SEIXANTÉ DIA: LES FALSES RELÍQUIES
He estat netejant a fons per casa, buidant armaris, obrint calaixos, regirant coses. La pols s'acumula en els llocs on no passem i ho recobreix tot amb una pel·lícula grisosa, aspra al tacte i colonitzada per milers d'àcars. En un dels calaixos vaig trobar un sobre buit i el primer impuls va ser de fer-lo una pilota i llançar-lo a la paperera però la part de mi més supersticiosa em va fer clavar-hi la mà i en vaig traure com un miracle, un bitllet de cinquanta euros oblidat. El sobre en qüestió tenia gairebé quatre anys, de quan treballava o millor dit, sobrevivia en aquella acadèmia de classes particulars on vaig acabar després de quedar-me en l'atur. Tractava d'estalviar tant que a penes tenia despeses i les que tenia (la compra, les factures, la gasolina) les pagava amb la targeta. Abans, fa molts anys, recelava del pagament en targeta perquè hom mai és conscient dels diners que gasta però entre que visc prou lluny del caixer automàtic i que el banc m'amenaçava d'augmentar-me la comissió si no en feia ús, m'hi vaig anar avesant. La part positiva de tot ha estat trobar-se amb una sorpresa dins d'un sobre quatre anys després.
Fi de la sisena jornada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada