ESCRIURE COM...
L’avió va fer un parell de voltes per la pista abans d’enlairar-se i perdre’s entre el ramat de núvols. A baix s’esfumava entre la boira de la calima la terra, tan acollidora per al visitant i tan aspra per a aquells que volen forjar-se un futur digne. Dues hores més tard podia albirar de nou el país, ara un de diferent, verd fosc. En pocs minuts l’aparell descendiria i li tocaria abandonar el caliu de la vida passada. Havia comprat un bitllet d’anada i dins la maleta sols havia guardat unes poques peces de roba, un parell de llibres, l’ordinador portàtil i poques expectatives sobre un futur que improvisava. De bona veritat no esperava res d’ençà que baixara de l’avió, més aïna fugia, no sabia ben bé de què però en fugia. Després d’arreplegar el bagatge, va respirar alleugerit. Sempre patia en aquells moments, temorós de què algú li’l prenguera amb informació o sense. Per fi va eixir de l’aeroport i va prendre el transport que l’havia de dur fins a la ciutat. No era la primera