Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

2019

Tot i que tots estan fent les seues retrospectives de la dècada del 2010, com a historiador sé que la dècada acabarà el 31 de desembre del 2020. De tota manera, l'any 2019 ha suposat la fi d'una etapa que va començar l'any 2010 quan acabava la carrera i no sabia què fer amb el meu futur. Bé, en 2019 he deixat de preocupar-me'n perquè sense saber encara que vull ser de major, encara com la meua estabilitat econòmica ja no dependrà d'això, sempre que continue existint l'estat, clar. 
He decidit enguany recuperar de les retrospectives anteriors alguns paràgrafs:
2010: No m'atrevisc a pronosticar res per al futur, sempre se m'ha donat mal. No sé des d'on escriuré el dia 31 de desembre del 2020, de fet no sé si continuarà existint aquest bloc. Bé, puc pronosticar que d'aquí deu anys en tindre 33, la qual cosa produeix vertigen sols de pensar-la. L'únic que sé és que el viatge continua, que l'equipatge serà diferent, el mitjà de transport una inc…

LLIBRES DEL 2019

1. Les Vespres Sicilianes (The Sicilian Vespers: A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century). Seguint l'estela de Braudel, l'historiador britànic Steve Runciman (1903-2000) proposa una història comparada de la Mediterrània medieval a partir de l'episodi de les vespres sicilianes i els actors que hi participaren. Cal conéixer l'origen nobiliari de Runciman per a comprendre perquè sols fa una història de grans personatges i s'oblida de la resta d'elements d'un relat històric. Una llàstima.

2. El déu de les petites coses (The God of Small Things, 1997) és una novel·la de l'escriptora índia Roy Arundhati (1961) emmarcada dins del corrent del realisme màgic i que parla sobre dos germans bessons de Kerala que són separats de menuts i com es reuneixen trenta anys més tard, indagant sobre el motiu de la separació i alhora fent un relat descarnat sobre el sistema de castes.

3. La terra que crema (The Burning Land, 2009) la cinquena novel·…

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA XIII (COLORS)

Imatge
Alatzà: color rogenc de la tonalitat de la canella, d'ús literari i vinculat a un tipus de cavall. Del castellà alazán, i este de l'àrab andalusí الاسهاب‎ (alashab) i del clàssic أَصْهَب‎ (ashab), roig. En àrab hi ha una tonalitat més fosca que es correspon amb el color vermell, أَحْمَر (ahmar) d'on provenen Alhambra i Alfambra (municipi i riu, afluent del Túria, en Terol).



Anyil: color blau molt intens derivat d'una matèria colorant que s'obté de les plantes indigofera tinctoria. De l'àrab نِيل (nil) s'empra en el món tÈxtil, també es pot dir color indi. És un mot pres del persa i en última instància de l'hindi ‎नील (nila), blau fosc, verd fosc o negre. Ja veiérem que el mot nenúfar tenia una etimologia semblant. De l'anyil prové l'anilina, una substància química que s'utilitza per a fabricar materials químics.  També de l'hindi nila prové el color lila, color morat.





Atzarcó o zircó: color roig que s'obté de l'òxid de plom, mini. …

STENDHAL I GRANADA

L'any 1817 l'escriptor francés Marie-Henry Beiley, més conegut com a Stendhal, va entrar a la capella de la Santa Creu de Florència i tota l'amalgama de sensacions que experimentà en aqueix moment les deixà per escrites així: "estava en un èxtasi tal [...] absort en la contemplació de la bellesa sublim [...] havia assolit el punt on hom troba sensacions celestials. Tot parlava tan vivament a la meua ànima [...] vaig sentir palpitacions al cor, estava exhaust, caminava amb la por a caure" des de llavors s'anomena síndrome de Stendhal a la sensació, un lleu mareig, una dèbil desorientació, o també una reacció a la bellesa i l'exuberància  que produeix l'exposició a llocs amb una gran càrrega simbòlica o estètica.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Als afores de Granada, allà on es perden els acords de guitarra,  sobre el tossal dit d'Aynadamar o de la Font de les…
Oposicions passades -STOP- Resultat exitós -STOP- No esperable - STOP- No ganes de literatura- STOP- Molta ansietat- STOP- Molt de temps lliure ara -STOP- Any següent, nou institut -STOP- Trobar a faltar antics companys- STOP- Mirar al futur.

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (XII): PLANTES

Imatge
Els mots de hui tenen en comú el fet de ser plantes. 

Ababol, planta de flors de colors vius que creix vora dels camins i sembrats, així és coneix a la franja de Ponent i del Vinalopó la rosella. És una flor estesa per gairebé tot el món i de les seues flors se'n fa l'opi. Prové de l'àrab حببور (habbabawr) en què hab-vol dir llavors  i -babawr és una adaptació del llatí papaver, nom d'aquesta flor. Un altre terme per a anomenar aquesta flor en àrab és خشخاش (khaixkhaix) d'on ve el nostre cascall, nom per a una varietat de rosella de flors morades o blaves. En aquest cas és un terme pres del persa i aquest del sànscrit.




Alfals o alfàs, planta lleguminosa i farratgera que tradicionalment s'ha emprat per a l'alimentació del bestiar, originària de Pèrsia però que es troba al voltant de la Mediterrània i també per altres llocs com Amèrica del Nord i la vall de la Plata. Segons Coromines prové de l'àrab فصفصة (fasfasa) i en última instància de l'avèstic asp…