DIA D'ESTRENA!

Hui, per fi, ha sigut el dia de la meua estrena. La primera classe. Estava molt nerviós, mentre caminava pels corredors tenia un nus a l’estomac i de sobte al girar el corredor en direcció a la classe, va ser com si el temps es detingués. Podia sentir les meues passes sobre el sòl, molt lentament, el moviment de totes les persones, ralentit. Podria haver-se escoltat fins i tot el soroll d’un full caure al terra. Flanquejat per la professora i el meu company, em venia al cap una sola frase: condenado a muerte recorre la milla verde.  I a l’entrar a la classe, el temps ha recuperat la seua velocitat normal.

I allí, amb la pissarra al darrere i la classe al davant, 22 alumnes, 44 ulls mirant, esperant un pas en fals. Poden olorar la por. Amb els textos repartits i la llista passada era el moment de començar. Per on comence? Ah si...acabada la primera guerra mundial... i comence a passejar la vista per tota la classe. Ulls expectants, d’altres distrets i absents...anem a veure com es produeixen una sèrie de crisis...mans ràpides que agafen apunts... ¿no puedes hablar en castellano?... parlaré en valencià i si no entens alguna cosa t’ho explique en castellà, val?...una mirada de fastig com a tota resposta...bé, durant els anys 20 l’economia dels EEUU... de nou repasse la classe, mirades d’avorriment, estàs perdent-los, estàs perdent-los, merda! Però no et bloqueges...ho esteu entent tot?- siiiii...la classe es torna un crit unànime però poc convincent... algú sap que és el proteccionisme? Algú vol llegir? Algú sap que és la llei de l’oferta i la demanda?...sempre són els mateixos braços els que s’eleven...a estos que els pose un 10...i inconscientment convertisc la classe en un petit diàleg amb els quatre supervivents... ja sé que és un tema molt àrid, però és necessari que ho entengueu... i continue la classe, i de sobte la paraula Hitler es com si els fera retornar...

I aquestes varen ser algunes de les principals mesures contra la crisi del 29... mire el rellotge, encara queden 15 minuts de classe, açò no s’acaba mai, i ara que dic?... bé encara que no haveu donat la revolució russa, passarem a veure un poc dels plans quinquennals de Stalin...s’estan avorrint, recorda el que et va dir Pablo, fes els teus comentaris irònics, però no puc, m’amonestaran...i així va ser com la URSS va esdevindré una potència mundial, ho haveu entès tot? Siiiii, un altre cor de veus...aleshores ja teniu una pregunta d’examen... si, examen, les paraules màgiques els trauen a tots del seu sopor, examen?, examen? Quin examen?...

Bé, la professora em dona l’enhorabona, sembla que ho he fet bé, sembla que no es veia que estava molt nerviós, almenys s’ha acabat la tortura, fins el dilluns.