COM LLEGIM?

 A l'entrada anterior vaig comentar breument quina havia sigut la meua experiència com a lector i acabava reflexionant sobre què considerem llegir. A tall d'això, vull continuar parlant sobre la lectura a l'aula. 

Com a professor d'Àmbit Sociolingüístic he d'enfrontar-me a la lectura competencial i ho he desenvolupat de diverses maneres:

a) lectura del llibre tots junts en veu alta, fent els comentaris i les reflexions pertinents per a entendre millor el contingut, preguntant a l'alumne què ha llegit, quines paraules no ha entés...Amb aquest sistema aconseguisc comprovar el nivell de lectura de cada alumne, però té el desavantatge que cadascú té un ritme de lectura diferent, i que aquells que lligen de amb més fluidesa, s'avorreixen. 

b) cadascú llig el llibre al seu ritme en classe i després els done activitats de comprensió lectora. Tanmateix, aquells a qui no els agrada llegir, no lligen i es dediquen a fer passar el temps, en acabant a casa es copiaran les respostes dels companys i em trobaré idèntiques contestacions, amb els  mateixos erros, fins i tot en aquelles preguntes de reflexió personal.

c) els alumnes han de dur llegit el capítol que els mane i fan les preguntes en classe. D'aquesta manera intente d'assegurar-me que les preguntes es contesten individualment, però el resultat acaba sent parell al de la proposta anterior i molts no han llegit el llibre en casa i es copien les respostes.

d) la tertúlia literària: els alumnes han de dur llegit de casa el capítol que toque i anotar tres o quatre idees que els hagen cridat l'atenció per a debatre-les en classe. L'hora és més amena, li podem dedicar més temps a interpretar i comprendre el text que no sols a llegir-lo, podem relacionar la lectura amb temes de la nostra realitat, etc. Ara bé, novament, aquells que de normal no lligen, casualment assenyalen sempre els fragments corresponents a les primeres pàgines del capítol. 

Vaig alternant cada setmana una modalitat però, tot plegat em fa l'efecte que els resultats no són gaire satisfactoris, que tampoc sé com puc fer millorar el nivell de lectura i això em du a una altra pregunta que provaré de contestar la setmana que ve: quan i on llegim?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del
Més informació

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL

Imatge
Quan va nàixer el meu interés per la història? No estic molt segur, però supose que en algun moment entre Érase una vez los inventores , les primeres classes d'història en eixe contenidor anomenat Coneixement del Medi i les pel·lícules de Disney Aladdin i El Geperut de Notre Dame . La meua estima per la història va lligada al moment exacte en què hom se n'adona que el temps passa i amb ell, les coses canvien. I en tot aquest període formatiu hi va haver una ciutat que em va fascinar, Aquisgrà. De menut m'encantava mirar els Atles de casa, repassar-los, aprendrem els països i les seues capitals, buscar els llocs en el mapa. En una d'eixes excursions cartogràfiques vaig trobar la ciutat d'Aquisgrà i em vaig sentir un poc torbat. Eixa ciutat existia realment?No sé perquè pensava que els llocs històrics pertanyien bé a un plànol fantàstic o desapareixien sense deixar rastre. Havia d'anar-hi algun dia. Eixe dia va arribar 15 anys més tard. Per fi podr
Més informació