DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

La petita església de Santa Maria de la Vida a Bolonya guarda dos petits tresors, d'un en vaig parlar l'entrada anterior, el grup de terracota del Lament sobre Crist mort. A la planta superior hi ha un altre es troba el conjunt escultòric dit el Trànsit de la Mare de Déu. És obra de l'escultor de Ferrara  Alfonso  Lombardi (1497-1537), feta per encàrrec de la confraria dei  Battuti  entre 1519 i 1522 per al seu oratori particular. La  baixa edat mitjana  va conéixer el desenvolupament de moltes confraries, organitzacions de laics que es reunien amb el pretext d'honrar  este  o aquell sant i que en un context dominat per la religió, servien per a fer lligams en contextos urbans i que de pas permetia facilitar l'entrada al paradís. Així trobem a la ciutat de Bolonya els  battuti  o flagel·lants blancs, un grup de laics que havien fundat l'hospital de Santa Maria de la Vida per a atendre els pelegrins, atés que la tomba de Sant  Domène...

  Ira, ràbia, dolor, incredulitat, un plany silenciós...l'escultor Niccolò dell'Arca (1435-1494) va capturar en un instant tota esta gamma de sentiments en el grup dit Plany sobre Crist mort. L'obra d'este autor contrasta en un context renaixentista en què primava representar l'harmonia i l'equilibri, per això apareix com un dels autors gòtics. Clar que cal tindre en compte que les modes se superposen i coexisteixen, no se succeïxen sense solució de continuïtat. D'origen incert, probablement dàlmata o de Bari, va treballar en Nàpols amb el mallorquí Guillem de Sagrera i també amb l'holandés Claus Sluter dels quals va prendre eixe caràcter dramàtic i expressiu. En el grup trobem a Joan d'Arimatea agenollat i vestit amb la moda burgesa del segle XV, al seu costat Maria Salomé, la Mare de Déu, Sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria de Magdala. En estes dos figures, l'arravat de violència s'acompanya amb el vol dels vestits, "un udol de pedra...

  Des del Pouet del Moro, el viatger troba el camí del Boticari que corre en paral•lel al barranc de l’Horta fins a arribar a una corba que el connecta amb el camí de Sant Miquel acompanyat d’ametlers, llimeres i ceps. En eixe punt sols cal deixar-se guiar per la silueta del campanar de Santa Caterina que per la seua esveltesa i elegància ben bé podria ser el Micalet de la Marina. Poc abans d’aplegar a la vila, es troba la Creueta de l’Ave Maria des de la qual, segons la tradició, Sant Vicent Ferrer beneint la vila de Teulada, la va protegir de l’atac dels pirates i de les pestes i segons pareix així ha sigut al llarg del segle. Entén però els pirates que venien en vaixell per la mar i no els que baixen de cotxes cars i duen maletins i les pestes malaltisses que delmaven la població i no les que es mengen el paisatge tot deixant una taca de formigó, contra eixos mals de la modernitat pot podia fer el Sant. Per fi la vila de Teulada però encara ha de passar per un altre dels esc...

  Filla o xiqueta es diu دختر (dokhtar) del protoindoeuropeu *dʰugh ₂ tḗr   la que mama (la llet materna). Cognat de l’anglés daughter , del neerlandés dochter , de l’alemany Tochter o del suec dotter , טאָכטער [tokhter] en ídix. En grec la paraula θυγατέρα   si bé té un caràcter més dialectal. En rus: дочь [dotx], дочка [dotxka]o дoнька [donka]en ucraïnés, ће́рка  o ćérka  en serbicroat.   En finés les paraules tyttö (xiqueta) i tytär (filla) són manlleus de les llengües bàltiques. दुहितृ  [duhitr] en hindi.

  Amb la nova llei de la Generalitat s'ha prohibit l'ús de telèfons mòbils a les aules del País Valencià exceptuant alguns casos com l'ús didàctic o emergències, res nou perquè a molts centres eixa era la norma. Això sí, acabava per fer-se  els ulls grossos  en corredors i patis  a causa del  desgast continu que provocava, haver d'estar en estat hipervigilant i que altres companys passaren olímpicament. A més eixos  mateixos  en feien ús dins de l'aula i no per a ús didàctic ni per una emergència. Tot plegat la situació derivava en abusos: fotografies i gravacions sense permís, mirades de reüll a la butxaca cada cinc minuts, sessions de cine amb l'aparell amagat dins de l'estoig ...i  un seguit d'actituds que evidencien fins a quin punt s'ha desenvolupat una dependència respecte dels mòbils. Ara , però , les mesures són més restrictives i per una part trobe que serà positiu si tots ens en desintoxiquem un poc en una acció  col·lectiva . Perqu...

                                                     La Kahina  és un personatge que encara hui entre els pobles amazics desperta una gran fascinació perquè representa la seua lluita contra els pobles invasors. Però com succeeix amb molts personatges i fets del període altmedieval, no disposem de moltes fonts que ens puguen donar dades fiables i on no arriba la veritat, prolifera la llegenda, per exemple se'n diu que tingué un harem de 400 hòmens, una fantasia més  pròpia  de l'orientalisme romàntic. Sabem que visqué a finals del segle VII a l'actual Algèria i que el seu nom era  Dihya , però  és més coneguda pel sobrenom que li posaren els àrabs al- Kahina , és a dir, la sacerdotessa perquè els seus atributs físics (ulls blaus, cabells negres i llargs) eren els propis d'una sacerdotessa. Estigué casada amb Kuseyla, un líder amaz...

  El viatger continua el seu camí deixant arrere les escoles de Pedramala, acompanyat sempre per la majestuositat de la Serra d’Oltà i de la seua germana major, la Serra de Bèrnia, que amb 1128 metres d’altura separa i alhora uneix les dos Marines. Durant el segle XIX l’exportació de pansa des del port de Dénia esperonà el conreu de vinya i les terrasses que havien esculpit segles d’erosió, s’abancalaren i inundaren amb una mar de ceps. A la dreta del camí una senda condueix a l’ermita de Pedramala, un xicotet oratori per a les gents que s’hi instal•laren a conrear el raïm. És una construcció senzilla d’una sola nau dedicada a Sant Vicent Ferrer i que celebra les seues festes a mitjans de juliol quan els benissers s’hi troben, adés per a treballar la terra i ara per a estiuejar. De l’ermita estant, s’obri una balconada des de la qual s’albira el Penyal cap a migdia i el Cap d’Or cap a llevant, les principals fites marines de l’antiga baronia de Calp. Més avant es troba l’encreu...