PLATÓ I JO

 Plató tenia raó, qui ho diria en aquelles classes de filosofia de 14.00 a 15.00 amb ganes d'escampar el poll i sentint el seu discurs de desigualtats innates amb olor a naftalina i Baron Dandy. La realitat ens enganya, o millor dit, és el nostre cervell que percep la realitat com li ve de gust. Esdevé un problema quan aquesta distorsió governa tota la teua existència i a mi m'està passant. Bé, ja em passava en aquells temps i continua fent-ho però no n'era conscient. El meu cervell selecciona la informació de l'exterior, la retorç i capgira de la manera que més mal em faça. Afortunadament me n'he adonat i encara que tard i que potser, mai puga desprendre'm, amb el temps aprendre a conviure'n, a evitar eixes visions de túnel, sobregeneralitzacions i minimitzacions dels meus èxits. Ara bé, la tasca és llarga i dura i em deixaré a moltes persones pel camí i això és el que en alguns moments em fa flaquejar.