DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 En les anteriors entrades havia reflexionat breument, des de la perspectiva de la lectura i els jóvens, sobre què considerem llegir i de quina manera avaluem eixa competència lectora. Per una banda, considere que no és cert que a eixes edats no es llija sinó que caldria canviar què considerem llegir i per l'altra, de quina manera es treballa la lectura a les aules. M'agradaria tancar la qüestió amb altres consideracions: -On llegim? La lectura és un hàbit i com molts d'ells, igual que llavar-se les mans abans de menjar i les dents, després, el reciclatge o ser cortés, s'aprén a casa. És cert que la societat ha agarrat la inèrcia que els hàbits s'han d'ensenyar als centres educatius, però el xiquet els pares del qual, no lligen a casa, no desenvoluparà eixe hàbit lector. -Quan llegim? Cada moment del dia ofereix una experiència lectora diferent: abans de dormir, mentre esperes en el dentista, durant un dia de platja, en el transport públic. Cadascú trobarà un mo

 A l'entrada anterior vaig comentar breument quina havia sigut la meua experiència com a lector i acabava reflexionant sobre què considerem llegir. A tall d'això, vull continuar parlant sobre la lectura a l'aula.  Com a professor d'Àmbit Sociolingüístic he d'enfrontar-me a la lectura competencial i ho he desenvolupat de diverses maneres: a) lectura del llibre tots junts en veu alta, fent els comentaris i les reflexions pertinents per a entendre millor el contingut, preguntant a l'alumne què ha llegit, quines paraules no ha entés...Amb aquest sistema aconseguisc comprovar el nivell de lectura de cada alumne, però té el desavantatge que cadascú té un ritme de lectura diferent, i que aquells que lligen de amb més fluidesa, s'avorreixen.  b) cadascú llig el llibre al seu ritme en classe i després els done activitats de comprensió lectora. Tanmateix, aquells a qui no els agrada llegir, no lligen i es dediquen a fer passar el temps, en acabant a casa es copiaran l

 Va eixir publicat l'altre dia en el País un article que culpava dalt o baix als professors de la manca d'hàbit lector dels jóvens i entre d'altres, perquè els obliguem a llegir literatura medieval i que això els condueix a avorrir la lectura i a convertir-se en una mena d'analfabets.  Ara que faig de professor de llengua i literatura i soc un d'eixos monstres que força el jovent a llegir, tot embotint-los tractats medievals del segle XX, m'agradaria comentar el meu punt de vista sobre la relació que veig entre estudiants i lectura. Però abans vull exposar la meua experiència. Des que era ben menut, m'agradava molt llegir. No recorde quan vaig aprendre, però sí que en acabar el segon curs de parvulari, la mestra ens regalà a cadascú un llibre d'una col·lecció que com a eix temàtic tenia les lletres i els sons. Començava amb el més senzill, les vocals i anava augmentant en dificultat. A mi em va regalar el darrer de tots, el més difícil, Punxa 22 que teni

L'estiu de 1914, quan Àustria va envair Sèrbia i Rússia li decLarà la guerra en resposta, els tambors redoblaven a tot el continent europeu i les societats començaven a dividir-se, al marge de debats ètics i geopolítics, el debat es dividia entre patriotisme i internacionalisme. Els patriotes veien compromés el futur de la seua nació i els internacionals entenia que allò que es cuinava era un enfrontament entre rics i en el qual els obrers sols podien perdre.  El 29 de juliol la Internacional Socialista reunida a Brussel·les anuncià  la seua postura contrària a la guerra i que tots els obrers del món havien de restar-hi units. En França esta postura la defensà Joan Jaurés, diputat llenguadocià pel Partit Socialista Francés.   Un sector de la societat francesa contemplava amb bons ulls una eventual guerra contra Alemanya, perquè encara coïa la derrota del 1871 contra Prússia i la consegüent ocupació de París per les tropes alemanyes i que va posar fi a la Guerra francoprussiana.   E