SETANTA-TRESÉ DIA: L'HELIOTROPI

D'ençà que va començar la quarantena els meus somnis són cada volta més estranys i guarde un record més vívid d'ells en despertar. De vegades són una barreja de coses que he viscut al llarg del dia i d'altres hi apareixen persones o situacions que ni recordava. També hi ha una modalitat de somni en què he de fer alguna tasca però mai puc acabar-la. Dani em diu que és el subconscient cridant perquè mai acabe res i potser té raó. Se m'amuntonen les tasques, ja siga netejar casa, preparar coses de classe, estudiar idiomes, llegir, fer esport...coses totes que no tenen cap final i alguns dies fins i tot em sent estressat per totes les coses que voldria fer i no puc: acabar una novel·la que tinc pendent de fa anys, organitzar tots els arxius de l'ordinador, aprendre a tocar la guitarra per a donar-li ús a una que tenim en casa, aprendre noves receptes per a cuinar, pintar les reixes de casa que ja tenen rovell, netejar a fons casa...Acabe tan presoner de la rutina que quan algun fet m'obliga a eixir d'ella, com un acte social, em destorba i em posa de mal geni. I si a tot això li sumem els viatges que m'agradaria fer, les persones que viuen lluny que m'agradaria vore, les investigacions que m'agradaria mamprendre, les coses que m'agradaria aprendre, la música que m'agradaria sentir, les séries i pel·lícules que m'agradaria vore...m'agarra angoixa i trobe que arriba un moment que cal saber assumir que una cosa es quedarà per fer. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del
Més informació

EL PAÍS DELS BENIS

https://drive.google.com/open?id=1SotQtbnpMYP-35p783MoDBTbid8&usp=sharing Fent clic a l'enllaç de dalt es pot accedir al mapa. Des que els humans inventaren el llenguatge per comunicar-se, van tindre la necessitat de donar un nom a l'espai que els envoltava, a manera de domesticar el paisatge i fer-lo propi. Així rius, muntanyes, illes, hortes, barrancs... havien de rebre un nom. També els pobles obtingueren els seus noms, a fi de distingir-los dels seus veïns. Ara bé, per facilitar les coses, es féu clar que calia que aquests noms foren compartits per la comunitat, si cadascú donava un nom diferent a cada unitat, es requeriria molt de temps cada cop que es duguera un a la conversa. A més a més aquests noms es començaren a transmetre de generació en generació, els fills heretarien dels seus pares els noms dels rius i dels pobles com també heretaven terres i cases. D'aquesta manera la toponímia és una gran ferramenta per conéixer i apropar-nos al nostre passat
Més informació