TRENTA-HUITÉ DIA: JERONI I SALVESTRA
20/04/2020
Amb la festa de Sant Vicent Ferrer donem per acabat el període pasqüer. Esta festa sempre em crea un dilema. Per una banda és una festa que ens identifica als valencians, perquè el sant era valencià, perquè és patró de València. Vicent és el nombre més popular entre els valencians i al seu voltant s'han creat moltes tradicions locals, només cal vore els seus miracles, la majoria són reciclats de l'antiguitat i això mostra la seua capacitat evocadora entre el poble. També perquè som els únics que fem caure la seua festa el dilluns següent al dilluns de Pasqua i per això les nostres vacances de Pasqua sempre són diferents. A més és una llàstima que s'estiga perdent fora de l'àmbit educatiu i dels pobles que el tenen com a patró, ja no és un dia festiu.
Però per una altra banda tampoc cal no oblidar que el Sant va fer sempre gala del seu antisemitisme i per on passava ell, hi havia assalts a les jueries. També és cert que era el pensament comú de la població però per això no deixa de ser un pensament perniciós i hi ha gent que assegura que cal contextualitzar els personatges en el seu moment però llavors això acaba relativitzant-ho tot i estem en un període delicat com per a relativitzar certes tendències del segle XX.
Amb la festa de Sant Vicent Ferrer donem per acabat el període pasqüer. Esta festa sempre em crea un dilema. Per una banda és una festa que ens identifica als valencians, perquè el sant era valencià, perquè és patró de València. Vicent és el nombre més popular entre els valencians i al seu voltant s'han creat moltes tradicions locals, només cal vore els seus miracles, la majoria són reciclats de l'antiguitat i això mostra la seua capacitat evocadora entre el poble. També perquè som els únics que fem caure la seua festa el dilluns següent al dilluns de Pasqua i per això les nostres vacances de Pasqua sempre són diferents. A més és una llàstima que s'estiga perdent fora de l'àmbit educatiu i dels pobles que el tenen com a patró, ja no és un dia festiu.
Però per una altra banda tampoc cal no oblidar que el Sant va fer sempre gala del seu antisemitisme i per on passava ell, hi havia assalts a les jueries. També és cert que era el pensament comú de la població però per això no deixa de ser un pensament perniciós i hi ha gent que assegura que cal contextualitzar els personatges en el seu moment però llavors això acaba relativitzant-ho tot i estem en un període delicat com per a relativitzar certes tendències del segle XX.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada