Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

STENDHAL I GRANADA

L'any 1817 l'escriptor francés Marie-Henry Beiley, més conegut com a Stendhal, va entrar a la capella de la Santa Creu de Florència i tota l'amalgama de sensacions que experimentà en aqueix moment les deixà per escrites així: "estava en un èxtasi tal [...] absort en la contemplació de la bellesa sublim [...] havia assolit el punt on hom troba sensacions celestials. Tot parlava tan vivament a la meua ànima [...] vaig sentir palpitacions al cor, estava exhaust, caminava amb la por a caure" des de llavors s'anomena síndrome de Stendhal a la sensació, un lleu mareig, una dèbil desorientació, o també una reacció a la bellesa i l'exuberància  que produeix l'exposició a llocs amb una gran càrrega simbòlica o estètica.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Als afores de Granada, allà on es perden els acords de guitarra,  sobre el tossal dit d'Aynadamar o de la Font de les…
Oposicions passades -STOP- Resultat exitós -STOP- No esperable - STOP- No ganes de literatura- STOP- Molta ansietat- STOP- Molt de temps lliure ara -STOP- Any següent, nou institut -STOP- Trobar a faltar antics companys- STOP- Mirar al futur.

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (XII): PLANTES

Imatge
Els mots de hui tenen en comú el fet de ser plantes. 

Ababol, planta de flors de colors vius que creix vora dels camins i sembrats, així és coneix a la franja de Ponent i del Vinalopó la rosella. És una flor estesa per gairebé tot el món i de les seues flors se'n fa l'opi. Prové de l'àrab حببور (habbabawr) en què hab-vol dir llavors  i -babawr és una adaptació del llatí papaver, nom d'aquesta flor. Un altre terme per a anomenar aquesta flor en àrab és خشخاش (khaixkhaix) d'on ve el nostre cascall, nom per a una varietat de rosella de flors morades o blaves. En aquest cas és un terme pres del persa i aquest del sànscrit.




Alfals o alfàs, planta lleguminosa i farratgera que tradicionalment s'ha emprat per a l'alimentació del bestiar, originària de Pèrsia però que es troba al voltant de la Mediterrània i també per altres llocs com Amèrica del Nord i la vall de la Plata. Segons Coromines prové de l'àrab فصفصة (fasfasa) i en última instància de l'avèstic asp…

ESTIU, PRELUDI

Enyore un estiu que mai no he conegut, d'excursions en bot i vesprades sota la parra, de llargs passejos per l'arena humida amb les espardenyes a la mà, d'una llum tèbia escolant-se pel clavill d'una mallorquina i el crit d'una gavina perduda en el blau, la senzillesa que es va endur el clamor de les bombes. Enyore un estiu que sols va existir a les obres de Durrell i als quadres de Sorolla. Una cala deserta, xiprers a vora mar, el concert nerviós d'una parella de grills, exposar la mandra al sol i al tardet cercar a la corniche el recer dels ventijols marins. A la nit deixar-se embriagar pel perfum del gesmiler i acompanyat del cant dels gripaus, ser bressolat per la brisa estrelada i somiar amb un estiu que mai no he conegut.

EL DERELICTE

Es tanquen les carpetes per última volta, llibres, llibretes i tot allò que la desídia dels últims dies permetia de fer. Es guarden els bolis als estotjos, s'omplin les motxilles, s'arrosseguen les cadires i les classes es buiden. En el desert posterior queden penjats sobre els murs treballs i a les pissarres, dibuixos com a últim testimoni de la vida que ha insuflat a l'edifici. Roman el silenci, l'eco que provoquen les passes avançant pel buit, un soroll inquietant, per estrany entre la cridòria habitual, i els records.

Acaba un altre curs mentre en el pati jauen les restes del banc de formigó que ahir acabà rebentat i fet a xixines sense que ningú sàpiga per què. Ah, el Sanzaru, la llei del silenci, hom acaba per acostumar-se'n. Desenes d'alumnes al voltant del pobre banc observen fascinats com la dona de la neteja, dirigida per la directora, li pega palades a l'estructura per a fer caure l'última peça en peu. Es canten les absoltes, s'evoquen el…
Fa poc tornà a passar, estar en un lloc i sentir que no en forme part. Mentre la gent conversa i riu despreocupada, el meu cap només fa que pegar-li voltes a la mateixa idea: què pintes aquí? És la sensació de soledat absoluta tot el temps, i la fragilitat.
Intente mamprendre tantes coses que sé que no acabaré perquè sé que cada volta que pare el ritme torne a la nostàlgia i a la malenconia, com si no sapiguera ja, que són ports traïdors i que les naus que en ells cerquen recer, acaben enfonsades en la mar de l'oblit. M'agradaria trobar altres ports de més optimistes i poder aventurar-me a mar oberta però sempre romanc ancorat en els records. Records idealitzats, irreals, cants de sirena que m'atrauen cap a un abisme profund. Penèlope feia i desfeia el seu teler per a no perdre l'esperança, jo, per a no caure en la desesperança.

ESCRIURE COM...

L’avió va fer un parell de voltes per la pista abans d’enlairar-se i perdre’s entre el ramat de núvols. A baix s’esfumava entre la boira de la calima la terra, tan acollidora per al visitant i tan aspra per a aquells que volen forjar-se un futur digne. Dues hores més tard podia albirar de nou el país, ara un de diferent, verd fosc. En pocs minuts l’aparell descendiria i li tocaria abandonar el caliu de la vida passada. Havia comprat un bitllet d’anada i dins la maleta sols havia guardat unes poques peces de roba, un parell de llibres, l’ordinador portàtil i poques expectatives sobre un futur que improvisava. De bona veritat no esperava res d’ençà que baixara de l’avió, més aïna fugia, no sabia ben bé de què però en fugia.
Després d’arreplegar el bagatge, va respirar alleugerit. Sempre patia en aquells moments, temorós de què algú li’l prenguera amb informació o sense. Per fi va eixir de l’aeroport i va prendre el transport que l’havia de dur fins a la ciutat. No era la primera vegada …

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (XI) LA NAVEGACIÓ

Imatge
Els mots de hui tenen en comú el fet de parlar sobre embarcacions. La Baixa Edat Mitjana va ser el període daurat de la navegació mediterrània i tot i que tenim la imatge d'un món dividit de manera irremeiable per la religió, els contactes entre les diverses riberes de la Mediterrània des de Grècia a València i des de Berberia a la Provença eren freqüents i constants, bé foren navegants, pirates, presoners, comerciants, religiosos, refugiats o soldats i tot a l'hora de vegades, anaren nodrint un llenguatge mariner comú farcit de manlleus.

Carraca: nau de transport de mercaderies de gran tonatge que es va fer servir a la Baixa Edat Mitjana i sobretot pels genovesos, venecians i portuguesos.  A causa de la seua lentitud en el transport, va esdevenir com a sinònim de nau antiquada i vella i per extensió un vehicle o qualsevol objecte.  El seu origen és fosc, s'ha proposat un àrab andalusí qarraqa derivat de l'àrab clàssic حَرَّقَ (harraqa), cremar, destruir amb foc i apli…

BREAKDOWN

Quantes gotetes d'aigua caben en un got? I tanmateix, ja en siguen cinquanta o cinquanta milions, amb una és prou per a fer vessar el got sencer. Així he estat jo últimament, que mossegava i arrapava a la mínima. La pressió de les oposicions, la perspectiva de tornar a l'atur, la idea que tot el temps invertit acabe en el fem, el canvi climàtic, que en el treball cada dia inventen una cosa nova per a fer més complicada la faena, que els instituts s'hagen convertit en guarderies sense haver estudiat jo puericultura, que els meus dies són com uns cavallets, tot el dia girant al voltant del mateix eix i que entre la directiva, alguns companys, pares i alumnes és com si estigueren estirant-me per tots els costats. Gota rere gota, l'aigua besa les vores del got però sempre queda lloc per a una més, o això pareixia.

Eixa última gota pot arribar en qualsevol moment, per exemple un dijous a les 8 del matí, mentre esperes en l'enèsim semàfor de la carretera i en xafar el pe…

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (X) LA CIÈNCIA

Imatge
Alambic, aparell per a la destil·lació mitjançant l'evaporació i condensació de líquids. Prové de l'àrab الأنبيق (al-inbiq) amb el mateix significat. S'atribueix la seua invenció al científic persa Ar-Razi (865-925). La llengua àrab prengué el mot del grec ἄμβιξ  (àmbix) copa. Encara que una altra hipòtesi diu que prové del persa آب نیک (abnik) bona aigua, de آب  (ab) aigua (d'on per exemple Punjab, les cinc aigües) i  نیک nik bo, pur, parent del nostre mot net. El mot grec provindria en última instància del persa.



Àlcali, carbonat soluble obtingut a partir de les cendres dels vegetals o òxid, hidròxid o carbonat d'un metall alcalí. Alcalí, relacionat amb els àlcalis. Prové de l'àrab  اَلْقِلْي (alqili) cendres de sosa, i aquest del verb قَلَى (qali) fregir. Mots derivats: alcalí, relacionat amb els àlcalis; trànsit a l'estat alcalí; alcalescent, propens a l'alcalescència; alcalímetre, aparell per a calcular l'alcalescència; alcalinitat, qualitat de …

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (IX) LA CONSTRUCCIÓ

Hui ens endinsem en el món de les construccions i començarem per un fals arabisme però alhora element bàsic per a l'edificació: l'algeps. L'article al- ens remet immediatament a l'àrab i més encara en alguns indrets com la Marina, en què no és infreqüent sentir dir: geps. Els àrabs andalusins prengueren el mot llatí gypsum i el convertiren en جبص (jibs). Però del llatí també tenim un mot que n'és directe, guix.
L'algeps és el material constructiu a base de sulfat de calç mentre que el guix és una pastilleta que fan servir les modistes i els sastres per a marcar la roba. Del mateix material però per a escriure sobre les pissarres són els clarions (del francés crayon, derivat de craie i aquest del llatí creta, un tipus d'argila blanca que en valencià dóna el nom greda, que per cert en occità un gredon és una llapissera). Finalment trobaríem un quart tipus, per a fer motlures i escultures emprem l'escaiola (de l'italià scagliola). 
Hem dit que guix també…

2018

Conclosa l'experiència en Gandia, vaig acabar l'any 2017 sense faena de nou però els Reis em van dur una vacant a l'Alfàs del Pi. Després de les dos hores diàries al cavall del cotxe, el canvi era d'agrair tot i que al principi va ser un poc desmoralitzant. Em van tocar tots primers i segons d'ESO i vaig acabar amb la sensació de viure en el dia de la marmota. Igualment em va tocar una tutoria per primera vegada i jo que havia arribat fins aquí sense haver d'interactuar amb pares! Així i tot, una afonia pel mig i símptomes d'ansietat, vaig acabar el curs. A més a més, per atzar del destí vaig acabar tenint de company, un company de l'oficina de turisme.

Tot i que hi ha coses que no m'acaben d'apanyar, he decidit repetir al mateix lloc en setembre, en part pels companys i també, per què negar-ho? Perquè està al costat de casa. Repetisc com a tutor però m'han ascendit i ja no em passe la vida al primer cicle de l'ESO. Així que un any més t…

LLIBRES DE 2018

1. Vaig acabar 2017 i vaig començar l'any amb el Cantar de Mío Cid (segle XIII), cantar de gesta que conta les aventures de Rodrigo Díaz, des del seu desterrament pel rei de Castella fins a les noces de les seues filles i com els seus esposos les ultratjaren i ell les pogué venjar, passant per la conquesta de Balansiya. És un testimoni interessant de la literatura medieval, prou realista i detallista sobre la geografia d'alguns passatges.

2. El conde Lucanor és una arreplega de contes del segle XIV escrit per Joan Manuel de Castella i senyor de Villena en què repeteix la mateixa estructura, el comte té un problema i consulta al seu conseller Patronio que li respon sempre amb una faula. L'autor no fou original, la majoria de contes beuen de fonts antigues gregues, àrabs o hindús i els podem trobar a les Faules d'Isop o a les Mil i una Nits.

3. L'historiador de l'art austríac, Ernst Gomrbich (1909-2001) va escriure als anys 30 la Breu història del món (Eine kurze…