NORANTA-TRESÉ DIA: L'ENVEJA DE MITRÍDANES

Ha acabat un nou curs, d'una manera descafeïnada, sense actes ni festes, de manera discreta perquè ens siga més fàcil d'oblidar este any. Jo pensava que res superaria la fi de l'any passat, amb eixa tristesa infinita d'aquell buc a la deriva i afonant-se del qual tots voldrien fugir. Enguany anava tot bé fins que a mitjan curs tot es va tòrcer i de pressa i corrents haguérem de tancar. L'experiència de la docència online no la desitge més, la docència no sols és manar faena i sense la comunicació i el diàleg diari, bona part de l'acte docent es perd i no té sentit. Comentaris al marge mereixen tota la burocràcia que hem hagut de fer, omplir papers i més papers per justificar la mateixa exsistència, com si la culpa fóra nostra i hi guanyarem alguna cosa, d'haver suspés les classes o tal volta, perquè els cunyats de barra de bar no tinguen arguments per a criticar. Pobrets que no els coneixen prou, sempre troben alguna cosa per a criticar.  Vorem com serà el pròxim curs i si serà un any que puguem acabar amb normalitat.