QUARANTA-CINQUÉ DIA: LA VÍDUA

Bé, després de dos mesos i mig d'ençà que vaig visitar la perruqueria per darrera volta, he sucumbit. M'agradaria dir que ha sigut entremig d'una crisi nerviosa, cridant davant de l'espill amb la maquineta i sense mirar pèl, mai millor dit, fins a quedar-me pelat. Però ha sigut tot menys poètic. Ni tan sols me l'he tallat jo mateix, soc un farsant dels reptes de quarantena. Me l'ha tallat J i me l'ha deixat prou polit. I parlant de pèls, fa poc vaig descobrir que al final del carrer sobre els fils de la llum hi ha penjat un eixugador de cabells i em té intrigat com ha arribat allà dalt i amb quin propòsit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL