TRENTA-SETÉ DIA: SIMONA I LA FULLA DE SÀLVIA

Torna a ploure i diuen que 2020 és de moment l'any més humit al País Valencià d'ençà que es conserven registres. Alguns diuen que és l'efecte d'haver reduït dràsticament les emissions de C02 pel confinament i el tancament de moltes indústries. No sé si en la naturalesa els efectes són tan immediats a les causes però benvinguda siga la pluja que no fa mal. Certament tot és més verd i els ocells i els insectes pareixen haver-se apoderat de tot. A casa tenim una colònia de teuladins i tres coloms, a vegades se'ls uneixen dos merles. Els agrada reunir-se a un arbust que tenim davant de la porta, que s'ha fet tan gran que pareix un arbre i fan companyia a les abelles que el pol·linitzen. De tant en tant baix a terra però llavors Dana, que se'ls observa sempre com si volguera participar-hi, es tira damunt del rogle i fugen tots volant. D'aquí no res vindran les oronelles i elles es faran les senyores de tot. A voltes no es veu cap d'ocell perquè les gavines estan rondinejant i els tenen por. Qualsevol no tindria por a les gavines del penyal. Tenen colònies en Ifac i poden ser molt agressives. Com que els bars han tancat i ja no poden alimentar-se de les deixalles dels turistes, fan expedicions terra en dins a vore que troben. Jo també m'amague si les veig per damunt de la terrassa volant en redolins. Amb eixos ulls de psicòpata que tenen, qualsevol se'n fia.