DESCONNEXIÓ

Ara que comença a baixar el ritme de treball, i sempre que ve un període de descans, els pensaments em corren desaforadament per la ment tot escampant i deixant-hi un rastre de negror i melangia, vetlada per nits en blanc, acompanyades de la calor apegalosa dels llençols que fa xorrar per tot el cos, com petits rierols, gotes de suor que van a morir a la mar de cotó i el brum incessant dels mosquits assedegats que sobrevolen la cambra i esperen el moment més òptim per a atacar. És a la nit quan la ment es troba més cansada i la cavalleria dels pensaments negatius troben una menor resistència, que aquests poden  campar i apoderar-se de tot per a després, amb el trenc d'alba morir. El que queda és un camp erm d'autocompassió i una imatge desdibuixada traçada amb la comparació continua respecte dels altres. Tant de bo poder vindre de fàbrica amb un botó que al vespre permetera d'apagar el cervell i descansar de la calor, dels mosquits i dels mals pensaments  i tornar a encendre'l al sandemà i bastir unes muralles més fortes per a protegir-me. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL