SEIXANTA-CINQUÉ DIA: CASA DE DOS PORTES, MALA ÉS DE GUARDAR

Amb tota aquesta circumstància pandèmica ha passat prou desapercebut que m'han donat una plaça fixa a l'institut que volia. Això vol dir que la plaça ja és meua fins a la jubilació, a no ser que circumstàncies demogràfiques obliguen a retallar places i la meua, en ser l'última del departament, desaparega o que circumstàncies vitals em facen anar-me'n a viure a un altre lloc. És un gran pas sens dubte, tenint en compte que fa tres anys l'única font d'ingressos que tenia eren les classes en una acadèmia, mal pagades i en negre i que després d'haver-me quedat dos vegades fora per les oposicions i amb una situació econòmica precària, ni esperava arribar a treballar de professor. I aquí estem tres anys després. No sóc jo de discursos motivacionals però persistir i no tirar la tovallola tenen la seua recompensa. Amb la tranquil·litat que dona saber que no he d'estudiar per a unes oposicions més, ara m'agradaria dedicar el temps lliure a estudiar una altra cosa per a formar-me més. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

EL PAÍS DELS BENIS