QUI SE'N VA A LIORNA...
En el grup de dialectes isqué ahir una expressió que no l'havia sentida mai i que a la Marina pareix prou estesa: "estar en Liorna" o "anar-se'n a Liorna" com a sinònim de trobar-se molt lluny (físicament o mental) o enviar a algú molt lluny. Segons el DCVB és una expressió mallorquina i llavors podria haver arribat a la Marina amb els repobladors del segle XVII. Justament al segle XVII el port de Liorna comença un període de gran esplendor comercial i des de la Marina hi arribarien productes com les panses. A finals del segle XVI Liorna era un petit port de pescadors del litoral toscà. A partir de 1590 el Gran Duc Ferran de Mèdici concedí unes lleis que permetien l'establiment a Liorna de comerciants, fóra quina fóra la seua nació o religió, garantint-ne la llibertat de culte. Els Grans Ducs intentaven aprofitar el buit deixat a la Mediterrània pels grans emporis comercials com Venècia o Gènova. La colonització d'Amèrica traslladà el gros