dilluns, 13 de desembre de 2010

DIARI D'AULA, 13-XII-2010.

A la classe de hui la professora ens ha explicat que amb la dictadura franquista tota renovació pedagògica va desaparèixer fins els anys 70, moment en el que apareix UNA ALTERNATIVA DEMOCRÀTICA A L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ. Aquest moviment s'inicia cap als anys 1974 i 1976 i es prolonga fins la dècada dels 90. Va tindre tres grans centres actius: Madrid, Barcelona i València. A la nostra ciutat sorgí al voltant de dos focus principals: el Col·legi de Llicenciats de Pedagogia i la Societat El Micalet amb els seus seminaris de pedagogia.

Aquest moviment estava format per gent preocupada per canviar la societat i l'escola, democratitzar la primera i innovar en la segona. S'organitzaren en principi en la clandestinitat puix el règim vigilava els seus moviments. Contactarem amb experiències que s'estaven produint a altres indrets d'Europa, especialment a França. Podem considerar que una de les primeres manifestacions d'aquest grup foren les vagues de docents que es convocaren entre els anys 1974 i 1975 i en les quals es reclamaven una sèrie de millores de la professió docent, entre elles la pròpia consideració dels docents com a treballadors. Les reivindicacions de tipus laboral anaven de la mà de les idees de renovació pedagògica. Confluïren en un manifest Per una alternativa democràtica a l'ensenyament al País Valencià.

Es promogueren taules rodones, conferències i altres activitats en les que es féu una proposta de renovació escolar que possibilitaria una democratització de la societat. Fins i tot aconseguiren el recolzament d'institucions com la Universitat de València. Entre les seues tesis pedagògiques cal destacar:
- rebuig del classisme a l'ensenyament, afavorir la integració i combatre la segregació. Lluitar per compensar les desigualtats socials.
-defensa d'una escola activa, realment significativa que s'acompanyara de la investigació pedagògica.
-proposta d'una formació polivalent i integral de l'alumne i contra una especialització prematura. Major interès pel desenvolupament de les competències.
-absència de monopolis ideològics. Defensa de la llibertat de càtedra.
-coeducació, igualtat de sexes a l'escola.
-defensa d'un ensenyament superior de masses per tal que a la universitat puga arribar gent de totes les classes socials.
-una formació permanent del professorat.
-existència d'un cos únic d'ensenyants.
-millora de les condicions materials.
-establiment d'un sindicat únic de docents.
-formulació d'un currículum adaptat al País Valencià: llengua, realitat socioeconòmica, cultural i històrica.

A continuació hem fet una dinàmica de grup en la que havíem d'exposar quines innovacions aportaven Josep Fontana i Pilar Maestro en els seus textos respectius sobre la docència de la història. Hem destacat les següents propostes:
-els problemes històrics han de determinar el mètode a utilitzar i no a la inversa.
-hem de fer una història diferent, que no es centre exclusivament en una formació lineal de l'estat modern ni una història dels grups dominants. Ha d'incloure les minories, les dones, la cultura popular, etc..
-importància del desenvolupament d'habilitats com la capacitat de dubte, raonament, qüestionament, pensament històric.
-estudi de les manifestacions històriques i humanes i no solament una història de textos.
-major importància de la comprensió dels processos i no tant la memorització de dates, noms...
-major èmfasi en les causes i les conseqüències que en la cronologia per se.
-la societat te una necessitat d'història que l'historiador es incapaç de satisfer. Impedir que altres subjectes ocupen aquest buit. Docència d'una història d'ús públic més que una història academicista.
-ensenyament dels usos polítics de la història.
-ensenyament dels fets socials rellevants i la formació d'un pensament històric. Apartar l'etnocentrisme.
-ensenyar una història amb diversos punts de vista.
-acabar amb la subordinació al llibre de text, intercanvi d'experiències.
-el debat historiogràfic ha d'arribar al públic a través de l'ensenyament secundari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada