dimarts, 15 d’agost de 2017

APRENDRE ÀRAB SENSE EIXIR DE CASA (VI)

Els topònims de hui tenen en comú que són construccions defensives. 

قصر
Qasar significa castell. És un mot pres del llatí castrum, de manera que és cognat del mot castell.
Apliquem el nom d'alcàsser a un palau fortificat situat als afores d'una població important i on habitava bé el rei, bé el governador del lloc. És un concepte provinent del Nord d'Àfrica i per tant el trobem als països del Magreb i la península Ibèrica i també a Sicília. L'alcàsser de València hui ja no existeix, es trobava al voltant de la plaça de l'Almoina. A la península els exemples millor conservats són els de Sevilla i Còrdova mentre que el nom acabà passant també a la cultura cristiana i per això trobem també alcàssers a Toledo i Segovia. 

 En la toponímia trobem un bon grapat d'alcàssers com Alcázar de San Juan a Ciudad Real o Alcácer do Sal al baix Alentejo. A casa nostra el més destacat és el municipi de l'Horta Alcàsser. També tenim una partida del Poble Nou de Benitatxell, fitant amb Teulada, anomenada Alcassar (Ascassar en la pronúncia local) i que l'horteritat urbanitzadora ha transformat en El Alcázar. Fora de la península trobem l'alcàsser o Cassaro (sense l'article) de Palerm, Kasr al-Kabir o Alcàsser Quibir al Marroc, Ksar al Boukhari en Algèria, Ksar Hellal a Tunísia, etc.

No està clara l'etimologia d'Albocàsser però pot ser, hi estiga relacionada. El diminutiu de qasar és qusayr, d'on tenim Alcosser, sengles municipis de la Plana i del Comtat. 


قصبة,
Qasaba  és la part fortificada dins d'una ciutat coneguda també com a ciutadella o acròpolis. Del diminutiu qossaib tenim l'Alcossaiba a Borriana i Alcossebre a Alcalà de Xivert. També tenim el mot casba referit al nucli històric de les ciutats del nord d'Àfrica.


قلعة 
Qal'a
Vol dir castell i és un mot que prové del persa. A la toponímia en tenim un bon grapat: Alcalà de Xivert al Baix Maestrat, Alcalà de la Jovada (que forma part de la Vall d'Alcalà i que dóna nom a un riu) a la Marina, el Barranc d'Alcalà entre Estivella i Serra al Camp de Morvedre, sengles partides Alcalà al Castell de Guadalest i a Olocau.

Pel que fa al riu d'Alcalà hi ha un fet curiós. El riu naix a pocs quilòmetres del riu de Castells. Ambdós tenen el mateix nom però en llengües diferents, mentre que el riu d'Alcalà desemboca a Dénia amb el nom de riu Girona (i pel camí també se'l coneix com a riu Bolata), el riu de Castells desemboca a Xàbia amb el nom de Gorgos (i pel camí rep el nom de riu Xaló). A la Marina tenim rius curts però de molts noms.

Després d'aquest excurs, per la península abunden els Alcalà: Alcalà de Fenars i Alcalà de Xúquer a Castella, Alcalà d'Ebro i de la Selva a Aragó, Alcalá de Guadaíra i de los Gazules a Andalusia. Altres semblants són Calataiud (o Qal'at al-Ayyud), Calatrava (Qal'at Rabah), Calamocha (Qal'at Musa) o La Calahorra que tanmateix i malgrat l'homografia, el municipi de la Rioja Calahorra no ve en aquest cas de l'àrab el mateix origen. En Sicília també en trobem però el Qal'at s'ha convertit en Qalt'a: Caltanissetta, Caltabellotta, Caltagirone...

El diminutiu de Qala és Qulay'a i llavors tenim Vilanova d'Alcolea a la Plana i la Pobla d'Alcolea a Morella. En Alcolea de Còrdova tingué lloc el 1868 la victòria dels contraris a Isabel II contra els seus partidaris. Alcoleya de Zinca a Osca o Alcolea de Calatrava a Castella són d'altres exemples.

Finalment hi ha un fenomen curiós de l'àrab, l'existència del gènere dual. És a dir, en àrab els mots poden ser singular, plural o dual quan són dues coses que formen una parella. El dual de qal'a és qal'atayn d'on tenim el nom de la comarca de l'Alcalatén.


برج
Burkh significa torre i no està clar l'orígen d'aquest mot que no és àrab. Podria vindre del persa burga, del grec pirgos o del germànic burgz amb el significat sempre de torre o fortalesa. Com que l'antecedent de les tres llengües és el protoindoeuropeu berg, sens dubte aquest és l'orígen, amb el sentit de lloc elevat i per extensió, ben protegit (en alemany per exemple hi ha el duet Burg (castell) i Berg (muntanya). I afirmen els lingüistes, el mot berg evolucionà a fortis en les llengües itàliques de manera que el nostre fort o fortalesa en seria cognat. 

Tornant a l'àrab, en la toponímia deixà Burjassot o Borj as-sad, la torre de l'assut. En Sueca, el Borx i en Alzira, Alboix. En Catalunya va donar nom a un tipus d'edifici de pedra seca, la borja i dos topònims Borges Blanques i Borges del Camp. En Aragó tenim el poble de Borja d'on prové el nom homònim del llinatge papal.

El diminutiu de burkh és burakhi d'on tenim Alboraig a la Foia de Bunyol. 


رباط 
Un ribat pot ser un hospici o hospital per atendre viatgers i acabà per designar un edifici característic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica, el ribat, una mena d'institució monàstica que al mateix temps s'encarregava de la vigilància del territori especialment en la frontera (incloent-hi la frontera marina). Així abunden les ràbites o ràpites com a Guardamar de Segura (on s'ha trobat l'únic ribat conservat de la península), Benissa, Cullera, Xérica o Algímia d'Almonacid. A Pilar de la Foradada tenim el Rebate i entre l'Alqueria de la Comtessa, Rafelcofer i la Font d'En Carròs a la Safor hi ha el Rabat. 
En Catalunya és ben conegut Sant Carles de la Ràpita, el Monestir de la Rábita de Huelva on s'hostatjà Cristòfol Colom, la Rábita de Granada o Arrabida en l'Alentejo. Rabat és la capital del Marroc i també un municipi de Malta. Com a curiositat el ribat més important que se'n conserva es troba a la ciutat de Tunísia anomenada Monastir, un intercanvi lingüístic de direcció contrària.

Derivat de ribat és el mot morabit, un ermità i també una ermita. Els morabits eren santons i en morir les seues ermites esdevenien centres de pelegrinatge. A Marxuquera conservem el Moràbit tot i que del segle XVII. A Finestrat i a Teulada hi ha sengles partides anomenades Moràbit i al Poble Nou de Benitatxell tenim el Roabit, encara que no està clar el seu significat. Uns monjos-cavallers molt coneguts foren els almoràvits (els ermitans) que acabaren per aconseguir el poder i contruir un imperi que abraçava el Magreb i la península Ibèrica amb capital a Marràqueix. De la paraula almoràvit tenim el morabatí, un impost d'època foral que s'aplicava a les monedes. En el regne de Castella donaren nom a una moneda, el maravedí.  

dimarts, 8 d’agost de 2017

DIARI D'UN DIARI

Fa anys vaig començar a escriure un diari, era l'últim any de carrera i clar, hi havia moltes coses a contar. També va ser un any dur per altres motius. Hi vaig escriure intermitentment durant tres anys i mig i després el vaig abandonar en un calaix. Ara l'he retrobat i el que llig em fa sentir un poc de vergonya i un poc, d'haver perdut el temps en aquells anys. També és cert que la vida és com un camí, cap avant cobert per la boira densa del futur i cap enrere com una senda lògica. No sé si conservar-lo o cremar-lo en sacrifici a alguna divinitat. Però per altra banda he recordat coses que ja havia oblidat, com que quasi em donen una beca per a anar a Suïssa o que vaig sopar en un restaurant grec de València.

dimarts, 1 d’agost de 2017

EL PAÍS VALENCIÀ EN EL LLIBRE DE NAVEGACIÓ DE PIRI REIS

Fa uns anys, escarbant entre mapes antics de la web, vaig trobar el Kitab al Bahriye, un llibre de navegació atribuït al geógraf turc Piri Reis. Fou creat a principis del segle XVI per al soldà Solimà el Magnífic com a regal de coronació.  En el llibre s'hi representen les costes de la Mediterrània així com de la Mar Negra, tot i que no representa molt fidedignament la realitat com veureu. En aquell temps a penes podia identificar res del mapa però gràcies a investigar sobre els benis i la toponímia d'origen àrab, he guanyat agilitat en llegir l'escriptura aràbiga per això vaig decidir mamprendre el mapa i aquí deixe algunes imatges referents a la costa del País Valencià. Les imatges que he tret corresponen a una versió ampliada de finals del segle XVII i principis del segle XVIII i provenen de la web del Walters Art Museum, una institució nord-americana: http://art.thewalters.org/detail/19195/book-on-navigation/.
Gràcies a @neusnius que m'ha ajudat a resoldre alguns trenca-closques.


En el primer mapa es mostra la costa entre Múrcia i la ciutat de València amb el sistema Ibèric.


En el descriptor del mapa es pot llegir: 
SUAHL MAMLAKA(T) ANDULUSE  TABEH ISPANIA
La costa del regne d'Andalus pertanyent a Hispània.
(Preferisc emprar el terme romà per no dur a confusions amb l'estat actual)


NHR WARDMAR / NHRWA
En la costa del Baix Segura veiem en la part superior el riu de Guardamar (Nehir Wardamar).  La part inferior és un misteri, ja que apareix un riu no identificat (Nehir Wa) que desemboca prop de tres illots que no existeixen. Podria tractar-se de la Mar Menor però aquesta apareix un poc més avall.  No apareixen en altres mapes de l'època. 


                                                      QL'E  ALAQANT / JZIRA ?

El castell (ql'e) d'Alacant amb el seu port i una illa propera que és Tabarca. Mentre que la ciutat es llig bé, l'illa du més dificultats. La primera part diu jzira (illa) però la segona no l'identifique. Podria ser Ghalka (i llavors, illa pròxima) o també Khalka, Falqa, Salqa, Dalqa, Talqa i altres combinacions. Pel que es veu en el mapa, l'autor es limità a transcriure els noms locals per tant hauria de ser algun dels noms de l'illa: Illa de Santa Pola, Illa Plana o Illa de Sant Pau. El nom de Tabarca és del segle XVIII per tant queda descartat. Vaig buscar el nom de l'illa en àrab, no fóra cas que fóra la resposta, però en àrab actual s'anomena Ablanasa (أبلناصة), nom que recorda al nom clàssic Planèsia.




MURAIRA / QALE QAZIM / QALVIM   / PNDURM / JIUZA / ARG/FANTIE

Aquí trobem la Marina. De nord a sud veiem Moraira (Muraira), un nom no identificat, el cap d'Albir (Qav dlbir) Benidorm (Pndurm), la Vila Joiosa (Jiuza) i un altre nom no identificat. El primer nom no identificat, per la seua posició, hauria de ser el castell de Calp, ja que és un castell entre Moraira i Benidorm tanmateix el nom no l'identifique, hi diu q'le més un nom que podria ser tazim. 

L'altre nom no identificat es situa entre La Vila Joiosa i Alacant i hi llig arhantie. 



QAV DLBR

Li he fet la volta a la part del cap perquè es puga llegir. El Cap d'Albir amb l'illot de Benidorm un poc desplaçat. Curiós que cap aparega com a Cav i no traduït a l'àrab o turc.


QAV MARTIN / QL'E DNIA

El marquesat de Dénia amb el castell de Dénia (Ql'e Dnie) i una representació del seu port que podria assenyalar les seues característiques: un port natural que dibuixa per sota l'aigua corredors que cal conéixer per a no encallar les naus. Al costat trobem el Cap Martí (Qav Martin). Aquest és el nom que apareix fins a gairebé el segle XVIII quan és substituït pel de Cap de la Nau. Hui en dia la forma Cap Martí assenyala un sol cap, que també rep el nom de Prim, mentre que antigament designava tot el sistema de caps de Xàbia: el Cap Prim, el Cap Negre i el Cap de la Nau. El nom de Cap Martí és un misteri, pareix que no té res a veure amb el nom propi i per això la traducció Cabo de San Martín és errònia. Pense que podria ser una derivació de Cap Matí per allò del trenc d'alba.


JZIRA MADKURA SU AIIPNLR BRNHRA (MIN BIR CHAHRADAR)/ QULARA KULF/ ALBUQAR

Aquí veiem tota la costa central del Regne de València. Trobem el riu Xúquer i l'Albufera. En la part superior observem la ciutat d'Alzira. En el text posa Jzira madkura i un text que no he desxifrat. Jzira és l'illa o Alzira i madkura significa "esmentat, mencionat" per tant la part final hauria de ser el nom de qui menciona o on es menciona. A baix hi ha la badia de Cullera (Kulara Kulf). Al costat de l'Albufera vegem escrit Albuqar. No hi ha cap població que reba aquest nom però en el mateix mapa, més al sud, trobem el mateix nom a la vora de la Mar Menor.


QALE ULNSA

Finalment arribem a la ciutat de València (Ql'e Ulnsa) amb el riu Túria.



Passem ara a l'altre mapa que representa la costa des de Benidorm fins al Cap de Creus.

                                            ULAYAT KADALAN TABEH A/ISPANIA
La wilaya (territori administratiu) de Catalunya (Kadalan) que pertany a Hispània.



BNDURMI / MURAIRA / QVMARTIN / DNIA /JZIRA MZKUR SUAKPNDAR BRSHHAR / /QULAR / QALE ULNSA/ BURANA /
Trobem de nou: Benidorm (aquí escrit amb B i no amb P com al mapa anterior), Moraira, el Cap Martí, Dénia, Alzira amb els seus missatges críptics, Cullera i València. Apareix també el riu Millars amb Borriana (Burana).

BSHKUL(R)A  / JALQATAM / QAV TURTUZA
Finalment trobem la costa de Castelló. El tómbol de Peníscola (Bnshkla), les illes Columbretes, que no he identificat que hi posa i el cap de Tortosa (Qav Turtuza) amb el delta en la desembocadura de l'Ebre, ambdós ja en Catalunya. Sobre les Columbretes, el nom més freqüent que apareix als mapes és el de Mons Colobrer però no hi llig això.

Espere fer-me algun dia amb alguna de les versions transcrites (que les hi ha) i resoldre els misteris pendents.

dimarts, 25 de juliol de 2017

APRENDRE ÀRAB SENSE EIXIR DE CASA (V)

L'element comú que tenen els topònims de hui és que estan relacionats amb vies de comunicació: camins, carreteres...

منصف 
(Mansaf) L'última vegada vaig parlar del verb nasal, que volia dir "descendir del cavall" i que per derivació havia acabat per designar hostatjar-se. Aquest mot hi està relacionat i vol dir més o menys "a la meitat del camí". Just a meitat camí entre les medines de Balansiya i Al-Yazirat o València i Alzira, hi ha la població d'Almaçaf que amb el temps es pluralitzà com a Almussafes. La caseria de Masserof en Xaló també podria provindre'n, ja que es troba en el camí que puja a la serra de Bèrnia. En Castella-la Manxa trobem Almansa que significa això mateix i recordem que la població es troba en una de les vies que comunicaven la Mediterrània amb l'interior de la península. 


بلاط
Un balat és una manisa o llosa i per extensió, un camí empedrat. El camí empedrat o al-Balat dóna nom a molts pobles o llocs valencians: Albalat de la Ribera (Ribera Baixa), Albalat de Sorells (Horta Nord), Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre), Albalat dels Ànecs (Cabanes, Plana Alta), el Mas d'Albalat (Vall d'Alba),  Albalat de Sogorb (Alt Palància), l'Albalat (Xixona, l'Alacantí) i Albalat d'Altea (Altea, Marina Baixa). En Antella trobem la variant Albalà. Per tant aquests mots són cosins dels altres que tenen l'element Llosa i que també es refereixen a camins empedrats, com la Llosa de Ranes, la Llosa de Camatxo o la Llosa de la Plana. Segurament aquests camins empedrats foren les antigues calçades romanes. 

A fora de València trobem també alguns albalats, per exemple Albalate del Arzobispo en Terol, Albalat de Cinca a Osca, Albalate de las Nogueras en Conca, Albalate de Zorita a Guadalajara, Higuera de Albalat a Cáceres, un despoblat anomenat Albalat a Calataiud (Saragossa) i un Albalá a Cáceres. Encara més, la principal via que comunicava les terres de Galícia i Lleó amb Andalusia, la Via de la Plata, és una deformació de Al-Balata, la via. 

Més lluny trobem Balat en Egipte, Balata en Aràbia Saudita, un camp de refugiats palestins del mateix nom i el Raqaq Albalat, un famós carrer de Beirut per citar-ne uns pocs. 

Abans de continuar, és curiosa l'etimologia de balat perquè es tracta d'un préstec del grec, de plateia que vol dir ample i que passà al llatí i d'on provenen entre d'altres, els mots plaça, plat, plàtan o plató. Amb el significat de pla, trivial ha passat a l'alemany com a platt i Platt o Plattdeutsch és el nom que se li dóna al Baix Alemany, un mot de connotacions un poc despectives, per cert.


سكّةسُوق
Sikka i suq, dues paraules que estan relacionades. Sikka significa camí principal i d'aquí se'n deriva suq, mercat, segurament perquè els mercats sempre es celebraven en llocs on s'encreuaven diversos camins. De sikka també tenim el diminutiu sokak que ens ha donat el nostre atzucac (també en turc carrer es diu sokak). Una altra paraula que se n'ha derivat és seca, el lloc on s'encunyen les monedes, el perquè no l'he trobat. De fet sikka també vol dir moneda, tal vegada per què les monedes són molt corredores? 

Derivat de suq trobem l'Assoc, coneguda també amb el nom d'Alqueria de Martorell, un despoblat a prop de Gandia. El nom de Sueca podria derivar d'un diminutiu de suq o del mot sikka perquè al cap i a la fi es troba en el ramal de la Via Augusta que descendia cap a Dianium. És un topònim semblant al d'Azuqueca de Henares, en Guadalajara. 


صراط
Sirat, el camí elevat, és el pont que tot creient musulmà ha de creuar per arribar al Paradís, tan prim com un pèl i tan afilat com un ganivet. En la toponímia sembla haver donat nom al poble de l'Alt Millars Cirat perquè es troba en un pas elevat sobre el riu. El mot en àrab sembla provindre del llatí strata. 


شريعة

Xaria significa també camí o via i per extensió és la llei que els musulmans han de seguir. A València trobem el barri de la Xerea que es trobava en el camí que des de la mesquita major anava cap a llevant. 

diumenge, 23 de juliol de 2017

POSTALS ESTIUENQUES

Diumenge, la platja ressacosa i endormiscada. Ella arriba amb la mirada perduda, desorientada, amb esforç manté les parpelles obertes, els ulls clucs. Li fan mal els peus, diu, no troba el seu apartament. No sap on està, s'acomiada, tens un bonic somriure, s'allunya pel passeig fent tombs. Ensopega amb Soca, el venedor de cupons, parla i parla i parla, i decideix comprar-li. Li cau la bossa de mà a terra i sobre les lloses escampades, caixes de medicaments. Es perd darrere d'un carreró.

Reapareix amb els cabells mullats, els ulls desperts i un nou pareo, du el barret a la mà i es venta sense parar. No sap què fer, què busca o de qui fuig, escapa del sol i s'amaga a l'aixopluc de la minsa ombra que ofereix la caseta, no m'agrada el sol, no sé ni per a què vinc a la platja. Al mig del passeig la troba un home, on estaves? Estàvem buscant-te. No contesta, parla coses sense sentit, li cau tot a terra, l'home intenta fer-li un bes, una vegada, dues vegades, al tercer intent fa diana. L'agafa de la mà i s'allunyen.

No sé com, torna a aparéixer per la caseta. Li han aparegut unes ulleres de sol gruixudes. Xampa per davant una parella de policies en bicicleta i els diu que s'ha barallat amb algú, amb unes xiquetes franceses que li han fet fotos i s'han rist del seu cul gros. Je parle vous français també i I speak English, sap? Sóc professora d'anglés, això diu, parla mal l'anglés a propòsit, això diu. Parla d'una infantesa esguitada de bullying, acompanya el seu monòleg amb cops de ventall, jo faig por, però no sóc mala. Per què vinc a la platja si ni m'agrada? Parla en un argot dels huitanta. 

Amagada sota l'ombra, una cambrera fuma i descansa mentre veu telenovel·les romaneses en la diminuta pantalla del seu mòbil. Passa pel seu costat, li cau el barret, l'arreplega, li cau una bossa, l'arreplega, la cambrera s'apiada d'ella, mal fet, adéu al descans i ella s'acobla al seu costat, s'autoconvida al cigarret i li forada les oïdes amb el relat inconnex de la seua vida. La cambrera s'alça, prefereix mil vegades un treball on l'exploten a força d'alcoholitzar turistes. 

No es queda gaire temps a soles, camina i desapareix en el xiringuito de Paqui, la cubana, els millors mojitos de la platja i cervesa Mahou, on es reuneix el més selecte de cada casa, els cabells oxigenats, la cubana impostada, més del poble que el campanar. S'ajunten la fam i les ganes de menjar. 

dimarts, 18 de juliol de 2017

SOBRE RELATS I HISTÒRIA

Tot relat està format per dos vessants, un és el que l'autor evidencia amb les seues paraules i l'altre, el que amaga a sota. L'autor pot ser-ne més o menys conscient, d'aquesta situació però en allò que escriu sempre deixa la seua ideologia com una marca indeleble. És una de les coses que aprens de la història, que aquesta com a relat no és neutra. Per això cal conéixer molt bé qui hi ha darrere d'aquest relat i quines intencions du, altrament pot ser un cavall de Troia farcit de guerrers bel·licosos que ens envaïsquen.
En la sèrie de la 1 El Ministerio del Tiempo el relat de fons de tota la narració és que la nostra història, la història actual, la historia que nos dimos todos en la Transición©, és la millor que podríem tindre. "La historia es la que es" diu un dels seus personatges quan un altre li comenta que per què no canvien el passat. Que les coses podrien ser diferents és clar i fins i tot millors però Espanya és així amb els seus atavismes i les seues idiosincràsies i per a què calfar-se el cap plantejant alternatives si aquí comptat i debatut el que funciona és la burrera i posar els collons sempre damunt de la taula. La imatge del Spain is different assimilada pel mateix col·lectiu i com a justificació de totes les desigualtats que anem arrossegant.
La idea es veu en el mateix funcionament del ministeri, la principal missió del qual és que no canvie res i que tot seguisca igual. Es podrien evitar les guerres i els genocidis, episodis com el bombardeig de Gernika o les caceres de bruixes per la Inquisició, desllepissar-se de governants corruptes. Però no, les missions del ministeri són entre d'altres, que Goya pinte la Maja desnuda i que Cervantes escriga el Quixot. Les morts innocents no importen tant com eixos típics sobre explotats en el que es complau una identitat de velles glòries. Els episodis més negres són sacrificis necessaris per a arribar a una sana transició de silenci.
Els relats ficticis necessiten les seues pròpies regles per a funcionar i delimitar el seu funcionament, d'això no hi ha cap dubte, però tota eixa idea que s'hi troba a sota fa olor de ranci. Es va veure molt bé en l'últim capítol emés quan un català, per a més inri, intenta assassinar a Alfons XII per a instaurar una República. Català i republicà, per a arrodonir-ho els guionistes l'hagueren pogut fer votant de Podemos o alguna cosa semblant. A més a més l'arc argumental d'aquesta temporada és que hi ha un grup d'extrema dreta que també està viatjant pel temps fent malifetes (esgarrar la Maja per exemple) i uneix amb un altre argumentari de la transició, "els extrems són roïns", què és extrem i qui reparteix carnets d'extremitat són qüestions que no s'hi tracten. Per a la pròxima temporada criticaran els cotxes oficials o les autonomies.
En conclusió és una sèrie interessant dins del repertori actual de ficció espanyola però cal tindre en compte que eixe missatge que converteix la història en una cosa poc més que inevitable li resta molts punts. Deixe al marge una altra qüestió, la invisibilitat del poble valencià en la sèrie després de trenta-quatre capítols.

dimarts, 11 de juliol de 2017

APRENDRRE ÀRAB SENSE EIXIR DE CASA (IV)

Les paraules de hui tenen en comú que són participis passius, amb la característica de què indiquen també llocs. L'àrab té dos participis, el participi passiu es forma en afegir el prefixe ma- al verb.

عصر
asar- esclafar i d'aquí معصرة (masar) esclafat i també, premsa per a fruits, relacionat amb la premsa d'oli màssera, amb l'article Almàssera. És un municipi de l'Horta Nord. També és un mot d'ús comú, a Mallorca per exemple en diuen tafona, mot que també prové de l'àrab طاحونة (tahuna) . També se'n pot dir trull i en castellà també existeix eixe triplet almazara/tahona/trujal.


Almàssera


ضرب 
darab- colpejar i d'aquí madarab (مضربة) o lloc on es colpeja una cosa, amb l'article Almadrava, és un art de la pesca de la tonyina que consisteix a col·locar xarxes pels llocs de pas i colpejar-les. Com que la tonyina era un peix molt valuós, les almadraves solien ser propietat dels senyors i cobraven pel seu ús, és un nom que apareix a molts indrets de costa com els Poblets-Dénia, el Campello, Alacant, Benicàssim o la Vila Joiosa. Però resulta que també el trobem a llocs allunyats de la mar com a Petrer (on diuen també la Madrava), Beniarbeig o Orxeta, hi pescaven tonyines en aquests llocs també? No, com expliquen a aquest bloc http://almadravaxavierbrotons.blogspot.com.es/2010/05/lalmadrava-la-madrava.html una almadrava també pot ser un lloc de matoll espés que ha de ser esclafat o abatut per a ser netejat.

La platja de l'Almadrava, els Poblets



دَيْن
dyn- significa ordenar, regular i d'ací s'entén, ordre, religió, norma on llei. El lloc on té lloc la llei i l'ordre és  مَدِينَة la madina o ciutat. Medina és una partida d'Ontinyent però no està clar que hi hagués una ciutat, tal vegada prengués el nom d'una casa de camp que pertanyés a algú amb eixe cognom. No he trobat més topònims al País Valencià. Medina és la ciutat on nasqué Mahoma, la ciutat per antonomàsia en un entorn desèrtic. Medina Azahara (la ciutat de les flors) és el palau que manaren fer els Omeia a prop de Córdova, Medinaceli en Sória potser fóra Medina Ocelis, una tribu celtíbera que vivia pels voltants. Hi ha un bon grapat de Medines escampades com Medina del Campo o Medina-Sidónia. Amb l'article trobem Almedina en Ciudad Real. Però el que ens interessa és un derivat de medina, mudayna, la xicoteta ciutat o la ciutadella. Així trobem en el Comtat Almudaina, que és el nom que rep també el palau dels reis de Mallorca i un municipi de Múrcia, Almudema.


Almudaina
.

نزل
Del verb nazal- baixar, descendir (del cavall) i per extensió hostatjar-se, trobem un element molt prolífic manzil, el lloc on hom descendeix del cavall, que seria el mateix que el lloc on hom s'hostatja. De manzil més un nom propi trobem Massanassa, Massarrojos, Massalavés, Massalfassar, Massamagrell, Massalet (Carlet), Massamardà, Massasselí (Alzira), Massasseit (Vilamarxant), Massalarí (Tavernes de la Valldigna) i probablement també ho siguen Mislata, Masserof (Xaló) i Manises. En efecte es troben sempre a la vora de camins i molts d'ells, dels camins que duien a Balansiya. A Catalunya trobem Massalcoreig i  Massaluca i Massalió a Aragó. A Mallorca, Massanella i Maxalari. Menzel Bouzaïne, Menzel Jemil, Menzel Temim, Menzel Burguiba, Menzel Buzelfa a Tunísia o El Menzel al Marroc.                



                     معادن
Ma'dan és un mineral i per antonomàsia, el lloc d'on s'extrau, és a dir, una mina. En Xixona tenim la Serra dels Almaens amb la pèrdua de la -d- intervocàlica característica de l'alacantí. En Ciudad Real trobem Almadén, municipi conegut per les seues mines i en Sevilla, Almadén de la Plata. En Portugal trobem Almada, municipi proper a un ric jaciment d'or.


La serra dels Almaens

ملح
Malah vol dir sal i per extensió, mallaha és el lloc on es recull la sal o una salina. Sols he trobat la partida d'Almalafa entre Castelló de la Plana i Almassora i que era un antic saladar.   La Malahá és un municipi de l'interior de Granada conegut per les seues salines. En Sicília trobem Millaga en la província d'Agrigent, en Malta hi ha Mellieha i en Palestina,  el canal al Mallaha.

نَصْر
Nasar, vol dir véncer i al-massar el lloc de la victòria. En Castelló trobem Almassora i en Almeria el riu Almanzora, que dóna nom a diversos municipis. Pel que fa al poble de Castelló, hi ha moltes interpretacions, des de la poètica (hi tingué lloc una victòria) a d'altres més profanes (es tractaria d'un lloc ben irrigat).