QUARANTA-TRESÉ DIA: EL MATRIMONI PROHIBIT

D'ençà que va començar el confinament, quan m'alce, recorde els somnis que he tingut i són tots ben estranys. He somiat des  que ressuscitava  una cantant però ningú la volia ja perquè era un monstre a què m'encomanaven organitzar el festival d'Eurovisió o que em dedicava a caçar zombis que s'amagaven en alqueries morisques. Anit vaig somiar que havien convertit una església en un museu de playmòbil i allà s'amuntegaven els passos de Setmana Santa amb diorames fets amb clics. Després me n'anava a viure a Sibèria que estava literalment coberta per la neu i el gel i la gent es feia cases excavant entre la neu. Però no m'hi he estat gaire temps perquè a continuació m'adoptava una família rica i m'obligaven a estudiar en un institut privat amb gent hipòcrita, a més era l'aniversari de la matriarca de la família i jo tenia cap regal així que decidia regalar-li una làmina de Dragon Ball perquè "és el que desitgen els rics". Hi ha hagut un moment en què em revoltava, jo no volia tornar a eixe institut privat, per a què? "Sóc funcionari i ja tinc un treball?" Finalment es feia l'hora d'anar a l'aniversari però abans havia de netejar la cuina i les hores passaven i jo no avançava gens. En un moment determinat ha entrat Dana a l'habitació i ja m'he despertat. No sé si l'art d'interpretar somnis encara té vigència però trobe que m'angoixa no acabar res i que m'obliguen a fer coses que no vull. Tant de bo tornara a somiar que inventava noves mesures de capacitat com l'orimetre i l'il·lilitre