SETANTA DOSÉ DIA: UN TAVARD PER UN PICAMÀ

El cap de setmana vam estar en Benidorm, el primer poble que visite en mesos i bé pot ser l'ocasió mereixia alguna cosa més memorable que la panòplia d'edificis i elements kitsch que resulta del turisme de masses. Com que anàrem a la Cala en el mateix viatge estiguérem en Finestrat i en la Vila Joiosa perquè la cala és un cocó a penes mig quilòmetre de llarg, compartit entre els tres municipis com qui reparteix la gallina dels ous daurats. Pel costat de Benidorm la flanqueja l'ermita, un tossal estratègic sobre el qual els romans de Sertori construïren una fortificació que es comunicava amb Ifac i que més tard es va edificar una ermita tota envoltada per una urbanització. Pel costat de la Vila hi ha la torre de l'Aguiló, una torre de guaita construïda en el segle XVI per a vigilar l'arribada de pirates.

 Aquests mesos de confinament però, no li han llavat la cara al món, tot segueix com sempre. Bé, tot no, ja no existeix els peatges de l'autopista, per fi els han llevat. Pareix que fóra fa temps o que no ho recordara per tots els esdeveniments que vingueren després, però a penes va ser el primer dia de l'any que poguérem deslliurar-nos-en d'eixa escurabutxaques. M'haguera vingut molt bé quan treballava en Alfàs del Pi i travessar Altea esdevenia un treball penós. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL