Cròniques belgues. Dies 8è i 9è TERVUREN, BRUSSEL·LES, CHARLEROI I CAP A CASA.


Era dissabte i anàrem a visitar el Museu de l’Àfrica Central a Tervuren que es troba en un palau del segle XIX. Originàriament s'exposaven solament coses de les colònies però amb el temps ha ampliat el seu contingut per transformar-se en un museu etnogràfic, artístic i naturalista dedicat al continent africà. Al museu es pot veure des de objectes de tribus congoleses, inclosa una canoa enorme que és la joïa del museu, fins reproduccions d’animals de la sabana i la selva congolesa. També hi ha una nombrosa col·lecció gràfica amb fotografíes del període colonial, de la independencia i de les guerres civils que encara hui en dia assolen la República. Vaig veure antics amics de la carrera com Patrice Lumumba, Joseph Kasavubu i Mobutu Sese Seko. 
En definitiva val la pena, a banda de ser el museu més important d'Europa de l'Àfrica, perquè ens va permetre apropar-nos a una visió de Bèlgica diferent a la que ens havíem format en les ciutats famoses. Bèlgica és molt més que la riquesa i ostentació flamenques, també és un país actual amb problemes actuals. I em va agradar el fet que assumeixen el seu passat de manera natural i exhibeixen igualment l’or i la sang, sense drames com aquí a Espanya que s’oculta el que no interessa.
L’últim dia va ser una mica diferent, lluny del luxe dels diamants, palaus i quadres dels dies anteriors. Agafàrem el tren per anar a Brussel·les. L’objectiu era visitar Matongue, el barri on viuen descendents de congolesos immigrats a Bèlgica. Queda però pendent una visita més en profunditat, conèixer una Brussel·les diferent, menys anquilosada en el temps.
I poc queda més que dir, al dia següent férem via cap a Charleroi. L’últim dia feia un fred horrible, com una mena d’acomiadament, i en comparació al calor tropical que trobàrem en arribar a València city.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL