CINQUANTA-UNÉ DIA: LA HISTÒRIA INACABADA

Els meus somnis són cada dia més extravagants. En el d'anit, després de guanyar un concurs de talents, em nomenaren alcalde de Budapest però en una situació molt complicada perquè hi havia una plaga i havia de prendre la decisió de tancar o no la ciutat. I venia un senyor major i començava a cridar-me en polonés i jo li responia: per què parla en polonés? Estem en Budapest, parle alemany! I així l'home em replicava en alemany que la meua gestió era nefasta i jo li contestava que si ell podia fer-ho millor, que es presentara a les oposicions a alcalde. Llavors ell em mostrava el seu butlletí de notes per a demostrar que ja ho feia però sempre suspenia.

Es veu que la meua gestió no era molt bona perquè en l'escena següent estava treballant en la cabina de canvi de moneda d'un aeroport i llavors venia un avió de Madrid i tot el món volia canviar diners i traure'n i jo no donava abast. També venia un home demanant la clau del bany i no li la podia donar perquè estava tancat per la plaga. La situació era molt estressant però de sobte estava jugant a tenis amb un conductor de fórmula 1 i jo li deia: com vols que juguem si no has tret la raqueta de la funda? Havia plogut i per tot hi havia basses i de sobte en una Dana es clavava i s'arrebossava de fang com una mandonguilla i jo li cridava: ara a vore com et netege. La bassa estava al costat del mur i en el mur hi havia un forat. Dana i jo entràvem pel forat i amaneixíem en un hospital psiquiàtric regentat per dimonis. Havia de fugir d'allà però "estic cansat de fugir de psiquiàtrics" he dit abans de despertar-me.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL