SETÉ DIA: BERGAMÍ

Després d'una setmana sencera de confinament, he eixit a comprar. Accions tan quotidianes com arreglar-se o agarrar el cotxe esdevenen estranyes. Sent un lleu mareig, quasi stendhalià. De camí al supermercat em travesse alguns cotxes d'holandesos i anglesos que van a parelles, com si açò del confinament no fóra més que una extravagància mediterrània més. En arribar al supermercat, la cua per a entrar-hi envaeix tot l'estacionament. N'ix un, n'entra un, és la màxima que segueix el vigilant de seguretat. Mentrestant hem d'esperar, els uns lluny dels altres. Una dona intenta colar-se, una altra parella intenta entrar-hi com si res, ignorant tots els que fem la fila però són detinguts per aquell Sant Pere. Un altre home arriba tot parat amb guants i mascareta i es col·loca al costat d'un conegut i botant-se la fila. Ni en aquestes circumstàncies som capaços de respectar la urbanitat.

El cel és gris com fa una setmana i amenaça de ploure. Espere que no ploga perquè estem tots a cel obert. Per fi m'arriba el torn i el de seguretat em mana enviscar-me les mans amb gel i col·locar-me uns guants. Després ja puc entrar. Encara com el supermercat té de tot i no hi ha prestatgeries buides com una setmana arrere. A la línia de caixa, unes línies roges separen els clients. Una hora i mitja més tard, isc. No entenc com hi ha gent que hi va cada dia, a mi se m'han llevat les ganes per a una setmana. Torne a casa i guarde la compra. Faig coses de classe però ja no tinc res més a fer perquè l'aplicació segueix desactivada per als alumnes. A la vesprada trac a Dana al carrer i retorne al confinament. Les merles, els teuladins i els coloms van fent-se amos del pati. Llig, passege per casa i enyore altres temps.