DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Aquests mots parlen sobre el caràcter de les persones amb una connotació negativa. Albardà , comediant, bufó i per extensió persona histriònica i inconscient i antigament també tenia el significat de persona que viu de gorra, tal vegada per la consideració social que sovint tenien els bufons de les corts reials. Mots derivats són el verb albardanejar, fer coses estúpides o sense seny i albardaneria, una estupidesa. Té una etimologia curiosa perquè en àrab andalusí ja s'empra amb este significat però en àrab clàssic el mot بردان (bardaan) significa fred o gelat i acabà prenent el significat de descarat. Bardaix , sodomita, el DCVB afegeix el matís de sodomita pacient i per extensió també s'empra com a sinònim de brut, immoral. Ens arriba de l'àrab  برده (bardah), captiu, esclau i aquest del persa برده amb el mateix significat i derivat del verb  بردن (bardan), dur, portar. Per tant aquest verb persa és cognat de l'anglés to bear i el llatí fero que trobem a mol...

En el grup de dialectes isqué ahir una expressió que no l'havia sentida mai i que a la Marina pareix prou estesa: "estar en Liorna" o "anar-se'n a Liorna" com a sinònim de trobar-se molt lluny (físicament o mental) o enviar a algú molt lluny. Segons el DCVB és una expressió mallorquina i llavors podria haver arribat a la Marina amb els repobladors del segle XVII. Justament al segle XVII el port de Liorna comença un període de gran esplendor comercial i des de la Marina hi arribarien productes com les panses. A finals del segle XVI Liorna era un petit port de pescadors del litoral toscà. A partir de 1590 el Gran Duc Ferran de Mèdici concedí unes lleis que permetien l'establiment a Liorna de comerciants, fóra quina fóra la seua nació o religió, garantint-ne la llibertat de culte. Els Grans Ducs intentaven aprofitar el buit deixat a la Mediterrània pels grans emporis comercials com Venècia o Gènova. La colonització d'Amèrica traslladà el gros ...

Tot i que tots estan fent les seues retrospectives de la dècada del 2010, com a historiador sé que la dècada acabarà el 31 de desembre del 2020. De tota manera, l'any 2019 ha suposat la fi d'una etapa que va començar l'any 2010 quan acabava la carrera i no sabia què fer amb el meu futur. Bé, en 2019 he deixat de preocupar-me'n perquè sense saber encara que vull ser de major, encara com la meua estabilitat econòmica ja no dependrà d'això, sempre que continue existint l'estat, clar.  He decidit enguany recuperar de les retrospectives anteriors alguns paràgrafs: 2010: No m'atrevisc a pronosticar res per al futur, sempre se m'ha donat mal. No sé des d'on escriuré el dia 31 de desembre del 2020, de fet no sé si continuarà existint aquest bloc. Bé, puc pronosticar que d'aquí deu anys en tindre 33, la qual cosa produeix vertigen sols de pensar-la. L'únic que sé és que el viatge continua, que l'equipatge serà diferent, el mitjà de tran...

1. Les Vespres Sicilianes ( The Sicilian Vespers: A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century   ). Seguint l'estela de Braudel, l'historiador britànic Steve Runciman (1903-2000) proposa una història comparada de la Mediterrània medieval a partir de l'episodi de les vespres sicilianes i els actors que hi participaren. Cal conéixer l'origen nobiliari de Runciman per a comprendre perquè sols fa una història de grans personatges i s'oblida de la resta d'elements d'un relat històric. Una llàstima. 2. El déu de les petites coses ( The God of Small Things, 1997) és una novel·la de l'escriptora índia Roy Arundhati (1961) emmarcada dins del corrent del realisme màgic i que parla sobre dos germans bessons de Kerala que són separats de menuts i com es reuneixen trenta anys més tard, indagant sobre el motiu de la separació i alhora fent un relat descarnat sobre el sistema de castes. 3. La terra que crema (The Burning Land, 2009) la cinq...

Alatzà: color rogenc de la tonalitat de la canella, d'ús literari i vinculat a un tipus de cavall. Del castellà alazán , i este de l'àrab andalusí الاسهاب‎ ( alashab ) i del clàssic أَصْهَب‎ ( ashab ), roig. En àrab hi ha una tonalitat més fosca que es correspon amb el color vermell, أَحْمَر ( ahmar ) d'on provenen Alhambra i Alfambra (municipi i riu, afluent del Túria, en Terol). Anyil: color blau molt intens derivat d'una matèria colorant que s'obté de les plantes indigofera tinctoria . De l'àrab نِيل ( nil ) s'empra en el món tÈxtil, també es pot dir color indi. És un mot pres del persa i en última instància de l'hindi ‎नील (nila), blau fosc, verd fosc o negre. Ja veiérem que el mot nenúfar tenia una etimologia semblant. De l'anyil prové l'anilina, una substància química que s'utilitza per a fabricar materials químics.  També de l'hindi nila prové el color lila, color morat. Atzarcó o zircó: color roig que s'obté de...