DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 Esta setmana havia d'explicar en classe la carta com a tipus de text i em pareixia un anacronisme perquè jo no recorde haver enviat mai una carta, com a molt una postal. Els meus pares sí que n'enviaven des de França, però en algun moment entre els 80 i els 90 la carta va morir i va quedar reduïda a la publicitat postal, els rebuts del banc i els requeriments d'hisenda o de tràfic.  Tinc un amic amb qui de tant en tant m'intercanvie postals, però tot el procediment em fa tanta gossera: anar a correus a comprar segells, després caduquen i ja no els pots fer servir, a saber on he deixat la seua adreça postal, etc. Hui en dia les xarxes socials i els serveis de missatgeria instantània han substituït la carta. Ens escrivim més, però no tenim res a dir-nos. Gràcies  a les xarxes sabem tot sobre persones de les quals en un temps anterior no haguérem tornat a saber res més i tampoc haguera passat res. Hui sabem qui es casa, qui té fills, qui ha estat de creuer o qui va tots e

 Fa temps que volia parlar del darrer viatge. Vaig fer un tros del Camí de Sant Jaume, des de Roncesvalls fins a Logronyo i la veritat que des de fa molts anys que n'anava darrere, però mai trobava companyia i per fi ho he complit. També he estat per primera volta en Navarra i en La Rioja, que no les coneixia. Tot i que honestament, de La Rioja sols vaig vore la ciutat de Logronyo per unes hores. Hi vaig anar amb un amic i malgrat que al principi ens va costar fer-nos l'un a l'altre, al final l'experiència va ser positiva, això sí, també molt cansada. Férem 139 quilòmetres caminats en 6 etapes des de Roncesvalls fins a la capital de La Rioja, és a dir: Zubiri, Pamplona, Puente la Reina, Lizarra-Estella, Los Arcos i Logronyo. La capital navarresa marcà el punt d’inflexió, o millor dit la Serra d’Erreniega que se situa al sud de la ciutat. Al nord d’aquesta, el paisatge dominant era el bosc caducifoli, els rius i el verd; al sud d’aquesta predominaven els sembrats de gr