HUITANTA-UNÉ DIA: NA FRANCESCA I ELS MORTS

Ivan em va regalar pel meu aniversari el llibre Apòcrifs de l'Antic i del Nou Testament, un compendi del filòleg Antonio Piñeiro d'aquests escrits que han quedat fora del corpus canònic cristià (o caldria dir catòlic? Tampoc soc teòleg). Els textos són molt curiosos perquè obeixen a la necessitat dels fidels de completar informació sobre Jesucrist, els Apòstols o la Mare de Déu entre d'altres, sobre la seua infantesa, sobre episodis en què actuen de manera més humana. Si els Evangelis canònics hagueren sigut obra d'un únic autor, podríem comparar-los amb els fanfics que escriuen sobre personatges de la literatura, del cinema o de la televisió fans que tenen la necessitat de mostrar els seus ídols en situacions diferents. Però en realitat els mateixos Evangelis canònics tenen eixa naturalesa, atés que sorgeixen per la necessitat de compil·lar per escrit els ensenyaments que Jesucrist va transmetre de manera oral.

 L'Església els considera apòcrifs o no canònics per evitar-se el problema de les contradiccions que presenten. Això em recorda quan anava a l'institut i la professora de filosofia ens va manar llegir el llibre de Jean-Pierre Vernant l'Univers, els Déus i els hòmens, que és un compendi de mitologia grega. Jo em vaig emocionar i vaig voler presentar amb el treball un arbre genealògic del panteó olímpic però llavors em vaig trobar amb el problema que Zeus tenia molts fills i que alguns personatges tenien massa pares, perquè la mitologia és fruit d'una ment popular i comuna i va canviant de versió en cada territori o en cada generació. Una cosa semblant podia passar amb els Evangelis. Per cert la professora em va posar bona nota en el treball perquè vaig establir paral·lelismes entre el déu Donís i les vides de Jesucrist o Mahoma. 

Tot i això els Evangelis apòcrifs han format part de la tradició popular, de fet molts episodis que hui consideraríem canònics, no apareixen als Evangelis canònics. Per exemple que quan Jesucrist va nàixer en el pesebre hi havia un bou i una burra o que tres mags anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar anaren a adorar-lo. Però si ens preguntaren de segur que estaríem ben convençuts de la seua presència en la Bíblia. També apareixen episodis més interessants com Jesucrist utilitzant superpoders i enfrontant-se a dracs o els Reis d'Orient adorant els bolquers de l'infant al voltant d'una pira en Pèrsia. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del
Més informació

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL

Imatge
Quan va nàixer el meu interés per la història? No estic molt segur, però supose que en algun moment entre Érase una vez los inventores , les primeres classes d'història en eixe contenidor anomenat Coneixement del Medi i les pel·lícules de Disney Aladdin i El Geperut de Notre Dame . La meua estima per la història va lligada al moment exacte en què hom se n'adona que el temps passa i amb ell, les coses canvien. I en tot aquest període formatiu hi va haver una ciutat que em va fascinar, Aquisgrà. De menut m'encantava mirar els Atles de casa, repassar-los, aprendrem els països i les seues capitals, buscar els llocs en el mapa. En una d'eixes excursions cartogràfiques vaig trobar la ciutat d'Aquisgrà i em vaig sentir un poc torbat. Eixa ciutat existia realment?No sé perquè pensava que els llocs històrics pertanyien bé a un plànol fantàstic o desapareixien sense deixar rastre. Havia d'anar-hi algun dia. Eixe dia va arribar 15 anys més tard. Per fi podr
Més informació