NORANTA-SISÉ DIA: L'AMOR DEL REI VELL

Rellegisc els Mites grecs de Robert Graves i mamprenc les Noces de Cadmo i Harmonia de Calasso. La mitologia grega m'encisa d'ençà que anava a l'escola. Sempre he associat etapes de la història amb parts del dia i així per a mi Grècia és el matí, cap a les 10.00 d'un dia lluent, quan el sol encara no pega prou fort i la brisa és fresca i barrejada amb l'optimisme d'aquell que té tot el dia per davant. I també ho associe amb colors. Grècia és el blau, el blau de la mar, el blau del cel, el blau de la seua bandera, el blau de la Mediterrània. Vaig descobrir a Graves el primer any d'universitat i llavors em va fascinar la seua proposta, l'intent de donar-li una explicació a cada mite. Per això m'he sentit sempre més proper a les propostes de l'historiografia estructuralista. Amb el temps però Graves ha anat decebent-me, al cap i a la fi ell era poeta, no historiador i les seues explicacions sempre són sota, cavall i rei. Cada mite grec és una prefiguració de la triple deessa neolítica i d'aquí no el traus. Però amb tot, l'esperit racionalitzador de Graves encara m'atrau. Les religions, els mites, els contes, les rondalles, les cançons amaguen totes darrere la manera de vore el món dels nostres avantpassats i per això cal mantindre-ho i no deixar-ho perdre. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del
Més informació

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL

Imatge
Quan va nàixer el meu interés per la història? No estic molt segur, però supose que en algun moment entre Érase una vez los inventores , les primeres classes d'història en eixe contenidor anomenat Coneixement del Medi i les pel·lícules de Disney Aladdin i El Geperut de Notre Dame . La meua estima per la història va lligada al moment exacte en què hom se n'adona que el temps passa i amb ell, les coses canvien. I en tot aquest període formatiu hi va haver una ciutat que em va fascinar, Aquisgrà. De menut m'encantava mirar els Atles de casa, repassar-los, aprendrem els països i les seues capitals, buscar els llocs en el mapa. En una d'eixes excursions cartogràfiques vaig trobar la ciutat d'Aquisgrà i em vaig sentir un poc torbat. Eixa ciutat existia realment?No sé perquè pensava que els llocs històrics pertanyien bé a un plànol fantàstic o desapareixien sense deixar rastre. Havia d'anar-hi algun dia. Eixe dia va arribar 15 anys més tard. Per fi podr
Més informació