HUITANTA-SISÉ DIA: ELS HOSTES, ELS AFMITRIONS I ELS LLITS COMPARTITS

En estos temps de pandèmies i quarantenes als ajuntaments que no han volgut tocar el seu model econòmic, basat en el sol i en la platja, se'ls planteja un exercici difícil. Atés que les platges són espais d'usdefruit estacionari i que els indígenes hem de compartir amb hordes de turistes, amb un somriure als llavis, natural, fingit o imposat, què podem fer quan ara s'insisteix a evitar la massificació? Bé, de fa anys que denunciem esta massificació però ara és la biologia, virus mitjançant la que imposa la reducció. L'ajuntament que no sols gasta els diners en banderes i lletres també ha fet ara una despesa de més de 90.000 euros per a desenvolupar una aplicació que ens dirà si la platja ja és plena o no. S'imposarà haver de fer nit en el passeig per a poder agarrar lloc? No m'imagine a la gent que ve a passar l'estiu, restant en el seu apartament de mobles de vímet i estances claustrofòbiques perquè així els ho aconsella una aplicació. Llavors s'imposarà que algú es sacrifique, per exemple els locals que poden disposar de la platja tot l'any. Algú ha de ser la víctima propiciatòria perquè el déu de l'economia quede satisfet. Tot i això el pronòstic no és molt optimista, en pobles que quadrupliquen la seua població en qüestió d'hores serem un focus de noves pandèmies. Caldrà que ens resignem amb un somriure perquè el déu estiga satisfet.