. En França esta postura la defensà Joan Jaurés, diputat llenguadocià pel Partit Socialista Francés. 

Un sector de la societat francesa contemplava amb bons ulls una eventual guerra contra Alemanya, perquè encara coïa la derrota del 1871 contra Prússia i la consegüent ocupació de París per les tropes alemanyes i que va posar fi a la Guerra francoprussiana. Entre els revengistes hi havia la Lliga de Jóvens Amics d'Alsàcia-Lorena, una organització nacionalista francesa que reclamava la devolució d'Alsàcia i Lorena (territoris germanòfons annexionats per Lluís XIV a França al s.XVII), incorporades a Alemanya per la Pau de Frankfurt.

A esta Lliga s'havia afiliat quatre anys abans, el 1910 un jove estudiant de vint-i-pocs anys que venia de la Xampanya i que s'anomenava Raoul Villain. La Lliga era acèrrima enemiga del socialisme i sobretot de Jaurés per la seua postura pacifista i Raoul volia fer-hi la seua part.

El divendres 31 de juliol de 1914 Joan Jaurés sopava amb els seus col·laboradors al Café du Croissant de Montmatre, quan faltant uns minuts per a les 22.00, Raoul Villain li va pegar un tir al cap des del carrer i el va assassinar. No en va poder fugir perquè hi havia testimonis i fou detingut. Tanmateix, gairebé 5 anys després, el 29 de març de 1919 i en un context d'eufòria vencedora, Raoul Villain fou alliberat i el president del tribunal que l'havia jutjat,va declarar que s'havia comportat com un bon patriota perquè l'actitud de Jaurés haguera suposat un problema polític greu.

La vídua de Jaurès hagué de pagar les despeses del judici i contemplar la vergonya de vore com l'assassí del seu marit era alliberat amb honors. La desaparició de Jaurès afavorí un govern de concentració estable per a fer front a Alemanya, l'Union Sacrée.

Cent anys després, pareix increïble com el món Occidental va de nou abocat a un fracàs i la gent en lloc de demanar una resolució pacífica, defensa la guerra, les armes i les venjances.