LA PEDRA DE SÍSIF

 En l'antiga Grècia Sísif va ser rei de la ciutat de Corint. Diu la llegenda que una volta el déu Zeus es va encapritxar de la nimfa Egina, filla d'Asop, una deïtat fluvial. Sísif va ser testimoni del festeig i posterior rapte de la nimfa per Zeus i li ho va contar tot a son pare. Zeus va entrar en fúria i va enviar a Tànatos, la mort a empresonar-lo. Però heus ací que Sísif va enganyar Tànatos i va ser aquest el que acabà amb les mans i els peus emmanillats de manera que durant un temps ningú podia morir i això va fer condir el caos. Finalment Zeus es va fer amb Sísif i el va castigar per a tota l'eternitat. El rei de Corint va ser condemnat a espitjar una roca grossa fins a dalt d'una muntanya però quan la pedra arribava al cim, queia per l'altre costat i Sísif es veu obligat de llavors ençà, a fer rodar la roca amunt i avall sense fi. 

Així em sent de vegades, que quan aconseguisc espitjar eixa roca grossa fins al cim, aquesta torna a caure i em toca tornar a començar i trobe que mai aconseguiré fer-me amb eixa pedra i em tocarà conviure amb el procés de fer-la rodar i rodar. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL