TRENTA-SISÉ DIA: ANDREOLA I GABRIEL
El llibre que duc entre mans ara és L'amant de Lady Chatterley de Lawrence. La història va sobre un matrimoni de la petita noblesa anglesa que no pot consumar-se perquè l'home va quedar paralític en la Primera Guerra Mundial. Llavors, preocupat per no tindre un fill que puga heretar les seues propietats, l'home proposa a la seua esposa Lady Chatterley de tindre una aventura i engendrar un hereu. En una escena el matrimoni debat sobre com ha de ser el pare biològic, si ha de ser classe alta o un obrer. I estes línies m'han cridat l'atenció:
M'importa molt poc qui puga ser el pare sempre que siga un home de bona salut i d'intel·ligència que no siga inferior al terme mitjà. Dona'm un fill d'un home saludable i normalment intel·ligent i d'ell faré un Chatterley perfectament competent. El més important no és la persona que ens engendra, sinó allò on el destí ens situa. Posa a qualsevol xiquet entre les classes dirigents i arribarà a ser [...] un dirigent. Posa a fills de reis i de ducs entre la massa i seran plebeus, productes de les masses. Això és degut a l'avassalladora pressió de les circumstàncies que envolten cadascú.
M'ha cridat l'atenció perquè té raó. En aquests temps en què es lloa tant la capacitat de ser emprenedor i els hòmens que es fan a si mateixos i que ningú s'ha ofegat mai en la seua pròpia suor i altres paraules vàcues el ben cert és que l'entorn continua sent determinant més enllà de la genètica de cadascú. Ara que s'han tancat els centres educatius molts han començat a preocupar-se per la desigualtat, no tots tenen accés a les mateixes tecnologies ni als mateixos mitjans ni tan sols tots tenen els mateixos pares. Un xiquet amb ordinador, una bona connexió a internet i uns pares amb estudis superiors que s'estan a casa i no es preocupen per arribar a finals de mes no rendirà, ni de bon tros, igual que un xiquet que estiga en les condicions contràries, per molt que el segon s'esforce més que el primer. Volem crear una escola del segle XXI vivint en una societat que arrossega els problemes del segle XIX.
M'importa molt poc qui puga ser el pare sempre que siga un home de bona salut i d'intel·ligència que no siga inferior al terme mitjà. Dona'm un fill d'un home saludable i normalment intel·ligent i d'ell faré un Chatterley perfectament competent. El més important no és la persona que ens engendra, sinó allò on el destí ens situa. Posa a qualsevol xiquet entre les classes dirigents i arribarà a ser [...] un dirigent. Posa a fills de reis i de ducs entre la massa i seran plebeus, productes de les masses. Això és degut a l'avassalladora pressió de les circumstàncies que envolten cadascú.
M'ha cridat l'atenció perquè té raó. En aquests temps en què es lloa tant la capacitat de ser emprenedor i els hòmens que es fan a si mateixos i que ningú s'ha ofegat mai en la seua pròpia suor i altres paraules vàcues el ben cert és que l'entorn continua sent determinant més enllà de la genètica de cadascú. Ara que s'han tancat els centres educatius molts han començat a preocupar-se per la desigualtat, no tots tenen accés a les mateixes tecnologies ni als mateixos mitjans ni tan sols tots tenen els mateixos pares. Un xiquet amb ordinador, una bona connexió a internet i uns pares amb estudis superiors que s'estan a casa i no es preocupen per arribar a finals de mes no rendirà, ni de bon tros, igual que un xiquet que estiga en les condicions contràries, per molt que el segon s'esforce més que el primer. Volem crear una escola del segle XXI vivint en una societat que arrossega els problemes del segle XIX.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada