QUINZÉ DIA: EL LLADRE DE PERUSA
28/03/2020
Divendres vaig fer un bescuit suís anomenat Rüblitorte que du carlotes. Un exercici que em pareix interessant és investigar d'on venen els diferents ingredients.
Així la recepta del Rüblitorte és:
400 grams de galetes mòltes
25 grams de farina
1 cullerada de rent en pols
400 grams de carlotes
8 ous
un poc de sal
150 g de sucre
1 culleradeta de canella
3 culleradetes d'aiguardent de cirera.
Per a la cobertura:
200 grams de sucre de llustre
3 cullerades d'aiguardent
2 cullerades de suc de llima.
Les galetes han sigut fabricades a Palència i la farina, a Toledo. Castella sempre ha destacat per la seua producció cerealícola, gairebé molt limitada per les característiques orogràfiques de les depressions del Duero i del Tajo.
El rent en pols, la canella i el sucre de llustre venen de Novelda. Al Vinalopó Mitjà i sobretot a la seua capital hi ha una producció d'espècies molt destacada des del segle XIX. És un sector orientat a fer d'intermediari, importació i redistribució perquè òbviament moltes espècies són cultius de climes tropicals. De fet, la canella sí que específica que prové de Sri Lanka o d'Indonèsia. De tota manera ens parla d'una industrialització valenciana orientada al sector de la producció agroalimentària que sempre s'ha menystingut pels historiadors del model Manchester.
Les carlotes són de Toledo.
Els ous venen d'alguna granja de Múrcia, Aragó o Castella i Lleó, no ho especifica. La veritat és que en l'etiquetatge dels aliments hi ha molts clarobscurs perquè la procedència dels productes mai és clara i cal investigar un poc. Si ens guiarem per l'adreça del producte, pareixeria que tot es fa a Madrid i dos ciutats més.
La sal és feta a les salines de San Pedro del Pinatar. Les salines de San Pedro com altres de la zona del sud-est peninsular han sigut treballades ja des d'època romana i són una de les principals produccions agràries del litoral. En èpoques pretèrites les salines eren tan importants que la monarquia retenia la seua propietat i eren objecte de negocis térbols per a la seua explotació privada. En molts casos foren genovesos els que acabaren llogant la seua explotació, amb conflictes amb la població local inclosa.
El sucre és fabricat a Alemanya. Alemanya és un dels principals països productors de sucre i no és que tinga canyes de sucre, sinó que prové de la remolatxa. El cultiu de la remolatxa és dels principals cultius a països europeus.
Les llimes com no podia ser d'una altra manera, són valencianes.
Finalment i el que més m'ha cridat l'atenció, l'aiguardent de cirera no és alemany ni suís, és d'una destil·leria de Tarragona.
En definitiva, Espanya continua tenint una producció agrícola considerable tot i que minvada en favor del sector terciari però encara no hem arribat a la total dependència de tercers països per al proveïment d'aliments.
Divendres vaig fer un bescuit suís anomenat Rüblitorte que du carlotes. Un exercici que em pareix interessant és investigar d'on venen els diferents ingredients.
Així la recepta del Rüblitorte és:
400 grams de galetes mòltes
25 grams de farina
1 cullerada de rent en pols
400 grams de carlotes
8 ous
un poc de sal
150 g de sucre
1 culleradeta de canella
3 culleradetes d'aiguardent de cirera.
Per a la cobertura:
200 grams de sucre de llustre
3 cullerades d'aiguardent
2 cullerades de suc de llima.
Les galetes han sigut fabricades a Palència i la farina, a Toledo. Castella sempre ha destacat per la seua producció cerealícola, gairebé molt limitada per les característiques orogràfiques de les depressions del Duero i del Tajo.
El rent en pols, la canella i el sucre de llustre venen de Novelda. Al Vinalopó Mitjà i sobretot a la seua capital hi ha una producció d'espècies molt destacada des del segle XIX. És un sector orientat a fer d'intermediari, importació i redistribució perquè òbviament moltes espècies són cultius de climes tropicals. De fet, la canella sí que específica que prové de Sri Lanka o d'Indonèsia. De tota manera ens parla d'una industrialització valenciana orientada al sector de la producció agroalimentària que sempre s'ha menystingut pels historiadors del model Manchester.
Les carlotes són de Toledo.
Els ous venen d'alguna granja de Múrcia, Aragó o Castella i Lleó, no ho especifica. La veritat és que en l'etiquetatge dels aliments hi ha molts clarobscurs perquè la procedència dels productes mai és clara i cal investigar un poc. Si ens guiarem per l'adreça del producte, pareixeria que tot es fa a Madrid i dos ciutats més.
La sal és feta a les salines de San Pedro del Pinatar. Les salines de San Pedro com altres de la zona del sud-est peninsular han sigut treballades ja des d'època romana i són una de les principals produccions agràries del litoral. En èpoques pretèrites les salines eren tan importants que la monarquia retenia la seua propietat i eren objecte de negocis térbols per a la seua explotació privada. En molts casos foren genovesos els que acabaren llogant la seua explotació, amb conflictes amb la població local inclosa.
El sucre és fabricat a Alemanya. Alemanya és un dels principals països productors de sucre i no és que tinga canyes de sucre, sinó que prové de la remolatxa. El cultiu de la remolatxa és dels principals cultius a països europeus.
Les llimes com no podia ser d'una altra manera, són valencianes.
Finalment i el que més m'ha cridat l'atenció, l'aiguardent de cirera no és alemany ni suís, és d'una destil·leria de Tarragona.
En definitiva, Espanya continua tenint una producció agrícola considerable tot i que minvada en favor del sector terciari però encara no hem arribat a la total dependència de tercers països per al proveïment d'aliments.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada