HUITANTA-CINQUÉ DIA: L'AMOR PER ENCANTERI

En esta llista de coses per a fer en què ha esdevingut la quarantena, he desblocat gairebé al final, entrant de gaidó, com els treballs dels meus alumnes, la panificació. No és que haja decidit estendre la meua afició rebostera a altres camps de la cuina, és més aïna que volia provar una màquina panificadora vella que teníem guardada a un armari. I, si l'invent funcionava, provar de fer el meu pa perquè és força difícil trobar pans que no continguen farines refinades de blat, pa integral, com el que és tan comú a altres indrets més enllà dels Pirineus. Aquí no sé si és que arrossega l'estigma de la Postguerra o és una altra estratègia comercial per a donar gat per llebre i incrementar els beneficis a costa de reduir inversió de fabricació però la qüestió és que els pans integrals tenen entre els seus ingredients principalment farina de blat refinada, un engany de venda que ara per ara la llei del consumidor no sanciona. Bé, tornat al pa, no donava un dur per l'èxit de l'operació, atés que de les dos pales pastadores una no funcionava. Així que ja m'havia resignat a obtindre mig pa quan en el procés de cocció la resistència de la màquina va fer botar els ploms de manera que la màquina queda cancel·lada. Vaig haver de repastar amb el robot que empre en els pastissos i coure'l al forn i he de dir que el resultat va quedar acceptable. Encara em faré forner.