VINTÉ DIA: L'ESPOSA CAPTIVADA

Estos dies de quarantena em serveixen per a comprendre millor les societats antigues i les seues reaccions respecte a la pesta i altres malalties infeccioses. El canvi de pensament que va ajudar a provocar la Pesta Negra a mitjans del segle XIV i que lentament va conduir a la cultura del Renaixement, per exemple. O anant un poc més lluny, la pesta de l'any 429 aC que li va costar a Pericles la seua popularitat perquè els atenencs la interpretaren com un càstig dels déus i que va suposar també la fi de l'hegemonia atenenca. Pericles no arribà a vore el declivi d'Atenes uns anys més tard perquè ell mateix va morir per la pesta. Avançant el temps, Un altre brot de pesta cap a 1520 va fer que el patriciat de la ciutat de València en fugira i això permeté als agermanats aconseguir el control municipal. El 1740 una embarcació va arribar al litoral de Benidorm sense tripulació i els benidormins, pensant que la tripulació havien mort i que la nau estava infectada, li van botar foc i de la nau sols se'n salvà miraculosament la Mare de Déu del Sofratge que n'és l'actual patrona. A Xàbia també, la suposada intervenció de la imatge de Jesús Nazareno va permetre a la població salvar-se d'una epidèmia de còlera asiàtic que va afectar  la Marina a mitjans del segle XIX. Des d'aleshores la devoció a la imatge va anar creixent fins a arribar a concedir-li la vara de l'alcaldia ja en el franquisme. En definitiva que si ara amb tot el que sabem pareix que és difícil fer-ne front, imaginem com podien afectar en èpoques pretèrites aquestes pandèmies.

Fi del llibre segon.