Entrades

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA XIII (COLORS)

Imatge
Alatzà: color rogenc de la tonalitat de la canella, d'ús literari i vinculat a un tipus de cavall. Del castellà alazán, i este de l'àrab andalusí الاسهاب‎ (alashab) i del clàssic أَصْهَب‎ (ashab), roig. En àrab hi ha una tonalitat més fosca que es correspon amb el color vermell, أَحْمَر (ahmar) d'on provenen Alhambra i Alfambra (municipi i riu, afluent del Túria, en Terol).



Anyil: color blau molt intens derivat d'una matèria colorant que s'obté de les plantes indigofera tinctoria. De l'àrab نِيل (nil) s'empra en el món tÈxtil, també es pot dir color indi. És un mot pres del persa i en última instància de l'hindi ‎नील (nila), blau fosc, verd fosc o negre. Ja veiérem que el mot nenúfar tenia una etimologia semblant. De l'anyil prové l'anilina, una substància química que s'utilitza per a fabricar materials químics.  També de l'hindi nila prové el color lila, color morat.





Atzarcó o zircó: color roig que s'obté de l'òxid de plom, mini. …

STENDHAL I GRANADA

L'any 1817 l'escriptor francés Marie-Henry Beiley, més conegut com a Stendhal, va entrar a la capella de la Santa Creu de Florència i tota l'amalgama de sensacions que experimentà en aqueix moment les deixà per escrites així: "estava en un èxtasi tal [...] absort en la contemplació de la bellesa sublim [...] havia assolit el punt on hom troba sensacions celestials. Tot parlava tan vivament a la meua ànima [...] vaig sentir palpitacions al cor, estava exhaust, caminava amb la por a caure" des de llavors s'anomena síndrome de Stendhal a la sensació, un lleu mareig, una dèbil desorientació, o també una reacció a la bellesa i l'exuberància  que produeix l'exposició a llocs amb una gran càrrega simbòlica o estètica.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Als afores de Granada, allà on es perden els acords de guitarra,  sobre el tossal dit d'Aynadamar o de la Font de les…
Oposicions passades -STOP- Resultat exitós -STOP- No esperable - STOP- No ganes de literatura- STOP- Molta ansietat- STOP- Molt de temps lliure ara -STOP- Any següent, nou institut -STOP- Trobar a faltar antics companys- STOP- Mirar al futur.

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (XII): PLANTES

Imatge
Els mots de hui tenen en comú el fet de ser plantes. 

Ababol, planta de flors de colors vius que creix vora dels camins i sembrats, així és coneix a la franja de Ponent i del Vinalopó la rosella. És una flor estesa per gairebé tot el món i de les seues flors se'n fa l'opi. Prové de l'àrab حببور (habbabawr) en què hab-vol dir llavors  i -babawr és una adaptació del llatí papaver, nom d'aquesta flor. Un altre terme per a anomenar aquesta flor en àrab és خشخاش (khaixkhaix) d'on ve el nostre cascall, nom per a una varietat de rosella de flors morades o blaves. En aquest cas és un terme pres del persa i aquest del sànscrit.




Alfals o alfàs, planta lleguminosa i farratgera que tradicionalment s'ha emprat per a l'alimentació del bestiar, originària de Pèrsia però que es troba al voltant de la Mediterrània i també per altres llocs com Amèrica del Nord i la vall de la Plata. Segons Coromines prové de l'àrab فصفصة (fasfasa) i en última instància de l'avèstic asp…

ESTIU, PRELUDI

Enyore un estiu que mai no he conegut, d'excursions en bot i vesprades sota la parra, de llargs passejos per l'arena humida amb les espardenyes a la mà, d'una llum tèbia escolant-se pel clavill d'una mallorquina i el crit d'una gavina perduda en el blau, la senzillesa que es va endur el clamor de les bombes. Enyore un estiu que sols va existir a les obres de Durrell i als quadres de Sorolla. Una cala deserta, xiprers a vora mar, el concert nerviós d'una parella de grills, exposar la mandra al sol i al tardet cercar a la corniche el recer dels ventijols marins. A la nit deixar-se embriagar pel perfum del gesmiler i acompanyat del cant dels gripaus, ser bressolat per la brisa estrelada i somiar amb un estiu que mai no he conegut.

EL DERELICTE

Es tanquen les carpetes per última volta, llibres, llibretes i tot allò que la desídia dels últims dies permetia de fer. Es guarden els bolis als estotjos, s'omplin les motxilles, s'arrosseguen les cadires i les classes es buiden. En el desert posterior queden penjats sobre els murs treballs i a les pissarres, dibuixos com a últim testimoni de la vida que ha insuflat a l'edifici. Roman el silenci, l'eco que provoquen les passes avançant pel buit, un soroll inquietant, per estrany entre la cridòria habitual, i els records.

Acaba un altre curs mentre en el pati jauen les restes del banc de formigó que ahir acabà rebentat i fet a xixines sense que ningú sàpiga per què. Ah, el Sanzaru, la llei del silenci, hom acaba per acostumar-se'n. Desenes d'alumnes al voltant del pobre banc observen fascinats com la dona de la neteja, dirigida per la directora, li pega palades a l'estructura per a fer caure l'última peça en peu. Es canten les absoltes, s'evoquen el…