DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

A l’oest de la vila medieval d’Alacant, entre el Tossal i el Barranc de la Canèssia (anomenat actualment com a Rambla de Méndez Núñez i Plaça d’Espanya) se situava l’Horta de Sueca que funcionava a manera d'horta periurbana i on s'instal·lava un mercat d’hortalisses. Es tracta d’una paraula d’origen àrab, derivada de سوق [swq] un mercat a l’aire lliure on proveir-se de béns i queviures. Per al cas que volem parlar, Sueca és el diminutiu del mot soc سويقة [swayqa] que col·loquialment ja es pronunciava com en l’actualitat, tot i que molts parlants diftonguen ue. En este sentit, mercadet tindria un sentit més informal, temporal i no tant per la seua grandària, atés que per la seua ubicació devia arreplegar les gents dels voltants o lliure de determinats impostos que sí que afectaven els socs urbans. En el litoral pèrsic d’Oman trobem una altra Sueca, la ciutat d’As-Suwaiq que per la seua ubicació era un important centre comercial entre Pèrsia, l’Índia, la península aràbiga i el C...

 Odie quan aplegue tard al treball perquè em trobe una grua o una formigonera. S’han apoderat de les carreteres amb la dèria constructiva que patim, ocupen tot l’ample de la calçada i condueixen lentament. Abomine dels equips ciclistes que venen a entrenar ací, siguen europeus o propietat d’algun xeic del golf pèrsic o d’algun oligarca del gas, uns altres que s’apoderen de l’espai per al seu ús personal. I ja posats no suporte tampoc les caravanes, ni els cotxes de lloguer que van encantats admirant el paisatge o atemorits perquè mai han vist un carrer empinat, acostumats com estan a les seues planures humides. Avorrisc els cotxes grans, els SUV i els cotxes de gamma alta en general i especialment tot el subtext fàl·lic que els acompanya. Deteste l’embús que es produeix cada dia a l’estacionament del col·legi perquè han de dur els fills en cotxe fins a la porta de l’aula. No m’agrada el tràfic en general, ningú hauria d’eixir de casa mentre jo m’he de desplaçar perquè no m’agrada c...

 Des dels Pous de l’Abiar, el viatger continua el seu camí tot recte fins a endinsar-se en el terme de Xàbia i travessar les partides de Tarraula, a l’esquerra. A mà dreta queda la Lluca, un lloc de poblament des d’antic, s’hi va trobar l’ínclit tresor ibèric de Xàbia i restes d’una vila romana, fins al segle XVI, moment en què fou abandonada. Hui totes aquestes històries jauen sota una urbanització de xalets i un camp de golf. El camí inicia llavors el descens cap a la plana del riu Gorgos i queden arrere els alterons que tanquen aquesta vall pel migdia. En aquest punt s’hi apareix al viatger en tota la seua esplendor, la figura del Montgó, referència geogràfica que ja no l’abandonarà en les restants etapes del camí. El Mons Agonis dels romans i el Jabal Qa Un dels andalusins ha retingut sempre una gran força tel•lúrica. Malgrat la seua escassa alçada, 753 metres, la proximitat del litoral contribueix al fet que la seua silueta d’elefant tombat siga ben visible des de qualsevol di...

He estat llegint l’autobiografia (encara que és una autobiografia parcial) de l’arqueòleg Heinrich Schliemann, L’Home de Troia publicada per l’editorial Interfolio. Nascut prop de la ciutat de Rostock l’any 1822, al nord d’Alemanya. Fou fill d’un pastor protestant, però es decantà prompte per l’ofici de comerciant i quan va morir el 1890, havia aconseguit aprendre més de 15 llengües, la majoria de manera autodidàctica. Encara que no ho diu, la seua llengua materna devia ser el baix alemany donades les circumstàncies històriques del moment, tot i que seria alfabetitzat en alemany com solia passar.  Ja en el segle XIX es referien com a dialectes a tot allò de l’àrea germanòfona que s’hi pareguera, però sabem que fins a la Segona Guerra Mundial el que hui coneguem com a alemany no estava tan arrelat en els entorns domèstics, sols a l’Església, la burocràcia i les universitats. Per la seua educació, també li ensenyaren el llatí. De jove aprengué l’anglés per als seus negocis d’importa...

  La paraula آباد [abad]significa ciutat en persa i és molt prolífica en la toponímia del centre d’Àsia Islamabad (Pakistan), Hyderabad (Índia), Jalalabad (Afganistan), Faisalabad (Pakistan), Aixkhabad (Turkmenistan), Leninabad que va ser el nom de diverses ciutats a l’antiga Unió Soviètica. En persa té altres significats com populós, cultivat, habitat i prové del protoindeuropeu *peh₂ que es relaciona amb la protecció, i també amb el pastoreig. La relació amb altres llengües és més complexa, en el grec modern tenim ποιμήν que vol dir rector, però amb el significat original de pastor, vaja com passa amb les llengües llatines, el rector és el pastor d’ànimes. Del llatí pasco tenim en valencià péixer , el francés paître , l’italià pacere , el castellà pacer , l’occità pàisser , el portugués pastar , el romanés pa ş te ...que és l’acció d’alimentar el ramat. El que es dedica a péixer és el pastor i l’activitat la pastura. En les llengües germàniques trobem l’anglés food , l’al...

 Quan era més jove i encara no existia internet, pot ser quan estudiava Batxillerat, passava algunes vesprades amb l’Atles o l’enciclopèdia Salvat que teníem a casa. M’agradava resseguir el mapa d’Europa o confeccionar llistes diverses, de països per demografia, per superfície, llistes de governants, de reis, d’emperadors, de presidents. Amb tota la faena que suposava, perquè calia buscar en el tom corresponent segons la primera inicial del nom i no hi havia enllaços directes a altres pàgines. De tant en tant regirant armaris encara trobe alguns d’aquells llistats que no tenien més funció que passar el temps. Després arribà l’ordinador i internet i encara tinc alguna llista per ací guardada, genealogies, llistes de vocabulari, de topònims, però no tenen l’encant de connectar amb eixe temps analògic.  La qüestió és que estos dies ordenant carpetes de ma mare n’he trobat una que conté uns papers ja amb forats del temps amb idèntiques llistes de reis i emperadors que va fer ma ma...

  El viatger deixa arrere el cementeri de Teulada i s’endinsa pel camí vell de Xàbia. L’Abiar Alta forma una mena d’altiplà verge amb vinyes i unes poques casetes amb algun sembrat al recer del Tossal Gros, una xicoteta elevació del conjunt de tossals i tossalets, pujols i alterons que clouen la vall del Gorgos pel Migdia. Vist des de Teulada, el Tossal Gros té una ressemblança al Montgó, la germana major que es troba a l’altra banda de la vall. Llavors s’entra en terme del Poble Nou de Benitatxell i el camí continua cap avall. Una mateixa muntanya pot presentar dues cares completament diferents segons estiga orientada a tramuntana o al migdia però el mateix fenomen ocorre amb aquells paratges que estan dividits en municipis diferents, així la solitud de l’Abiar teuladina es trenca amb l’aparició d’urbanitzacions fantasma, d’eixes que sols estan habitades unes poques setmanes a l’any, en entrar a l’Abiar poblera. El camí recorre l’horitzontalitat i es bifurca, llavors el viatge pre...

En setembre vaig aprovar l'àrab, encara que les circumstàncies enfosquiren la fita. M'agradaria continuar amb el B1, però ja no puc fer-ho online i el centre  més prop on fer-lo presencial està en Alacant. Ah, l’agradable vida de comarques amb tots els seus avantatges. Així que en espera de què en facen més avant, m’he apuntat a xinés, un canvi poc radical. Supose que no estudiar un idioma ja ni se'm passa pel cap, ho he convertit en el meu modus vivendi. El xinés és un repte perquè és una llengua totalment diferent, l'àrab encara té certs lligams sobretot de vocabulari, amb les llengües occidentals. M’abellia un repte, alguna cosa que em motivara perquè ara mateix la motivació la tinc a un nivell ctònic.  Les classes comencen ara en novembre, però ja tenia el llibre i l'he començat a fullejar, i a banda de l’escriptura, el sistema tonal també pareix molt complex, així com la fonètica, ja que molts sons que pareixen equivalents, no ho són del tot. La qüestió és que ...

  Ara que ha passat Tots Sants, recupere una série de piulades que vaig fer sobre els cementeris del terme de Xàbia, el més antic dels quals data de fa vora 4.000 anys, en l'eneolític,que és com coneixem també la primera fase dels Metalls. Llavors al vessant del Montgó trobem la primera necròpolis, a la qual se li associen unes pintures rupestres típiques de l’art llevantí i que alguns han volgut llegir en clau religiosa, veient-hi uns ídols, d’altres opinen que s’hi representa un ramat oví. De segur que hi ha alguna altra necròpolis d’època del bronze o ibera pendent de descobrir, però la següent important ja data d’època romana i se situa al Muntanyar amb més de 900 tombes excavades sobre la pedra tosca prop de la factoria de l’Arenal i a la vora del camí que conduïa fins a l’actual port de Xàbia. L'extracció de tosca i la construcció de cases les destruïren en el passat, encara que es salvaren molts objectes d’aixovar com cresols amb decoració cristiana, que evidencien ja la...

  Jo pensava que les primeres setmanes serien les més difícils, i no fou un tràngol senzill, però em sentia acompanyat. Després el temps va passant i la vida continua, la gent se n'oblida i després d'un temps de cortesia en el qual s'accepta el dol, cal que la vida torne a la normalitat. Llavors ve la vertadera solitud, quan et sents sol davant de l'agra realitat i pareix que parlar del tema és molestar, ser redundant o pecar d'autocompassió. En realitat, és un camí que cal transitar a soles. Les primeres setmanes són promeses de bons propòsits, de  vore 'ns més, de no deixar que el temps ens menge, molts cafés que d'haver-se complit haurien suposat la mort per una pujada de tensió i passats els dies, s'imposa de nou la realitat amb les seues rutines que a penes deixen llibertat, i ens passa a tots, tot allò que no entra dins de la rutina, és devorat per un forat negre i acaben per intentar entrar en buits de l'agenda de qualsevol, amb moltes dificul...

  El persa درخت [derakht], escrit дарахт en tadjiik, fa referència a un organisme viu amb fulles i un tronc de fusta que en ocasions dona fruits, és a dir un arbre. El mot indoeuropeu, segons alguns estudiosos vindria de l’adjectiu dur. Del persa ha passat a l’hindi com a  दरख़्त [darakht] En grec donà δόρυ , llança, mentre que en les llengües godèiliques hi ha el gal·lés dâr i el gaèlic escocés darach f ent referència no a qualsevol arbre, sinó al roure. D’una paraula derivada apareix el germànic trewa d’on venen l’anglés tree i el suec träd , i el grec δένδρο . També el llatí durus i els seus derivats a les llengües llatines referits a la duresa. Finalment també hi veiem el rus i ucraïnés дерево i el serbi-croat дре̑во/drêvo , tot arbres.

  Fa uns mesos vaig rebre una carta de l'Ajuntament convidant-me a unir-me a la comissió de festes perquè per anys, corresponia a la meua quinta. Vaig anar a la primera reunió a ataüllar un poc el personal, perquè tampoc en coneixia cap i francament, també m'espitjava un interés morbós per  vore  com envellia la gent de la meua generació. Finalment, esperava que m'ajudara a socialitzar i oblidar un poc els problemes familiars i també em trobava immers en una crisi d'identitat perquè no em sent lligat a cap lloc La veritat que no em van fer mala impressió, llevat d'algun personatge i l'odi que senten en  este  poble pel valencià. A més a més, em feia comboi això de treballar en barres els dies d'orquestra per a recordar els dies de joventut malvivint de l'hostaleria. M'apanya menys això d'assistir a misses i actes perquè "és tradició". També forma part de la identitat el valencià i això no els  cau  tan mal carregar-s'ho. En fi, que ...

                                               La Calàbria és una de les penínsules meridionals que conformen la bota italiana, a un tir de pedra de  Sicília  i al bell mig de la Mediterrània, ha sigut un lloc de pas obligatori per a naus que anaven de banda a banda de la Mediterrània: comerciants, soldats, pirates ... però  també apàtrides hi han trobat refugi i com a conseqüència posseeix una rica cultura que la mala fama sovint amaga. No sols s'hi parla l'italià, llengua arribada recentment arran de la unificació, però  sobretot  de l'aparició dels mitjans de comunicació de masses. En són indígenes el sicilià i el napolità, bé que conformen un mateix continu lingüístic que es fon en  esta  península.  Tanmateix,  la forta diglòssia imperant les condemna a l'àmbit casolà, sota l'etiqueta de  dialet...

L'absència es fa gran en les coses xicotetes. En el llit desfet que deixà en anar-se'n a l'hospital, el pijama doblat damunt de la cadira, un got d'aigua a mig beure amb una palleta, la seua bossa, la seua cartera, el mocador que li cobria el cap i que a poc a poc anava recuperant els cabells, les claus del cotxe que feia mesos que no havia conduït, la cadira de rodes, una bata que s'havia comprat en el mercat a penes feia dos setmanes. L'absència es nota en tornar de la platja o de treballar i recorde quan parlàvem per telèfon, quan mire el mòbil i ja no hi ha cap perduda ni cap missatge, quan he oblidat preguntar-li o contar-li una cosa i he de véncer l'impuls de telefonar perquè a l'altre costat de la línia ja no hi ha ningú. Tots els papers pendents arxivar, correus que esperen ser llegits, fotos per mirar, somnis i plans de futur, viatges, projectes que ja ningú no complirà. Tots els objectes que guarden un record, totes les cançons que li agradaven...

  خواهر [khokar] o хоҳар com s’escriu en tadjik, és com anomenen els perses la germana i conserva cognats en gairebé tota la branca indoeuropea. Eixa kh que sona tan forta va evolucionar ja en el persa mitjà des de la s- de l’indoeuropeu. En sànscrit hi havia स्वसृ [svasr] encara que en l ’ hindi es perdé. En el món eslàvic donà el rus, l ’ ucraïnés o el serbi-croat сестрa i per via de contactes també arribà al finés sisar . Pel que fa a les llengües goidèliques, trobem el gal·lés chwaer i el gaèlic escocés piuthar , amb una evolució fonètica també ben curiosa, en el primer cas per la seua proximitat al persa i en el segon, per eixa [p] que evolucionà d’una [f]. En l’àmbit germànic hi ha l’anglés sister , el neerlandés zuster , l’alemany Schwester , l’ídix שוועסטער [xvester] o el suec syster . A banda, en moltes llengües africanes i asiàtiques l’anglés sister s’ha adoptat com a sinònim d’infermera, empremta històrica de quan la professió mèdica estava controlada per...

El País Valencià i l'illa de Sicília han compartit períodes de la història en què s'han situat dins de la mateixa entitat política, com ara l'Imperi romà o la Corona d'Aragó. Però també hi hagué una època entre els segles VIII i XI en què els dos territoris foren islamitzats  i  per això no és d'estranyar trobar a banda i banda de la mar topònims d'origen àrab comuns. Un d'ells és el de Favara o el d'Alcantara. La toponímia valenciana n'és plena, de topònims àrabs, referents a descripcions orogràfiques, usos agrícoles, hídrics, etc. En canvi, hi ha una absència que sempre m'ha estranyat. No tenim toponímia portuària, mentre que a Sicília sí. En àrab hi ha diverses paraules per a denominar els llocs on es refugien les embarcacions. Una d’elles és ميناء [mina’] que segons alguns estudiosos vindria del grec λιμήν, tot interpretant-se el li -com a part de l’article determinat. Encara que també es pot escriure مينة i segons d’altres, vindria d’u...