SILENCIS CÒMPLICES.

A l'institut hui hem donat el tema del feixisme i hem començat amb l'experiència italiana, el proper dia passarem a veure el nazisme i preparant la classe m'he trobat aquesta poesia de Martin Niemöller (1892-1984), un pastor luterà alemany que al principi recolzà Hitler perquè el seu discurs anticomunista, antisemita i nacionalista alemany li era atractiu. Molt tard, el 1933, quan Hitler ingerí en l'església protestant, s'oposà al Führer. Després de passar 7 mesos en la presó, acabà en un camp de concentració, primer a Sachsenhausen i després en Dachau fins que Alemanya fou alliberada el 1945. Arrepentit, serà un dels majors defensors del pacifisme.

Quan els nazis prengueren els comunistes, 

vaig callar,

perquè jo no era comunista.

Quan empresonaren als socialdemòcrates,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan vingueren a buscar els sindicalistes,

no vaig protestar,

perquè jo no era sindicalista.

Quan vingueren a endur-se els jueus,

no vaig protestar,

perquè jo no era jueu.

Quan vingueren per buscar-me,

no hi havia ningú més que pogués protestar.

Perquè igual de culpable és aquell que empunya una espasa com el que ho consent, igual de culpable és l'assassí com aquells que el pugen al poder. Sacrificaren primer la seua llibertat per un poc de seguretat, perquè els temps ho requerien, perquè el més important era tindre treball, tindre diners, tindre orgull nacional i tan prompte com perderen la seua llibertat, perderen la seua seguretat.