dimecres, 27 de maig de 2015

F DE FORASTER

Foraster, -era. Masc. i fem. Adj. 
1. Forà, que està situat o prové de fora de la població.
2. Nadiu o propi d'un país diferent d'aquell on es troba.
3. (Xàbia), qualsevol persona que no puga demostrar més de dues generacions en Xàbia, ergo la immensa majoria de la població.
ETIM: probl. derivat de forest, bosc, selva.

Davant de tot m'agradaria dir que en tots els programes electorals apareix la promesa clixé o per defecte de fer de Xàbia un lloc multicultural. Perdoneu però Xàbia ja és un lloc multicultural. València al segle XV era un regne multicultural. Alemanya abans de la guerra era ja un país multicultural. El regne de Castella també era un regne multicultural. I tot allò va acabar com el rosari de l'aurora. O en anglés to end up like the rosary of the dawn. Vull dir que en una societat multicultural hi coexisteixen diverses cultures, cadascuna en el seu rogle i barrejant-se amb les altres el menys possible. Jo no vull viure en un entorn així. Supose que voldran fer de Xàbia un lloc intercultural, això sí, en què les diverses cultures a més de coexistir, també hi comparteixen i hi intercanvien.

Fet l'aclariment, no arribaríem a un coneixement xabiològic complet sense tractar el tema dels forasters. Naix hom sent un foraster? Hom és foraster perquè es sent foraster? Per acabar amb tantes divagacions filosòfiques, en Xàbia hom és foraster si així ho decideix l'organització de ueles del poble. No és gens infreqüent anar caminant pel poble i trobar-te amb una uela que sense pensar-s'ho dues vegades et pregunta a boca de canó: Tu de qui eres? Atenció que la pregunta no té res d'innocent. La teua resposta servirà per a marcar el teu futur estatus social en el poble. Si el teu llinatge en el poble és inexistent o es remunta sols a una generació, enhorabona, eres un foraster.

La qüestió no és baladí perquè entre altres, dificultarà la teua escalada política o no podràs gaudir de certs drets com tindre una penya per a massacrar el personal en festes. En Xàbia no veureu mai un alcalde que siga un foraster. Doneu les gràcies que almenys els matrimonis mixtos estan permesos i poden adquirir propietats, que ja és més del que podien fer els immunds metecs en Atenes.

Algú pensarà que donat que el radi d'acció d'aquesta organització de ueles es redueix al Poble i a Duanes, és possible escapar d'aquest etiquetatge, vivint en el disseminat. Així que vivint en el gueto, eh? Foraster!  Si vius fora del Poble o de Duanes eres automàticament foraster, malgrat que el disseminat siga tres o quatre voltes més gran. L'únic que hi ha en el disseminat són les casetes d'estiu de la gent de Xàbia i els guetos. I els guetos no tenen bona fama, sense anar més lluny hi ha més d'una dotzena de barris de Xàbia que tenen mala reputació o són de la punyalà: Thiviers, el Ravalet, el Frechinal, Javea Park... sobretot Javea Park, eviteu el Bronx si voleu eixir-ne indemnes.

Però vet aquí que el concepte de foraster ve d'antic i les dinàmiques socials de Xàbia no són les mateixes que fa dos-cents anys, llavors un que ve de Pego i un que ve d'Holanda no poden estar en la mateixa categoria, per molt que moltes vegades siga difícil entendre'ls parlar, als de Pego vull dir. Aleshores s'han creat subcategories de forasters:

a) La gent de la rodalia: són gateros (de Gata de Gorgos), pobleros (del Poble Nou de Benitatxell), juspobreros (de Jesús Pobre independent), pedregueros (de Pedregué), denieros (de Dénia), teulains (de Teulà)... gent que prové dels pobles del costat. Tal vegada en un passat foren mal vistos però la globalització i a mesura que el xabienc pur anava extingint-se, va acabar englobant a aquestes gents de la comarca com a gent del poble. I ara aquests antics forasters no dubten a etiquetar de forasters als altres.

b) els Forasters en majúscula, provenen d'altres indrets del País Valencià, llocs en els quals un xabier no hi havia agosarat endinsar-se mai i amb noms tan exòtics com Algemesí o Castelló. Novament la globalització obliga a ampliar el concepte de xabier i comença a incloure's estes gents que fa trenta anys tampoc eren de fiar.

c) els castellans, provenen sobretot d'Andalusia i Castella la Manxa i eren com els immigrants de hui però en els anys 60-70. Tota la mala premsa que tenen els colombians o romanesos, la tenien abans un senyor de Sevilla o una senyora d'Albacete. Amb tot com que el gènere humà és de memòria volatil, els fills dels antics immigrants no dubten a l'hora de sumar-se a la crítica de l'immigrant actual.

d) els residents. Són immigrants rics, deixem-nos d'eufemismes. Quan un partit polític reclama defensar els drets dels residents no està pensant en un senyor de Tànger ni en un de Buenos Aires, sinó que es refereixen de manera velada a qualsevol ciutadà de la Unió Europea dels 15 (és a dir, totes les gents de l'est no caben aquí) que ve aquí a viure, a gaudir del sol i a aprofitar-se de la sanitat universal queixar-se de què aquí no funciona res bé.

e) Immigrants-immigrants (perquè tots els que formen part de les altres quatre categories també són immigrants). Provenen de fora de la Unió Europea, de més enllà d'Orió i els cercles de Saturn, de països on es passen el dia conspirant per a vindre a furtar a l'espanyolet que llig el marca i té la figureta d'un bou sobre la tele. Es dediquen al mateix que es dedicaven valencians, andalusos i castellans fa trenta anys però parlen diferent i no són catòlics, llavors no són de fiar. Aquí s'exclouen gents dels EEUU, Canadà o Austràlia que per gràcia divina són inclosos en el grup dels residents.

Aquí tenim llavors un poc del panorama demogràfic de Xàbia. Aquesta mala relació vers tot allò que ve de fora tampoc és exclusiva ni de Xàbia ni de la Marina però crec que les especials condicions que s'hi visqueren després de la conquesta han reforçat d'alguna manera eixa visió negativa cap a tot allò que prové de fora de les muralles. Penseu que entre els segles XIII i XVI Xàbia era un poblet de cristians en territori enemic, com una mena de poble del far west però sense pianoles ni bourbon barat.

dijous, 14 de maig de 2015

DECÀLEG PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS

Per si els cartells, les pancartes, els megafons i la presència de polítics en cada acte no vos diuen res, estem en campanya electoral. Si voleu presentar-vos, aquí hi ha deu idees per a posar en pràctica.


1. "Dos cotxes en cada garatge i un pollastre en cada cassola". Com diria l'expresident Hoover. Presenta un programa el més abstracte possible, farcit d’idees que has llegit i recollit aquí i allà en publicacions hypsters, tals com desestacionalització o creixement sostenible, encara que no tingues ben bé clar de com es poden posar en pràctica. Són com una pamela d'eixes que es veuen en Ascot, incòmodes de dur però cridaneres.

2. "Els diners i els collons estan per a les ocasions". Promet tot el que pugues prometre més. Promet eximir d'impostos la tercera edat, que eixos són majoria. Promet dur el tren a Xàbia. Promet a les constructores que podran continuar destruint el territori. Alça tots els carrers, que parega que has fet alguna cosa els darrers anys. 

3. "El que es mou no ix a la foto". Hiberna durant tota la legislatura. No òbrigues la boca, no dugues endavant cap iniciativa, no critiques res del govern i no proposes res. Guarda totes les forces per a les deu setmanes abans de les eleccions.

4. "Fins a la sopa". Unes setmanes abans de les eleccions, acudeix a tots els actes possibles, siga una mostra de macramé, siga una conferència sobre la "Dansa contemporània en les tribus del Kilimanjaro". Estigues tot el dia en el carrer. A més temps estigues al carrer, tindràs més probabilitats de guanyar i menys probabilitats de què et caiga casa damunt. A partir de juny ja pots deixar de fingir que t'interessen les reunions de petanca dels francesos. 

5. "Gracias por venir". Si no hi ha prou actes per a què passeges el palmito, organitza'ls tu. Enrecorda-te'n de convidar els teus votants incondicionals, eixos que sempre et voten, igual prometes la piscina o la invasió de Polònia. Acompanya l'esdeveniment amb l'actuació d'alguna Norma Duval o algun cantautor, segons la teua ideologia.

6. "Deben de tener mucho cuidaito con esas cosas del interné". Estigues a totes les xarxes socials, fes-te una pàgina de facebook, un perfil de twitter i fins i tot un perfil de tuenti si cal. Publica les fotos de tots els actes als quals acudisques. "Cap acte sense foto" Publica o retuiteja tot allò que penge /tuitege la direcció del teu partit en Madrid o València. No tingues iniciatives pròpies que això està mal vist. Quan passen les eleccions, relega els teus perfils en les pàgines socials a l'oblit, no cal recordar-ho.

7. "El reciclatge, ara ja no tallem arbres, ara aprofitem el fem". Si ja has estat manant, promet tot allò que no has fet en la darrera legislatura. Obri tots els calaixos i presenta els mateixos projectes any rere any, la gent té la memòria curta. També pots combinar idees, per exemple: pistes de ciclisme i carrils-bici? Farem els carrils-bici en els carrers més empinats del poble. Reciclar el programa electoral et permetrà estalviar diners, per a les patxotxes, clar.

8. "Antes muerta que sencilla". La democràcia és com una versió de Supermodelo a peu de carrer,  així que renova l'armari, estrena un vestit en cada acte, pinta't com una porta, empapera tot el poble amb la teua foto, això és garantia de vots. Adopta postures poc casuals i que indiquen unió i victòria més pròpies dels Power Ranger

9. "Yo estoy en política para forrarme". Presenta't cada eleccions per un partit diferent, si hi ha algun partit de moda, dus-lo al poble. Fa igual si un any et presentes per la Falange i el següent pel Partit Comunista, la gent vota "la persona", no les ideologies i el teu objectiu és tocar mamella siga com siga.

10. "Lo que diga la rubia". La democràcia és en essència un sistema presidencialista de partits personalistes i facciosos. Pensa que estàs en una pel·lícula d'El Padrino. Faràs i diràs tot allò que diga el líder. Si el líder no és present, no òbrigues la boca i pregunta on és el líder. Si no tens més remei que contestar, parla del líder.

I un punt extra per als votants:

11. "Del Betis manque pierda". Les eleccions són com el futbol, hom no vota un partit per uns ideals, hom és d'un partit i va amb ell fins a la mort. Que es note que som hereus dels ibers. Si tens familiars en política, vota'ls, encara que no compartiu ideals. Al final sempre pot caure alguna cosa.


dimecres, 6 de maig de 2015

E DE "EN CASTELLANO PARA QUE LO ENTIENDAN TODOS"

És una situació que es repeteix molt sovint, massa fins i tot, cada vegada que es celebra una xerrada, conferència o qualsevol altre acte cultural. Posem per exemple: La pesca de la tonyina a la Xàbia medieval. La sala està plena de gom a gom, el conferenciant està un poc nerviós, beu un glop d'aigua mentre corre el temps de cortesia per als ressaguers. Llavors comença l'acte, el conferenciant es disposa a iniciar-lo: Bona vesprada a totes i a tots...

De sobte, d'un bot s'alça un individu. Tu, que estàs entre el públic te n'has adonat i ja n'eres conscient de que l'acte s'ha cagat. Ben fort i en un castellà del Ravalet, l'espontani interromp: en castellano para que lo entiendan todos. És el rebenta-actes o metemierda al rescat d'aquells en perill de veure embrutades les seues oïdes en idiomes aterridors. Arrogant-se el dret de parlar per tots, sense que ningú haja dit ni pruna, fa canviar al conferenciant de llengua, el qual pressionant per eixe argument tan poderós de para que lo entiendan todos es disculpa per insultar l'audiència.

En Xàbia poca gent nascuda fora del País Valencià ni tan sols entén el valencià i la culpa és nostra que infravalorem els coneixements dels altres. Com van els residents a aprendre una llengua tan vulgar que sols aprofita per al bou i la foguera? Els estrangers són persones cultes i refinades que toquen el piano i parlen en francés, no poden perdre el temps en folclorismes. És una fal·làcia que repetida ad nauseam acaba arrelant.

Des d'ençà m'evite anar a eixos actes. Clar això era abans, quan la regidoria de cultura organitzava actes interessants, ara tot el calendari consisteix a firetes, tapes i bous per a divertir els turistes.

Però em serveix aquesta situació d'introducció per a parlar de les llengües de Xàbia. En primer lloc cal dir que qui pressupose que tothom a Xàbia sap, parla i coneix el castellà, es mereix una mirada de condescendència i reprovació. Aquí hi ha residents que duen més temps que jo vivint-ne i no han passat del nivell: muchos grasias. A Xàbia i a la Marina en general. la llengua franca és el dels euros, dòlars, calés o com vulgues anomenar-la. Si tens diners i no parles la llengua, no patisques que si cal farem mil gestos i li posarem un turbante al Nazareno per satisfer els teus desitjos. Ara bé, si eres pobre, fa el mateix que parles àrab o suahili, et direm immigrant, t'acusarem d'abusar de la sanitat pública i d'adorar a Bafomet i et pujarem a un avió en direcció a Immigrantlàndia.

Bromes (i veritats) a banda, Xàbia és un municipi políglota.  Xàbia té al voltant de 33.000 habitants, empadronats. No tenim dades oficials de la gent que parla valencià. De la que en parla castellà, pressuposarem que tota aquella que és nascuda aquí o en un país de llengua oficial castellana, llavors fa un 52%. De la resta no posaria la mà en el foc, com ja he dit abans. D'aquests, un 22% tenen l'anglés com a llengua materna. La majoria són britànics i també hi ha algun nord-americà, irlandés, australià o canadenc despistat. Un altre 6% parla alemany, ja siga alemany, suís o austríac. Un 3'5% té com a llengua materna l'holandés, un 2'5% àrab/berber. Escric aquest dualisme perquè tots els de llengua materna àrab provenen de Marroc o Algèria, on també es parla el berber per bona part de la població. Finalment tenim un 2% que tindria el francés com a llengua materna i la resta de llengües ja tenen percentatges anecdòtics: italià, romanés, rus, búlgar, xinés, polonés... fins a una vintena de llengües més.

Aquestes dades tenen la cientificitat meua però a falta de dades oficials ens fa paper. Per a països com Bèlgica o Suïssa he aplicat els percentatges dels seus llocs de procedència, és a dir, a Bèlgica un 59% de la població parla l'holandés i un 40% el francés, llavors he traslladat els mateixos percentatges a la població de Xàbia amb el risc que resulte que tots els belgues que viuen a Xàbia siguen valons i no flamencs. Les ciències humanes no són exactes. En definitiva ens ajuda a veure quina és la situació lingüística.

Ah, pensaràs, és tal vegada Xàbia una nova Babilònia? Una Nova York de la Mediterrània? Tant de bo, però Xàbia té poc a veure amb l'Alexandria de Justine. Aquí no hi ha interculturalitat. Açò s'assembla més a Londres o a Los Ángeles amb els seus ghettos. Algun dia podrem parlar cadascú la seua llengua i ens entendrem tots i els superherois ja no hauran de cridar, para que lo entiendan todos.