CENTÉ DIA: EL MARQUÉS I LA FILLA DEL VILER

Ara per ara fa 100 dies vaig entrar a classe a les 08.00 del matí sense saber que seria l'últim d'una bona temporada. Ja hi havia indicis d'anormalitat, en Madrid havien suspés les classes i nosaltres havíem cancel·lat totes les eixides programades però a les 09.00 tot seguia en ordre. Ara bé, a l'hora del pati es va confirmar el rumor que anava des de les 10, havíem de plegar tots. Eixe dia ens n'anarem per última volta, sense saber-ho, amb l'esperança que serien dos setmanes, com a molt fins a passar Pasqua. 100 dies després tornaré demà per a atendre uns pares i això és tot. Pareix que va ser fa una eternitat, els cotxes de protecció civil passant pel carrer amb el missatge de què no podíem eixir de casa, aquelles setmanes en què no parava de ploure, els grups de whatsapp bollint fins que els vaig silenciar tots, tota la gent que s'ha quedat pel camí. Ara, com si no haguera passat res, donen la benvinguda al turisme amb banderetes i aplaudiments mentre els casos tornen a pujar i no sabem què passarà el curs que ve, si haurem d'anar-nos-en un dia de pressa i corrents per a no tornar o ens haurem d'acostumar a conviure amb la malaltia. Bé, i amb aquesta tanque aquest cicle de confinament, han passat cent dies, un per cada conte que Bocaccio va incloure en el seu Decameró. Tot ha canviat i res ha canviat. 


Fi de la desena jornada. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del
Més informació

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL

Imatge
Quan va nàixer el meu interés per la història? No estic molt segur, però supose que en algun moment entre Érase una vez los inventores , les primeres classes d'història en eixe contenidor anomenat Coneixement del Medi i les pel·lícules de Disney Aladdin i El Geperut de Notre Dame . La meua estima per la història va lligada al moment exacte en què hom se n'adona que el temps passa i amb ell, les coses canvien. I en tot aquest període formatiu hi va haver una ciutat que em va fascinar, Aquisgrà. De menut m'encantava mirar els Atles de casa, repassar-los, aprendrem els països i les seues capitals, buscar els llocs en el mapa. En una d'eixes excursions cartogràfiques vaig trobar la ciutat d'Aquisgrà i em vaig sentir un poc torbat. Eixa ciutat existia realment?No sé perquè pensava que els llocs històrics pertanyien bé a un plànol fantàstic o desapareixien sense deixar rastre. Havia d'anar-hi algun dia. Eixe dia va arribar 15 anys més tard. Per fi podr
Més informació