Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2010

FELIÇ ANY NOU!!

Imatge
S'acaba l'any. Semblava que no però aquest  llarg any s'acaba. Finalitza aquesta dècada que haurà sigut la més important de la meua vida solament pel fet que fa deu anys estava a l'escola i ara estic acabant un postgrau. Amb tot, d'aquest deu anys, que venen a ser 3650 dies, dalt o baix, el record que més viu tinc en la memòria és el primer dia d'institut i el primer dia de facultat, la resta de records no són capaços d'evocar tant amb tan poc.
Però crec que l'últim any és el que més aprés. Amb un poc d'esforç es poden aconseguir coses impossibles, he conegut gent meravellosa, també he descobert que no hi ha res que dure per sempre, fins i tot les coses més, aparentment, sòlides. He aprés com pot funcionar la dinàmica interna d'una població i no m'agrada. He aprés que els somnis están bé per somniar però que de vegades s'ha de ser pragmàtic, sobretot quan està en joc la pròpia supervivència, tot i que també he aprés que les deccissions de…

DE LA CRISI DEL NEOLIBERALISME.

Imatge
Demà s'acaba l'any, el tercer de la crisi i no estem aprenent res, i s'acabarà sense que hagem aprofitat l'oportunitat per canviar. De fet, molts s'han limitat a esperar que passe la tempesta per tornar a especular i guanyar diners ràpids. No siga que no es complisca la màxima aquella que resa que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra. Perdrem l'oportunitat de canviar un sistema que és nociu amb el medi ambient i que limita els nostres drets socials. 
La única solució que han vist molts polítics i altres ments preclares és la de privatitzar i continuar privatitzant. Dubte de l'efectivitat d'aquesta solució, és a dir, la causa del problema no pot ser el remei i és que poc se sent dir que la veritable crisi no és la del capitalisme, sinó del neoliberalisme. Veureu com en la dècada dels anys 70 com a resposta a la intromissió dels EEUU en els afers del Pròxim Orient els països de l'OPEP (el major càrtel econòmic) …

Cròniques belgues. Dies 8è i 9è TERVUREN, BRUSSEL·LES, CHARLEROI I CAP A CASA.

Imatge
Era dissabte i anàrem a visitar el Museu de l’Àfrica Central a Tervuren que es troba en un palau del segle XIX. Originàriament s'exposaven solament coses de les colònies però amb el temps ha ampliat el seu contingut per transformar-se en un museu etnogràfic, artístic i naturalista dedicat al continent africà. Al museu es pot veure des de objectes de tribus congoleses, inclosa una canoa enorme que és la joïa del museu, fins reproduccions d’animals de la sabana i la selva congolesa. També hi ha una nombrosa col·lecció gràfica amb fotografíes del període colonial, de la independencia i de les guerres civils que encara hui en dia assolen la República. Vaig veure antics amics de la carrera com Patrice Lumumba, Joseph Kasavubu i Mobutu Sese Seko. En definitiva val la pena, a banda de ser el museu més important d'Europa de l'Àfrica, perquè ens va permetre apropar-nos a una visió de Bèlgica diferent a la que ens havíem format en les ciutats famoses. Bèlgica és molt més que la riqu…

Diari d'aula, 20-XII-2010. JORNADA AL BENLLIURE.

Imatge
Hui hem participat en la VII Trobada d'Alumnes Mediadors a l'IES Benlliure. L'acte ha començat amb una sèrie d'exposicions sobre les experiències al voltant de l'equip de mediació. Tractaven de jornades que s'havien celebrat en albergs i que permetien als mediadors conèixer-se millor per crear un equip més integrat. Després del descans han continuat les exposicions amb diverses experiències sobre l'acte del dia contra la violència de gènere, un programa de ràdio del grup de mediadors de l'IES Campanar o sobre la pàgina del Facebook del grup de mediadors de l'IES Tirant lo Blanc de Gandia. 
En acabar s'han projectat vídeos denunciant el ciber-assatjament o reivindicant l'amistat. Aquests vídeos havien estat realitzats pels propis mediadors. Altres vídeos que parlaven de l'assajament a través de les xarxes socials com el Tuenti o el Facebook i la importància de configurar les opcions de seguretat. A continuació els mediadors s'han organ…

Cròniques belgues, dia 7è. DE KRUISHOUTEN A TERVUREN.

El dia 7è ens alçarem prompte perquè ens esperava un dia llarg. Abandonarem el palau per no tornar-hi mai més. Agafàrem el cotxe i férem direcció cap a l'est. Arribàrem a La Hulpe, una petita població pròxima a Brussel·les que havia sigut la llar de Régine durant la seua infantesa. En aquesta mena de poble residencial hi veiérem un llac enorme on es troba la primera fàbrica de la Schweppes. No hi tenia res més d'especial però restar-ne allà mirant el paissatge era suficient. Com era prop de migdia buscàrem per prendre un cafè i escapar per una estona d'aquell fred criminal (molt semblant del que estem patint aquests dies) i arribaàrem a una petita cafeteria que vés tu per on, estava regentada per una dona de Canet d'En Berenguer. Havia arribat quan era xiqueta amb els seus pares igual que molts altres valencians que abandonàrem aquella anacrònica i miserable Espanya de Franco. La dona entenia el valencià però era incapaç de parlar-lo, però ens traié unes bones tapes p…

DIARI D'AULA, 13-XII-2010.

A la classe de hui la professora ens ha explicat que amb la dictadura franquista tota renovació pedagògica va desaparèixer fins els anys 70, moment en el que apareix UNA ALTERNATIVA DEMOCRÀTICA A L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ. Aquest moviment s'inicia cap als anys 1974 i 1976 i es prolonga fins la dècada dels 90. Va tindre tres grans centres actius: Madrid, Barcelona i València. A la nostra ciutat sorgí al voltant de dos focus principals: el Col·legi de Llicenciats de Pedagogia i la Societat El Micalet amb els seus seminaris de pedagogia.
Aquest moviment estava format per gent preocupada per canviar la societat i l'escola, democratitzar la primera i innovar en la segona. S'organitzaren en principi en la clandestinitat puix el règim vigilava els seus moviments. Contactarem amb experiències que s'estaven produint a altres indrets d'Europa, especialment a França. Podem considerar que una de les primeres manifestacions d'aquest grup foren les vagues de docents…

EDUCADORS, HISTORIADORS, EDUCADORS-HISTORIADORS O HISTORIADORS QUE EDUQUEN?

Un dels temes conflictius que sorgeixen a classe cada vegada que s'engega un debat és la nostra naturalesa professional. És a dir, la majoria de nosaltres ens hem estat formant com a historiadors els darrers cinc anys, sota l'ombra d'uns principis molt arrelats que provenen d'una corrent de pensament crítica. Aquests principis que ens han modelat, sovint entren en contradicció en un àmbit docent distint del qual provenim. Un nou marc que tendeix, no sé per què, a la simplificació de qualsevol qüestió  i que ens força o almenys tracta de forçar-nos a claudicar en certs aspectes. Aleshores, hem de renunciar al caràcter complexe del discurs històric per tal de fer-lo més assequible? Hem de limitar-nos a mostrar una única cara dels processos? És realment necessari simplificar qualsevol coneixement? Al simplificar no estem mutilant i desvirtuant dit coneixement?  Hem de ser educadors i renunciar a ser historiadors? No pot ser incompatible ésser educador i historiador?
A aque…

Cròniques belgues, dia 6è ANVERS: LA CIUTAT DELS DIAMANTS I DE RUBENS

Imatge
Continue relatant les nostres peripècies pel país dels gals belgues, tot i què un mes i deu dies després la memòria es mostra esquiva a l'hora de recordar els detalls.  Després del sopar del dia anterior i una vetlada amb els nostres amfitrions comunicant-nos amb una sort de francès catalanitzat o viceversa al dia següent férem via a la recerca d'un nou lloc per descobrir. Anvers, a pesar de ser una ciutat petita d'uns 300,000 els antuerpians poden presumir del seu port, el segon amb més tràfic de tota Europa, solament superat pel veí port holandès de Rotterdam.Clar que aquesta situació és fàcilment deduïble quan hom s'aproxima per les autopistes infestades de camions de tot el continent que van i tornen.


A l'arribar-hi a Anvers visitarem la catedral, d'estil gòtic, of course, i pagarem entrada aussi però pagava la pena tan sols per delectar-se amb la lluminositat dels quadres de Rubens que hi ha per tot arreu de l'edifici. Quadres i retaules amb els quals el…

ÉS ÚTIL LA HISTÒRIA?

Imatge
Hui, a la classe de didàctica de la Història  hem començat un interessant debat sobre la utilitat de la història. A priori com a historiador dir el contrari seria com llençar-se pedres sobre la teulada però alguns entre els que m'incloc no compartim l'opinió de la professora segons la qual hem de relacionar tot el contingut històric que ensenyem amb elements de la nostra realitat per tal de donar als alumnes pautes morals de comportament en societat. Hem de buscar una significació moral a la història, en definitiva.

Però és possible? Tots els esdeveniments ocorreguts, totes les cultures i civilitzacions, tot ens ensenya alguna cosa? Què podem aprendre d'Egipte o dels perses? I tanmateix estan presents i no podem ignorar-los. Què podem aprendre de la colonització d'Amèrica? Tal vegada que la destrucció de cultures senceres aporta grans rèdits econòmics, però volem que els nostres fills aprenguen aquestes idees? Llavors ens situem en la posició d'edulcorar el passat i …