SETANTÉ DIA: EL DE SENA QUE VA TORNAR DEL MÉS ENLLÀ

He anat a la biblioteca per a canviar uns llibres i ha sigut sorprenent trobar-se amb la nova normalitat. Encara que alguns vicis de la nova normalitat són més propis de la vella normalitat, com el fet de no poder trobar mai estacionament al poble o que la gent estacione en doble filera (total, són cinc minuts) de manera que un carrer de doble sentit esdevé un carrer amb un únic i estret carril. 

Caminar amb la mascareta fa calor, imagine que els pèls del bigot creixeran més llustrosos amb la humitat i l'efecte hivernacle facial. Això sí, cal recordar no menjar all o altres verdures que retornen, abans d'eixir al carrer. La biblioteca es troba en el segon pis de la Casa de Cultura, per a accedir-hi toca fer el ritual de netejar-se les mans amb gel hidroalcohòlic, i una altra volta en accedir a la biblioteca. Aquesta però, sols té habilitat un xicotet rebedor per al públic, la resta roman tancat amb cinta d'eixa que fa servir la policia per a delimitar la zona d'un crim. La bibliotecària, que està parapetada darrere d'un vidre com antigament els bancs, és l'encarregada de buscar-me els llibres però prèviament ha de desxifrar els títols i la signatura escrits amb la meua lletra en un post-it de color rosa. En la nova normalitat he de millorar la cal·ligrafia i emprar paper blanc. 

Quan té els llibres, abans de donar-me'ls, els neteja amb més gel i em suggereix de canviar-los el folre en arribant a casa. No, gràcies, trobe que llavant-me les mans després de llegir anirà bé. Hauré de renunciar a llepar-los o refregar-me'ls per la cara, això sí. Imagine que un carnet pot ser un vector de virus sobretot si en la foto ixes horrible perquè quan te la feres tenies un bon constipat, la cara blanca com una paret i el nas roig com el ren del Pare Noel, tot fent el quadre d'una persona addicta a substàncies psicotròpiques. Per a facilitar les coses, i a més el meu carnet estava defectuós i costava de llegir el codi, imagine que per la foto horrible, m'he descarregat el carnet amb el mòbil. Podria ser fàcil, passar el mòbil per l'escàner com passes una botella d'aigua en el supermercat. Malauradament l'escàner no passa pel forat de la vitrina i insisteix a fer-ho ella, amb palpacions de mòbil incloses. Els mòbils són encara més vectors de virus, especialment pels grups de Whatsapp. Finalment guarde els llibres com si foren material radioactiu i me'n vaig. 

Encara havia de passar per la perfumeria així que aprofite el viatge. Més gel hidroalcohòlic, no sé si se'n ressentirà la nostra pell amb tanta higiene en la nova normalitat. Si teniu diners invertiu-los en fàbriques de gel i crema hidratant, són el nou Dorado. Ah i en danones, la gent sempre menja danones. Més vitrines, més evitar contacte, més mascaretes. La nova normalitat exigeix eixir poc de casa com en la vella normalitat. 

Fi de la setena jornada.