SEIXANTA-SETÉ DIA: L'AMO I EL CRIAT COMPARTEIXEN AMANT

En la twitter una dona es plantejava si existia una identitat mediterrània i el fil de comentaris era per a emmarcar. Des d'europeistes convençuts que la negaven ("com podem tindre res a vore amb africans i gents del pròxim orient si som europeus i molt europeus?") a d'altres que se'n reien perquè l'associen a coses negatives, els típics prejudicis que fan els de dalt cap avall i que patim els valencians, els andalusos, els sicilians o els grecs, vist sempre des d'una perspectiva nòrdica i que nosaltres conscientment o inconscient, repetim més cap al sud amb la vana esperança de desllapissar-nos-en. 

D'ençà que vaig viure en Europa i en el Perú vaig reforçar la meua identitat mediterrània. Per a mi qualsevol lloc seria bo per a viure sempre i quan puguera veure la mar i per coherència em sent més a prop culturalment d'un algerià o d'un albanés que d'un finés o d'un islandés per posar exemples extrems. Les identitats es construeixen, no les va baixar Moisés de la muntanya i cadascú s'emmiralla en la identitat que vol i ja serà l'experiència l'encarregada de reforçar-la o desdibuixar-la. Però arran dels comentaris pareixeria que totes les identitats es construeixen menys l'europea, la catalana i l'espanyola que ja estaven aquí quan arribaren els Sapiens. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe...
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del...
Més informació

EL PAÍS DELS BENIS

https://drive.google.com/open?id=1SotQtbnpMYP-35p783MoDBTbid8&usp=sharing Fent clic a l'enllaç de dalt es pot accedir al mapa. Des que els humans inventaren el llenguatge per comunicar-se, van tindre la necessitat de donar un nom a l'espai que els envoltava, a manera de domesticar el paisatge i fer-lo propi. Així rius, muntanyes, illes, hortes, barrancs... havien de rebre un nom. També els pobles obtingueren els seus noms, a fi de distingir-los dels seus veïns. Ara bé, per facilitar les coses, es féu clar que calia que aquests noms foren compartits per la comunitat, si cadascú donava un nom diferent a cada unitat, es requeriria molt de temps cada cop que es duguera un a la conversa. A més a més aquests noms es començaren a transmetre de generació en generació, els fills heretarien dels seus pares els noms dels rius i dels pobles com també heretaven terres i cases. D'aquesta manera la toponímia és una gran ferramenta per conéixer i apropar-nos al nostre passat...
Més informació