DIA D'ESTRENA!

Hui, per fi, ha sigut el dia de la meua estrena. La primera classe. Estava molt nerviós, mentre caminava pels corredors tenia un nus a l’estomac i de sobte al girar el corredor en direcció a la classe, va ser com si el temps es detingués. Podia sentir les meues passes sobre el sòl, molt lentament, el moviment de totes les persones, ralentit. Podria haver-se escoltat fins i tot el soroll d’un full caure al terra. Flanquejat per la professora i el meu company, em venia al cap una sola frase: condenado a muerte recorre la milla verde.  I a l’entrar a la classe, el temps ha recuperat la seua velocitat normal.
I allí, amb la pissarra al darrere i la classe al davant, 22 alumnes, 44 ulls mirant, esperant un pas en fals. Poden olorar la por. Amb els textos repartits i la llista passada era el moment de començar. Per on comence? Ah si...acabada la primera guerra mundial... i comence a passejar la vista per tota la classe. Ulls expectants, d’altres distrets i absents...anem a veure com es produeixen una sèrie de crisis...mans ràpides que agafen apunts... ¿no puedes hablar en castellano?... parlaré en valencià i si no entens alguna cosa t’ho explique en castellà, val?...una mirada de fastig com a tota resposta...bé, durant els anys 20 l’economia dels EEUU... de nou repasse la classe, mirades d’avorriment, estàs perdent-los, estàs perdent-los, merda! Però no et bloqueges...ho esteu entent tot?- siiiii...la classe es torna un crit unànime però poc convincent... algú sap que és el proteccionisme? Algú vol llegir? Algú sap que és la llei de l’oferta i la demanda?...sempre són els mateixos braços els que s’eleven...a estos que els pose un 10...i inconscientment convertisc la classe en un petit diàleg amb els quatre supervivents... ja sé que és un tema molt àrid, però és necessari que ho entengueu... i continue la classe, i de sobte la paraula Hitler es com si els fera retornar...
I aquestes varen ser algunes de les principals mesures contra la crisi del 29... mire el rellotge, encara queden 15 minuts de classe, açò no s’acaba mai, i ara que dic?... bé encara que no haveu donat la revolució russa, passarem a veure un poc dels plans quinquennals de Stalin...s’estan avorrint, recorda el que et va dir Pablo, fes els teus comentaris irònics, però no puc, m’amonestaran...i així va ser com la URSS va esdevindré una potència mundial, ho haveu entès tot? Siiiii, un altre cor de veus...aleshores ja teniu una pregunta d’examen... si, examen, les paraules màgiques els trauen a tots del seu sopor, examen?, examen? Quin examen?...
Bé, la professora em dona l’enhorabona, sembla que ho he fet bé, sembla que no es veia que estava molt nerviós, almenys s’ha acabat la tortura, fins el dilluns.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe...
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del...
Més informació

EL PAÍS DELS BENIS

https://drive.google.com/open?id=1SotQtbnpMYP-35p783MoDBTbid8&usp=sharing Fent clic a l'enllaç de dalt es pot accedir al mapa. Des que els humans inventaren el llenguatge per comunicar-se, van tindre la necessitat de donar un nom a l'espai que els envoltava, a manera de domesticar el paisatge i fer-lo propi. Així rius, muntanyes, illes, hortes, barrancs... havien de rebre un nom. També els pobles obtingueren els seus noms, a fi de distingir-los dels seus veïns. Ara bé, per facilitar les coses, es féu clar que calia que aquests noms foren compartits per la comunitat, si cadascú donava un nom diferent a cada unitat, es requeriria molt de temps cada cop que es duguera un a la conversa. A més a més aquests noms es començaren a transmetre de generació en generació, els fills heretarien dels seus pares els noms dels rius i dels pobles com també heretaven terres i cases. D'aquesta manera la toponímia és una gran ferramenta per conéixer i apropar-nos al nostre passat...
Més informació