dimecres, 10 de juny de 2015

G DE GRANADELLA

La cala de la Granadella simbolitza l'actitud valenciana respecte a la vida. De què serveix tindre coses boniques si el meu veí no ho sap? I així s'ha convertit, en estiu, en el  lloc del planeta amb major densitat de població, amb permís d'Hong Kong. Ara és un producte d'eixos que diuen eivissenc, és a dir, hippys, roba blanca i anuncis de cervesa. Obviant les multituds, els restaurants i els xalets a peu de platja, té l'encant de ser un lloc indòmit. La carretera que hi baixa a través de corbes sinuoses, si no fora per l'asfalt, faria pensar en altres anys, quan el turisme a penes començava, tot era més rústic però tenia l'encant de no ser un indret massificat. 

La Granadella i la resta de Xàbia tenen poc a veure, a banda de trobar-se una al costat de l'altra. M'explique. La major part del terme de Xàbia consisteix en una planura al·luvial fèrtil formada pel riu Gorgos, encaixonada pel Montgó al nord i pels turons i pujols de l'Adzúbia, Capsades, el Rebaldí i els Tossalets al sud, amb una orientació a llevant.  És un terreny molt fèrtil i abundant en aigua subterrània. La costa és més o menys regular i s'esté quasi, sense interrupció, entre els caps de Sant Antoni  i Martí o Prim, fet que ha facilitat sempre l'accés a recursos pesquers. 

En canvi la Granadella és una muntanya que descendeix fins a la mar formant un barranc i una cala. Està orientada cap al sud i forma part del paisatge de penya-segats que s'estenen entre el Cap Prim i el Cap d'Or en Teulada. L'orografia és difícil i llevat del conreu en terrassa, l'agricultura és complicada. L'accés a la mar també es veu dificultat. Es troba encaixonada i per eixir-ne cal pujar bé fins a l'alt de la Granadella o  bé fins a l'alt de la Guàrdia. L'amenaça de la pirateria és clau per  entendre perquè  l'ocupació humana sempre ha sigut anecdòtica, si exceptuem hui en dia les cases de temporada que conformen l'Avinguda (sic) del Tio Català. Per contra, la menor presència humana va fer de la Granadella l'hàbitat d'espècies com la foca monjo (tal com s'ha conservat en la toponímia, Cova del Llop Marí) que fugiren en veure les primeres sandàlies i tovalloles.

Llavors, paissatgísticament Xàbia i la Granadella tenen poc a veure, tampoc la història juga a favor. La Granadella es troba a 12 quilòmetres de la vila de Xàbia i a 13 quilòmetres del Poble Nou de Benitatxell, els dos pobles més propers. Ara bé, aquestes són les distàncies en cotxe. Si parlem de distàncies a peu, de tota la vida, la Granadella continua trobant-se a 12 quilòmetres de Xàbia però apenes a 7 quilòmetres del Poble Nou. La diferència és significativa perquè això ha provocat que des de sempre, haja sigut una cala i una muntanya més de poblers que de xabiers i d'alguna manera, l'accés del Poble Nou a la mar. De fet la majoria de pesqueres de la Granadella foren construïdes per poblers, ja que la pesca constituïa un complement econòmic a l'agricultura.

Parlant d'usos humans, la Granadella no ha sigut sempre una cala per a banyar-se. Hi trobem sobre un pujol un poblat del bronze (la gent del bronze tenia deliri pels llocs escarpats i inaccessibles, era una altra cultura), algun corral per al ramat, les ja esmentades pesqueres (plataformes unides als penya-segats per a pescar), forns de calç i teuleries ("fàbriques" de teula i ceràmica) i alguna mina d'ocre.

Quasi fent la fita entre els termes de Xàbia i el Poble Nou, hi ha el topònim del Morro del Roabit que ha fet pensar  a alguns en la hipotètica existència d'una ràbita. Una ràbita era una mena de fortalesa i lloc de retir islàmic que es situava en territoris fronterers. De ràbites en tenim a Guardamar i la toponímia faria pensar en alguna més (la Ràpita a Benissa o el Rabat a l'Alqueria de la Comtessa) però pel que fa a la Granadella, en primer lloc no hi ha evidències arqueològiques  i en segon lloc, de ribat pot derivar en rabat, ràbita o ràpita però d'on ix la -o de roabit?

 Però l'edifici més important és el Castell de la Granadella, construït al segle XVIII a cobrir una mena de punt cec costaner que havia convertit la cala en un port franc per als contrabandistes. Encara ens queda el record d'aquells temps en el topònim de la Cova del Tabaco. El castell en realitat era un fortí (els valencians vegem quatre pedres i les bategem com a castell, som exagerats). Tenia forma de ferradura i estava habitat per una guarnició de dos o tres hòmens. Durant la Guerra del Francés fou destruït per l'armada anglesa juntament amb el castell de la Fontana i el de Sant Jaume. Des d'aleshores s'ha quedat en estat de runa a l'espera d'una restauració que no arriabrà mai, donada la dificultat d'accedir-hi. 

Finalment, tant de parlar de la Granadella, què vol dir Granadella? Granadelles hi ha unes quantes,  una vila anomenada la Granadella a Lleida i una partida anomenada la Granadella al Delta de l'Ebre però que signifiquen és un misteri. L'explicació tradicional és que ve bé d'una planta semblant a l'heura, que evidentment no la hi ha, bé de ser un terreny molt fructífer, cosa que tampoc ho és. És un de tants altres misteris que ens guarda.




dijous, 4 de juny de 2015

SOBREVIVINT A L'ANGLÉS

Recentment he fet la prova d'anglés per obtindre el nivell C1, el que es correspon a un nivell avançat. És un tema que he tingut pendent tot l'any, no per manca de seguretat, sinó per mandra. Estic un poc cansat de col·leccionar títols que suposadament aprofiten per a molt i que en la pràctica són paper mullat però la tendència ara és que els professors demostren (i no dic, tinguen) un nivell avançat de la llengua de Shakespeare i l'Earl Gray. Ja sabeu que el baix nivell d'anglés és el que ha conduït l'estat espanyol a nivells propers al subdesenvolupament, no que arrosseguem multitut de problemes estructurals des de gairebé la baixa edat mitjana, això no, la culpa és de què la gent no parle el maleït anglés.

I això dels certificats és ben graciós perquè al Regne Unit no te'n demanen, si saps o no parlar la llengua ho demostraràs en obrir la boca, no perquè ho diga un paper car. Tanmateix aquí continuem atrapats en la cultura del hidalgo, és a dir, d'aparentar més que demostrar les capacitats d'un, ja sabeu, això de què els hidalgos es posaven a la porta de casa a escurar-se les dents per tal que tothom pogués pensar que havien menjat, quan la realitat era que no tenien ni on caure morts. 

Jo no estic convençut d'haver-lo aprovat, em va semblar certament difícil. Mai m'han agradat els exàmens en general, pense que sols demostren els coneixements d'un en un moment determinat, però no demostren un resultat verídic. Tal vegada no caldria fer exàmens però vivim en una societat cientificista obsessionada a mesurar-ho i etiquetar-ho tot.

EL LISTENING

L'examen era difícil en tots els sentits. La prova de comprensió oral era un clàssic, preguntes rebuscades d'un discurs difícil de comprendre:
-entrevista a senyora de les terres d'Escòcia en l'estació mentre el tren està a punt d'anar-se'n.
-entrevista a científic de la NASA amb afonia durant unes proves nuclears.
-entrevista a adolescents en situació etílica durant un concert de heavy metal.
Les gravacions tenen una qualitat horrible i a penes s'escolta res, i això que vaig ser capaç de comprendre a escocesos bufats, incapaços de vocalitzar, en multitud de  casaments mentre sonava la música. Jo crec que li vaig prendre mania als listenings per culpa del radiocasset de la mestra d'anglés, de cap en concret, perquè totes en duien.

EL WRITING

Pel que fa a l'expressió escrita, era un altre clàssic, la carteta. Per què sempre una carta? Qui escriu cartes en el segle XXI?  A mi si em diuen, escriu una carta, sols em ve al cap escriure: Estimada senyora Lowenstein, tal com temíem, la febra espanyola ha arribat, hem manat cridar al doctor Smith però no ha pogut arribar en el vapor de migdia, haurem d'esperar fins demà, mentrestant encendrem la gramola i ballarem un xarleston. Que Déu s'apiade de les nostres ànimes.

L'altra variant és la d'escriure un assaig sobre un tema del qual no tens ni idea ni t'interessa, però ho fan per algun motiu. Molta gent ho desconeix, però en l'instant que baixes de l'avió en el Regne Unit has d'escriure un assaig, siga sobre energies renovables o sobre la dinamització d'una empresa. Fa el mateix. Sempre han de ser assajos de palla propis d'un dominical. Després eixos assajos són utilitzats pels científics per a fer importants descobriments.

EL READING

La banda no estaria completa sense la prova de comprensió lectora. Arrere quedaren les preguntes òbvies referides a un text breu. En el C1 el reading s'assembla més a quatre persones anònimes expressant la seua opinió sobre el concepte del logos en l'obra de Plató.
A. El logos és el principi racional que governa l'univers- diu una mestressa de Yorkshire
B. El logos regeix l'univers i el determina- afirma un llaurador de Kentucky després de llevar-se una espiga de blat de la boca.
C. El logos marca l'univers i el dirigeix- sentència una xiqueta de Londres.
D. El logos determina l'univers però no completament- assevera una senyora que passava per aquí.

I després ve una bateria de preguntes sobre dites afirmacions: quina concorda amb A? Quina rebutja C? Quina diu el més paregut a D. I així successivament.

EL SPEAKING

Per a tancar el quartet més famós de la història, després dels Beatles i els Quatre Genets de l'Apocalipsi, hi ha la prova d'expressió oral. En parella, per a complicar-ho encara més.  Quan has de simular una conversa amb una altra persona, depén tot gairebé de l'altre. Si el seu nivell és roín, les teues mancances passaran desapercebudes, en canvi, si l'altre té un nivell bo, t'arrossegarà pel sòl com un drap. En poques paraules és com si l'examinadora donara a cadascú un ganivet i cridara: lluiteu per les vostres vides! Les proves orals haurien de fer-se en un bar, eixos salons il·lustrats del segle XXI on es pontifica sobre tot (amb permís del twitter). En eixe entorn relaxat si que es comprova si realment un sap una llengua o no. 

En resum, si l'aprove, serà un milacre.