SETANTA-HUITÉ DIA: ELS DOS AMICS

"Xicotetes caixes sobre la falda del tossal, xicotetes caixes fetes de materials barats, xicotetes caixes sobre la falda del tossal, xicotetes caixes totes iguals..." He tornat a Agrestic, aquella urbanització dels suburbis californians on habita la classe mitjana wannabe que viu atrapada en una série de convencions socials que no importen a ningú i de les quals intenta inhibir-se a través de les drogues. El somni americà, el somni que volen tots aquells que se sacrifiquen per travessar la frontera, eixe mirall de vida idíl·lica i perfecta que amaga darrere una ombra molt fosca d'esclavitud, desesperança, drogodependència i racisme com poden vore aquests dies en la tele. Ara per ara fa set anys que vaig acabar Weeds i he decidit tornar-la a vore i comprovar com hem envellit tots. Fa 15 anys que va començar la série i pareix ja una altra època, amb televisors de tambor, mòbils sense internet, ordinadors sense xarxes socials i samarretes d'eixes que feien l'efecte de dur-ne una de curta sobre una de llarga. Quan era més jove i veia alguna cosa de principis dels 90 em pareixia tot molt coent, en l'estètica i en la forma de ser com dels anys 80, però veig ara coses del 2005 i em pareix tot igual de coent. Quan van acabar els anys 80? Han acabat alguna volta?