Entrades

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (X) LA CIÈNCIA

Imatge
Alambic, aparell per a la destil·lació mitjançant l'evaporació i condensació de líquids. Prové de l'àrab الأنبيق (al-inbiq) amb el mateix significat. S'atribueix la seua invenció al científic persa Ar-Razi (865-925). La llengua àrab prengué el mot del grec ἄμβιξ  (àmbix) copa. Encara que una altra hipòtesi diu que prové del persa آب نیک (abnik) bona aigua, de آب  (ab) aigua (d'on per exemple Punjab, les cinc aigües) i  نیک nik bo, pur, parent del nostre mot net. El mot grec provindria en última instància del persa.



Àlcali, carbonat soluble obtingut a partir de les cendres dels vegetals o òxid, hidròxid o carbonat d'un metall alcalí. Alcalí, relacionat amb els àlcalis. Prové de l'àrab  اَلْقِلْي (alqili) cendres de sosa, i aquest del verb قَلَى (qali) fregir. Mots derivats: alcalí, relacionat amb els àlcalis; trànsit a l'estat alcalí; alcalescent, propens a l'alcalescència; alcalímetre, aparell per a calcular l'alcalescència; alcalinitat, qualitat de …
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (IX) LA CONSTRUCCIÓ

Hui ens endinsem en el món de les construccions i començarem per un fals arabisme però alhora element bàsic per a l'edificació: l'algeps. L'article al- ens remet immediatament a l'àrab i més encara en alguns indrets com la Marina, en què no és infreqüent sentir dir: geps. Els àrabs andalusins prengueren el mot llatí gypsum i el convertiren en جبص (jibs). Però del llatí també tenim un mot que n'és directe, guix.
L'algeps és el material constructiu a base de sulfat de calç mentre que el guix és una pastilleta que fan servir les modistes i els sastres per a marcar la roba. Del mateix material però per a escriure sobre les pissarres són els clarions (del francés crayon, derivat de craie i aquest del llatí creta, un tipus d'argila blanca que en valencià dóna el nom greda, que per cert en occità un gredon és una llapissera). Finalment trobaríem un quart tipus, per a fer motlures i escultures emprem l'escaiola (de l'italià scagliola). 
Hem dit que guix també…
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

2018

Conclosa l'experiència en Gandia, vaig acabar l'any 2017 sense faena de nou però els Reis em van dur una vacant a l'Alfàs del Pi. Després de les dos hores diàries al cavall del cotxe, el canvi era d'agrair tot i que al principi va ser un poc desmoralitzant. Em van tocar tots primers i segons d'ESO i vaig acabar amb la sensació de viure en el dia de la marmota. Igualment em va tocar una tutoria per primera vegada i jo que havia arribat fins aquí sense haver d'interactuar amb pares! Així i tot, una afonia pel mig i símptomes d'ansietat, vaig acabar el curs. A més a més, per atzar del destí vaig acabar tenint de company, un company de l'oficina de turisme.

Tot i que hi ha coses que no m'acaben d'apanyar, he decidit repetir al mateix lloc en setembre, en part pels companys i també, per què negar-ho? Perquè està al costat de casa. Repetisc com a tutor però m'han ascendit i ja no em passe la vida al primer cicle de l'ESO. Així que un any més t…
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LLIBRES DE 2018

1. Vaig acabar 2017 i vaig començar l'any amb el Cantar de Mío Cid (segle XIII), cantar de gesta que conta les aventures de Rodrigo Díaz, des del seu desterrament pel rei de Castella fins a les noces de les seues filles i com els seus esposos les ultratjaren i ell les pogué venjar, passant per la conquesta de Balansiya. És un testimoni interessant de la literatura medieval, prou realista i detallista sobre la geografia d'alguns passatges.

2. El conde Lucanor és una arreplega de contes del segle XIV escrit per Joan Manuel de Castella i senyor de Villena en què repeteix la mateixa estructura, el comte té un problema i consulta al seu conseller Patronio que li respon sempre amb una faula. L'autor no fou original, la majoria de contes beuen de fonts antigues gregues, àrabs o hindús i els podem trobar a les Faules d'Isop o a les Mil i una Nits.

3. L'historiador de l'art austríac, Ernst Gomrbich (1909-2001) va escriure als anys 30 la Breu història del món (Eine kurze…
2 comentaris
Més informació

UN B2

Recordareu, Déu vos guard, en una entrada anterior que vaig parlar del drama d'haver d'arreplegar el títol d'alemany i els horaris d'atenció al públic de fantasia que té la secretaria. Bé, com que malgrat els meus desitjos, no podia procrastinar-ho eternament, he decidit anar a Benidorm.

Quan hi he arribat, ha sigut tot molt estrany. El secretari, que pareixia la imatge comercial d'una coneguda marca de productes de neteja, ha dit el meu nom en veu alta i m'ha preguntat si els havia enviat un correu electrònic, com si estigueren esperant-me. Sí, he dit sense pensar-ho, encara que no n'estava segur, d'haver-ho fet. Era una d'eixes coses que pense a fer i vaig procrastinant-la fins que arriba un punt en què ja no puc discernir voluntat i realitat. Però no m'heu contestat, he afegit empoderant-me. -Hauries d'haver vingut abans del 30 de novembre- m'ha avisat. Desapuntat, però no sorprés, això de resoldre un tràmit administratiu sense que fa…
1 comentari
Més informació

DRAMES

Diumenge de vesprada, en qualsevol lloc de la galàxia; estem en alerta roja per pluges intenses i els ajuntaments de la Marina comencen a suspendre les classes per precaució. Tots? No, sempre hi ha un poble d'irreductibles gals resistint contra el trellat. L'ajuntament d'on treballe va dir que ja si això el dilluns a les 7.30 del matí es pronunciarien al respecte. A eixes hores jo ja estic de camí, perfecte, tot fóra que arribara i haguera de fer mitja volta. A més, si no suspenien les classes, igualment molts pares prendrien la decisió de deixar els xiquets a casa i jo tenia dos exàmens i eixos mateixos pares pretendrien després que els tornara a fer l'examen i ja començaria la setmana amb drames i all-i-olis diversos.

Finalment no suspengueren les classes, la lògica d'eixe Ajuntament és que el poble està en alt i no es pot inundar. La comèdia va ser per als companys que vénen des de la Safor o la Ribera. Així que vaig haver de conduir tot desafiant els elements m…
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

AMSTERDAM IX

Imatge
L'any 5253 (1492 d.C) els jueus foren expulsats de la Corona de Castella i de la Corona d’Aragó i llavors molts buscaren refugi al nord d’Àfrica, a l’imperi Otomà o a la veïna Portugal. Malauradament, en el 5258 (1497dC) els jueus de Portugal també hagueren d'optar per la conversió forçosa o l'expulsió. Així continuà l'èxode jueu per l'Europa Atlàntica i una xicoteta comunitat de jueus peninsulars o sefardites s’instal·là en el curs baix del riu Rin, en algunes ciutats com Anvers o Haarlem. Tanmateix tampoc era aquí tot un llit de roses, recordem que aquests territoris eren de la Casa Habsburg i estaven governats per Felip II.  A mitjans del segle LIV (o finals del segle XVI dC) trobem una comunitat ja assentada en la ciutat d'Amsterdam, que oferia més llibertats als jueus. Aquests jueus es feien anomenar "portuguesos" malgrat vindre de qualsevol racó de Sefarad probablement perquè les Províncies Unides estaven immerses en plena guerra d'independè…
Publica un comentari a l'entrada
Més informació