EL DILEMA DE MORTADEL·LA

Ahir, mentre feia la compra, una xiqueta em va demanar ajuda. Es trobava indecisa davant el mostrador de companatge. No sabia quin tipus de mortadel·la triar, o més bé no entenia perquè hi havia diversos tipus.

-En què es diferencien?- em va preguntar.

–Bé, n’hi ha una normal i una altra amb olives - li vaig dir

-I quina agafe?

-Això ha de ser decisió teua. Quina t’agrada més?

-No ho sé, eixa amb olives no l’he provada mai però m’agradaria provar-la però també m’abelleix agafar la de sempre.

Es va mirar les mans, comptant-se les monedes, a veure si amb sort la manca de diners podia excloure una de les dues opcions. Però aquell dia no devia ser el seu dia. Es va girar cara mi, demanant-me amb els ulls que decidira per ella. A mi m'hagués resultat senzill, de fet em resulta més senzill triar per la resta, quan la decisió m'afecta sóc insuportablement indecís. Malgrat tot vaig resoldre que havia d'aprendre a decidir per ella mateixa i acceptar els resultats dels seus actes.

-C crec que no puc ajudar-te més - li vaig dir.

La xiqueta encara va restar uns quants minuts allà davant, absorta i analitzant els pros i els contres d’una i de l'altra mortadel·la. Finalment en va agafar una i se va anar, ben contenta amb la seua elecció, cap a la caixa. 

I jo encara em vaig quedar allà pensat en aquella situació curiosa i desitjant  que tant de bo les decisions de la vida es limitaren a quin tipus de mortadel·la volem comprar, perquè si ens enganyem el més senzill és canviar d'opció la propera vegada. Però normalment la vida ens presenta camins sense tornada, una vegada s'han pres. I finalment per trencar el dramatisme del moment, el megàfon del supermercat, amb aquella estrident melodia, ens recordà que estàvem en quaresma, un bon moment per menjar peix. Tant de bo fós tan senzill.