VINT-I-SETÉ DIA: ELS AMANTS DE FLORENÇA
L'últim llibre que he llegit és La legió perduda, de Santiago Posteguillo, novel·la que tanca la trilogia sobre Trajà. Més de 1100 pàgines de res de les quals en sobren la meitat. Però no vull fer una crítica literària. Aquesta novel·la cobreix els últims anys de vida de l'emperador centrats en l'intent de conquesta de l'imperi part.
Els parts eren un poble del nord de l'Iran que fitava amb els aris i amb els medes. A principis del primer mil·lenni després de Crist i sota la dinastia dels arsàcides havien creat un imperi vast que s'estenia des del riu Indus per l'est fins als rius Tigris i Eufrates per l'oest, incloent-hi Pèrsia, Mesopotàmia, Armènia o Assíria.
Parlaven el part, una llengua indoeuropea emparentada amb el persa i que es degué extingir entre els segles III i V després de Crist però el grec també tenia un caràcter oficial com a llengua franca, juntament amb l'arameu. Posseïen una rica literatura oral que va influir en la confecció de l'obra cimera de la literatura persa el Xanamé o Llibre dels Reis. La literatura grega també jugava molta influència, coneixem per testimonis romans que els drames grecs eren representats en la cort del Xa o Rei.
Els parts eren politeistes, els déus grecs així com les deïtats perses i babilòniques hi tenien cabuda però la religió més estesa era el zoroastrisme o mazdeisme, una religió iraniana que es basava en la creença de la igualtat de tots els éssers vius per això no sacrificaven animals als déus i hi havia una pràctica funerària prou estesa que consistia a deixar els cossos a la intempèrie perquè els animals carronyaires s'en pogueren alimentar. La creença en un únic Déu i la igualtat tingueren molta influència sobre altres religions monoteistes com el mitraisme, el judaisme i més tard el cristianisme.
La seua capital estava a Ctesifont, una ciutat a la vora del riu Tigris que acabà abandonada després que els àrabs fundaren Bagdad. Conformaren un imperi ric gràcies al fet que controlaven els trams centrals de la Ruta de la Seda que unia la Xina amb l'Imperi romà.
En definitiva els parts formaven una civilització rica i culta com ho eren els romans, els grecs, els indis o els xinesos. En canvi Posteguillo decideix guiar-se simplement per les fonts romanes que d'objectives en tenen poc, i prefereix presentar-los com uns éssers bàrbars i despiadats que no dubten a matar les seues dones i xiquets i que no tenen els conceptes de justícia i lleialtat dels militaristes romans. Un capítol més de com Occident construeix una imatge d'Orient i s'hi instal·la còmodament a viure.
Els parts eren un poble del nord de l'Iran que fitava amb els aris i amb els medes. A principis del primer mil·lenni després de Crist i sota la dinastia dels arsàcides havien creat un imperi vast que s'estenia des del riu Indus per l'est fins als rius Tigris i Eufrates per l'oest, incloent-hi Pèrsia, Mesopotàmia, Armènia o Assíria.
Parlaven el part, una llengua indoeuropea emparentada amb el persa i que es degué extingir entre els segles III i V després de Crist però el grec també tenia un caràcter oficial com a llengua franca, juntament amb l'arameu. Posseïen una rica literatura oral que va influir en la confecció de l'obra cimera de la literatura persa el Xanamé o Llibre dels Reis. La literatura grega també jugava molta influència, coneixem per testimonis romans que els drames grecs eren representats en la cort del Xa o Rei.
Els parts eren politeistes, els déus grecs així com les deïtats perses i babilòniques hi tenien cabuda però la religió més estesa era el zoroastrisme o mazdeisme, una religió iraniana que es basava en la creença de la igualtat de tots els éssers vius per això no sacrificaven animals als déus i hi havia una pràctica funerària prou estesa que consistia a deixar els cossos a la intempèrie perquè els animals carronyaires s'en pogueren alimentar. La creença en un únic Déu i la igualtat tingueren molta influència sobre altres religions monoteistes com el mitraisme, el judaisme i més tard el cristianisme.
La seua capital estava a Ctesifont, una ciutat a la vora del riu Tigris que acabà abandonada després que els àrabs fundaren Bagdad. Conformaren un imperi ric gràcies al fet que controlaven els trams centrals de la Ruta de la Seda que unia la Xina amb l'Imperi romà.
En definitiva els parts formaven una civilització rica i culta com ho eren els romans, els grecs, els indis o els xinesos. En canvi Posteguillo decideix guiar-se simplement per les fonts romanes que d'objectives en tenen poc, i prefereix presentar-los com uns éssers bàrbars i despiadats que no dubten a matar les seues dones i xiquets i que no tenen els conceptes de justícia i lleialtat dels militaristes romans. Un capítol més de com Occident construeix una imatge d'Orient i s'hi instal·la còmodament a viure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada