HUITANTA-DOSÉ DIA: L'AMANT DE L'ABADESSA I EL DE LA NOVÍCIA

Amb juny arriben les avaluacions, moment de conversions paulines, treballs d'última hora i ball de notes. Si de normal ja és un moment tens, en una situació tan atípica com la que vivim són pitjors. El correu trau fum amb les instruccions que corregeixen instruccions que corregeixen instruccions des de Conselleria per a dur endavant l'avaluació. Arriben missatges per correu, pel mòbil i fins i tot per la torradora. Informes i més informes de cadascun dels alumnes alhora que s'amuntonen els treballs manats de fa mesos que ara han eixit de l'oblit i has de preparar més de cent discursos en què els pares sàpiguen com ha sigut el rendiment del seu fill i intentes disfressar amb bones paraules el veredicte final. És curiós com, rellegint entrades de fa deu anys, el que més m'atemoria de l'ensenyament són els alumnes menfots però hui puc dir que no, el pitjor són els pares, eixos pares que intenten compensar la desatenció d'anys amb un proteccionisme exagerat en el moment de rebre les notes i mouen terra i cel perquè els seus fills tinguen la nota que ells pensen que mereixen, no perquè han avaluat els seus fills sinó per un motiu més egoista, com no seran perfectes si són fills seus? Però això ja seria una altra qüestió. Disfressa les paraules perquè no hi ha res pitjor que un pare que s'ofén per a tapar la seua inoperància.