Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2012

MÍSTER HYDE FENT DE LES SEUES.

La vida consisteix a provar cada vegada coses diferents, coses que en el passat vas pensar que mai faries, però arriba una edat, en torn als 25 anys, en la què et planteges explorar nous camins i també donar segones oportunitats a coses que ja tenies descartades.
Era un divendres de finals d'hivern. De tornada cap a casa, sols m'acompanyaven les constel·lacions. Quan vaig entrar per la porta ja devien ser passades les 23.00 i jo anava arrossegant-me cansat, després de 8 hores d'estar de peu. I malgrat el cansament al dia següent tenia pensat baixar-me'n a Bonn de visita turística. Però vaig haver de canviar de plans. Encara no m'havia deixat caure sobre el sofà quan em digueren: Udo i Sienna han vingut aquesta vesprada per a convidar-te a anar amb ells demà a Essen per a ballar salsa. La Ventafocs se n'anava al ball i ningú li havia preguntat si tenia gana. Canviaria Bonn per un matí amb la bici.
Al matí següent, després d'alçar-me, anava arrossegant-me ca…

EL CLUB DE FUMADORS

La primera regla del club de fumadors és no parlar del club de fumadors. Bé, aquesta és plagiada d'El Club de la lluita.
La segona regla és que no es necessari fumar en el club dels fumadors, a diferència del Club de No fumadors en el què la primera regla és no fumar.
Em vaig fer del club de fumadors un matí de finals d'hivern. Havia deixat de gelar per les nits i el sol començava a escalfar, el paisatge anava vestint-se de primavera i no tenia gana de passar els 15 minuts de descans tancat en la fàbrica, així que vaig decidir canviar-me de club. Tot i que no va ser ben bé així. La història va ser que feia un dia estranyament calorós a principis de març i el meu supervisor italià ens va convidar "amablement" a eixir tots al carrer. I allà em vaig quedar. El club de fumadors està situat en un petit jardí fora de la fàbrica, és una caseta de fusta què al principi jo pensava que era una sauna. Palets amuntonats fan de seients improvisats i put a cendra i fum per totes …

WUPPERTAL: UN COMUNISTA I UN MONORAIL

Imatge
Comunament es diu que les ciutats més lletges del centre d'Europa es troben a la vall del Ruhr. I als què ho diuen no els manca raó. Una zona en la què abans del segle XIX sols s'hi podien trobar llogarets, granges i monestirs. Al segle XIX i degut a la revolució industrial, la zona va créixer espectacularment fins a convertir-se en l'actualitat en l'aglomeració urbana més poblada d'Alemanya i la cinquena d'Europa, amb més de 5 milions d'habitants. Ens trobem llavors davant de ciutats industrials, d'edificacions modernes i un paisatge poblat de xemeneies.

Tanmateix jo he trobat la ciutat més lletja un poc més al sud, fora de l'àrea del Ruhr i en la zona del Bergischeland. Aquesta ciutat és Wuppertal. Coneguda amb el nom de la San Francisco alemanya, l'orografia de la ciutat destaca pels turons i els carrers que pugen i baixen per tot arreu. I aquí acaben les semblances amb la ciutat californiana. Perquè no anem a trobar ni un clima agradable ni…

DESCENS CAP A LA FOLLIA

Després de fer el check-in en l'aeroport de l'Altet, vaig anar amb els meus pares a prendre un cafè, mentre esperàvem l'hora d'embarcament. En la taula del costat hi havia una família que no sabria dir d'on eren. Un matrimoni jove amb un xiquet i dos persones majors que devien interpretar els sogres de la família. Tots els membres alternaven indistintament amb el xiquet, el català, l'alemany i el castellà. El cas és que també estaven prenent cafè quan de sobte, el marit què tenia pinta d'anglosaxó, va traure d'una bossa tot un regiment de carmanyoles amb sandvitxos i altres menjars preparats. Aquella situació era tan típicament alemanya que vaig estar a punt d'alçar-me i cridar: No, no i no, deixeu-me gaudir dels últims minuts a la terreta. També vaig estar temptat de llançar tot el que hi havia sobre la taula al terra. Com s'atrevien? Havien de ser tan alemanys? Aquella innocent estampa va ser com una galtada de realitat, les vacances s'ha…

ZURÜCKKOMMEN

Què en alemany vol dir "tornar", però agafant-t'ho literalment significa "vindre cap enrere", desfer els passos per tornar al mateix punt. Com de sàvies són les llengües.
Parlant amb un conegut alemany em pregunta: -Tens ganes de tornar-te'n cap aquí [Alemanya] -No, li dic jo. -Aleshores perquè tornes? -Perquè he de treballar. O això és el que m'han dit. A més, és això o la prostitució. I en Alemanya no hi ha redones. -Pot ser t'agradaria més eixe treball, però en Alemanya no he vist cap redona amb prostitutes. -No, perquè teniu els barris rojos. -O els polígons industrials. -Veritat? Jo treballe en un i no n'he vist encara cap. Tot i que el meu treball és molt semblant a la prostitució. Per cert, com va la vida? -Jo passe tots els dies per un "Eros Park"...la meua vida? No va especialment excitant, tal vegada deuria prostituir-me i donar-li un poc més d'emoció. -No vull saber que és això d'un "Eros Park" però el cap…

L'HOME DEL RIU

Un dia de vesprada anava corrent pel riu quan al girar una corba em trobe un huelet que em feia gestos amb la mà per tal que m'acostés a ell. Quan m'hi vaig apropar em digué:
-No hauràs vist de casualitat, una rubia ben templà (i quan deia ben templà s'agafava dos pits turgents invisibles) que anava corrent com tu?
-Home, una he vist jo- vaig dir, un poc confós per aquella situació estranya- no sé si serà la mateixa.
-No, no, ixa mateixa seria, i cap on se n'anava?
-Jo l'he vist en l'encreuament de les Sorts.
-Aniria cap al poble, clar.
-No, no, se n'anava direcció cap al riu.
Donant per acabada la conversa, vaig fer la intenció d'allunyar-me, vaig avançar unes passes i anava a posar-me de nou la música quan vaig sentir:

-Ahhh i tu què? també vas a la marxeta de córrer?
-Si, si - jo ja estava mosca, allò tenia visos d'esdevindre una conversa eterna.
-Això és bo, el deport és lo més gran que hi ha -deia mentre alçava la veu en un to que em va recorda…

COGNOMS ALEMANYS

Com diu un amic, l'alemany és una llengua "rasposa, feridora i agra" però també vivim amb ella des de fa anys, en paraules i noms que estan per tot arreu. Aquí arreplegue alguns cognoms alemanys coneguts que tenen la seua traducció al català.
Martí Luter o Martin Luther és tal vegada el segon alemany més conegut, el frare benedictí que engegà la reforma protestant i indirectament provocà un cisma en l'església catòlica, s'anomenava de cognom Luder, però se'l va canviar, tal vegada perquè a ningú li agrada que li diguen Martí Fulanet o Martí Sotanet que és el que significa Luder en alemany.
Altra alemanya universal i que a més és quasi veïna meua, és Claudia Schiffer, la Barquera. Jo ara sempre la imagine navegant pel Rin amb una barca, com si fos Caront per l'Estígia, demanant diners a les ànimes incautes. 
Els músics alemanys i austríacs són coneguts a tot arreu, entre ells per exemple Richard Strauss (Ramell), Félix Mendelssohn (el fill de Mendel), Ric…

PÍNDORES PASQÜERES

Passejar, cafenets, cervesetes, retrobades amb grans amics, llegir, escriure, fer el gos...en això invertisc el meu temps de vacances. Encara tinc alguns pendents, volia prendre el sol i tornar negre però de moment no ha pogut ser. També volia anar a la mar, però el temps no acompanya. 
De moment vaig acoblant-me de nou a la mediterrània, sembla que no però hi ha un xoc cultural que em costa assimilar. Per exemple: la gent menja molt, la gent és més sorollosa, la gent és més caòtica. Crec que són els tres punts que més m'han xocat. Fins a quin punt m'havia acostumat al silenci, a la frugalitat i a l'ordre alemanys que he arribat a la conclusió que Alemanya m'està perjudicant. Serà qüestió de no allargar-ho molt.
Per una altra banda m'ha agradat tornar a trobar-me amb tota eixa gent que fa la vida més gran. M'he retrobat amb amics que feia anys que no veia. També m'he retrobat amb amics admiradors de les tonteries que escric i que m'han animat a comença…

AFAITANT-ME AMB OCCAM

Davant dues explicacions a un mateix interrogant és l'explicació més senzilla la més probable. Aquest principi filosòfic (conegut com la Navalla d'Occam) s'atribueix a Guillem d'Occam, un monjo franciscà anglès del segle XIV. Fent ús del minimalisme explicatiu, si un dia a la porta de casa ens trobem una bassa d'aigua podem pensar que a) ha plogut o b) uns animalets han vingut i han dipositat l'aigua. L'opció "a" seria en aquest cas la més probable, en tant que és la més senzilla.

Quina vida més bonica tindríem si això fos sempre així, però ara arribem els humans i ho capgirem tot amb la nostra res cogitans, la nostra substància pensant que per ociosa, ens complica l'existència. Llavors ens pega per pensar que l'opció "b" és la certa, perquè si, perquè ens agrada imaginar uns animalets vessant aigua davant casa nostra o perquè el simple acte de ploure ens sembla anodí i avorrit, perquè acabem imposant els desitjos secrets a la r…