diumenge, 11 de setembre de 2011

UNA NIT D'ESTIU SENSE SOMNIS NI MALSONS


Assegut a la terrassa, observe els estels: l'Ossa Major, l'Ossa Menor, l'Andròmeda i altres constel·lacions que mai veuré, al cap i a la fi, astrònom és una d'eixes coses que tampoc seré quan siga gran. La lluna plena, o quasi plena, m'observa en una d'aquestes últimes nits d'estiu. Decidisc obrir una ampolla de vi per celebrar, celebrar què? qualsevol cosa. Si tot depèn del cristall amb el que s'observen les coses, sens dubte és a través del vidre d'una copa de vi quan la realitat es mostra més nítida. Frank Sinatra canta en concert particular when your lonely heart has learned its lesson. Gotes de vi embeuen els llavis i llisquen per la gola. Allibere els pensaments.

Em ve al cap la paraula anhedonista, epítet que em va dedicar fa  temps un amic i que es defineix per la incapacitat d'obtindre plaer o gaudir. Segurament viure en un país occidental i sense gaire preocupacions econòmiques, familiars i/o laborals/acadèmiques i no gaudir siga un poc "anhedonista" o egoista. Vaig llegir en un llibre que tindre un bloc era una de les coses més egocèntriques del món.  

Pessimista, molt. Una habilitat natural per veure-li el costat negatiu a tot. Em ric perquè recorde el tonet amb que em recrimina un amic el meu pessimisme, amb un "ja està" després que llance la primera ràfega.
 Però jo no crec que siga anhedonisme, preferisc pessimisme o predisposició a veure el costat negatiu de tot. No és una possició desenraonada, ja que et predisposa als cops de la vida.

També pense que m'agrada relativitzar-ho tot. Odie les veritats que es venen com a dogmàtiques, embolcallades amb un vestit de correcció política sota unes normes que ningú ha dictat però tothom s'empenya en acatar humilment. Algú preferirà anomenar-ho demagògia, de fet recorde certa situació en el màster davant la qual la professora va preferir resoldre una tranquil·la discussió dirigint-me un "eres un demagog!". Allà ella amb la seua filosofia de vida "me cago en el sistema pero me resigno a reproducir el sistema".

En fi, esta és una d'eixes entrades que com em va dir un altre amic, a ningú no interessen perquè no em succeïx res graciós. I per graciós volen dir humiliant.

dilluns, 5 de setembre de 2011

WATCHTOWER SOCIETY

Aquesta vesprada, he de reconèixer-ho, estava tan avorrit que he comés la crueltat de permetre a unes Testimonis de Jeovah, somniar per un moment, en la meua conversió. Craso error com han tingut l'oportunitat d'aprendre.

Les he vistes rondinar pel carrer i al principi he pensat: ja estan aquí. Durant tot l'estiu he vist colles d'encorbatats pel terme de Xàbia. Un dia em van abordar en l'estacionament del Mercadona, disfressats d'ancianes desvalgudes. Un altre em van enganyar, primer preguntant-me com arribar a cert lloc per a seguidament, amb premeditació i traïdoria, intentar vendrem el seu món de glamur i fantasia religiosa. No vos sembla molest passejar tranquil·lament pel carrer i que intenten vendre't la salvació eterna?  A mi, si. La condemnació també hauria de ser una lliure elecció.

Però el cas és que hui estava avorrit, quan les he sentides picar a la porta. He obert i m'han dit amb veu mel·lífera i gest innocent: ¿Necesita usted a Dios?
I clar, no saps que respondre, és la típica pregunta que et fas des que t'alces fins que et gites.
-La veritat és que no.
-Ah, vale.
 I han fet mitja volta! Pretenien anar-se'n! Però quina classe de proselitistes són aquestes que renuncien a la primera de canvi?? Què va ser dels temps en que acceptaven ser martiritzats i patir tota una sèrie de cruels i enginyoses tortures?

Abans que les perdera de vista, impulsivament, els he dit, entre indignat i desesperat per un poc de conversa humana: Però podrien intentar convèncer-me, no?
Se'ls ha il·luminat la cara, han obert els maletins i han tret les seues revistes. Tot això sense passar del portalet, que seré ateu però no imbècil, i no hi ha que deixar entrar desconeguts a casa. 
La revista en qüestió és un grapat de fulles infumables que et fa recordar amb enyorança els temps en que la impremta era un aparell car, que no es podia malgastar imprimint la diarrea mental de qualsevol penjat. Però m'ha cridat lpoderosament l'atenció, que el seu nom real siga Societat Watchtower i que tinguen la seu a Brooklyn. Oh-he pensat- una religió que té nom d'organització terrorista i la seua Roma està en la puta de Babilònia, pot ser esta religió siga interessant i tot.

Però no, si pel fet que tinguen la seu a Nova York algú pensa en reunions amb drogues de disseny i orgies místiques a l'estil d'Eyes Wide Shut, s'equivoca, perquè la tal religió és un cristianisme desposseït de totes les coses que fan interessants la religió de Crist, a saber: verges, procreacions màgiques, màrtirs, aldees sodomites, sexe amb reis orientals, càstics desproporcionats i putades de Déu disfressades de proves de fé. Així que com que ja m'avorrien ja era hora de despatxar la visita. Però, merda! com em desllapisse ara d'aquesta parella? No tenia un pla de fugida. He decidit treure l'artilleria pesada i les he massacrat amb una bateria de preguntes impertinents sobre els postulats de les seues creences. Malgrat tot, aquestes dones són professionals i han intentat respondre estoicament a tot.

-No entenc una cosa, no existeix l'infern, sinó una destrucció eterna. Però la matèria no es crea ni es destrueix, com pot haver una destrucció eterna si la tal destrucció és una quimera, eh? eh? eh?
-Tales preceptos científicos no aparecen en la Bíblia, por tanto la destrucción si que existe. (no és que foren així d'eixutes, és que no recorde exactament el que m'han dit).
-Val, però, com podem regir-nos per unes lleis morals de fa dos mil anys, no els sembla incoherent o almenys inviable?
-La Bíblia es el reflejo de la palabra de Dios y de su voluntad, por ende Dios nos pone a prueba de esta manera (m'encanta la manera que tenen de no respondre el que els preguntes, és com intentar discutir amb una d'eixes nines que els prems un botó i parlen). Y además la Bíblia fue escrita al principio de los tiempos- ha postillat la companya, què fins al moment no havia badat boca.

Eren dures, emperò ja havia trobat el seu punt dèbil, eixe llibre que anomenen Bíblia i del que parlaven fervorosament. He contraatacat amb l'arma enciclopèdia ambulant i els he dit:



-Sabien vostès que a banda que és impossible que la Bíblia fora escrita al principi dels temps, perquè l'escriptura no va aparèixer fins fa 6000 anys i que la humanitat és bastant més antiga, que l'Antic Testament va ser escrit 300 anys abans de Crist en Alexandria, Egipte, en un intent d'adaptar la religió politeista dels antics hebreus a les noves creences de caire mazdeista, preses com a conseqüència del captiveri dels hebreus en la Babilònia de Nabucodonosor, en el segle VII a.C i no sòls això sinó també  que basar unes creences en l'estudi d'un llibre que no pot ser interpretat perquè entra en contradicció en la mateixa idea que el tal llibre és dogma de Déu és incoherent?

I en eixe punt és va acabar el joc, perquè una cosa que caracteritza els creients és la poca tolerància a que qualsevol altre pose en dubte tot el seu univers de creences sobre el que basen les seues vides buides. Han agarrat els trastos i se n'han anat, no sense dir-me abans maleducat. Maleducat? Jo que els he permés romandre en el meu portalet resguardant-les del sol, jo que he perdut trenta minuts de la meua vida escoltant-les, que he profanat la vista llegint la seua revista, han destruït tot el meu sistema de valors i creences, ja no podré recuperar-me, em passaré les nits fredes de l'hivern plorant i buidant botelles de vi a un ritme que fins i tot Massiel trobaria immoral.


Així les he vistes per última volta, des del portalet de ma casa, Batman i Robin carrer Llarg avall, mentre el Sol de migdia al pegar contra el paviment,  les rodejava d'una aura mística. 

Definitivament, mai podria creure en un Déu que em tingués a mi com a creient. 

En aquesta dramatització jo parle en català, però realment parlava en castellà perquè no m'entenien. A veure quan inventen una religió en la que Déu és capaç de parlar totes les llengües, perquè presumir de ser omnipotent i no entendre el català, és un poc lamentable, la veritat.

dissabte, 3 de setembre de 2011

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB


Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-.
Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta.

Albergínia /badinjana/ hortalissa
Alcalde /al qadi/ president de l'ajuntament
Alicates:  /al laqqat/ petites estenalles que utilitzen els llanterners o llumers
Assegador /saqa/ camí
Atzucac /az-zuqaq/ carreró sense eixida
Bacora /baqura/ figa primerenca
Baldufa /hudrufa/ joc dels xiquets conegut també com a trompa.
Barnús /burnus/ peça d'abric
Barri /barri/ conjunt de cases i carrers
Caduf o catúfol /kaduz/ recipient de la sénia per traure aigua
Carxofa /hurxufa/ hortalissa
Dacsa /daqsa/ planta gramínia.
Debades /batil/ gratuït, en va.
Drassana /dar sana/ lloc on es construeixen embarcacions.
Duana /diwan/ oficina de control de mercaderies.
Flassada /farsat/ manta
Fanecada /fanica/ dotzena part d'una hectàrea.
Gandul /gandur/ persona a qui li agrada poc treballar.
Garbí /garbi/ vent del sud-oest
Gàtzara /gazara/ soroll
Jàssera o jàssena /jasr/ biga mestra que sosté el sostre.
Javalí /javali/ porc senglar
Llautó /latun/ aliatge de coure i zinc
Llima /laymun/ fruit de la llimera
Ma /ma/ aigua en el llenguatge infantil
Magatzem /maxzem/ local per guardar mercaderies
Mandil /mandil/ davantal
Marjal /marj/ terreny aiguós
Masmorra /matmurra/ presó subterrània
Matalàs /matrah/ sac de tela que es posa sobre el llit per jeure
Moixama /muxamma/ tonyina assecada a l'aire
Mona /maimon/ simi
Quintar /qintar/ mesura de pes
Racó /rukun/ lloc apartat, angle.
Rajola /lajura/ peça d'argila per a la construcció
Rambla /ramla/ areny, terreny cobert d'arena
Raval /rabat/ barri exterior d'una ciutat
Riurau /raf raf/ edifici
Safa /sahfa/ llibrell
Sénia /saniya/ màquina per a l'extracció d'aigua
Séquia /saqiya/ construcció per al rec
Sofà /suffa/ moble
Tabac /tabaq/ planta que a l'estat li aporta molts beneficis.
Tabal /taba/ instrument de percussió.
Talaia /talai'a/ lloc de vigilància
Taronja /turunja/ fruit del taronger, provinent de l'Extrem Orient.
Tassa /tassa/ recipient per beure
Taüt /tabut/ caixa de morts
Tramús /turmus/ fruit
Safanòria /isfanariya/ planta herbàcia
Safareig /saharij/ dipòsit per rentar la roba.
Síndria /sandiya/ fruit dolçós, meló d'alger.
Sucre /sukkar/ substància dolça
Tarifa /ta'rifa/ llista de preus fixats
Xafarder, persona que li agrada parlar de les altres, derivat de safareig, /saharij/ lloc molt apropiat per a aquestos menesters.
Xaloc /xaluq/ vent del sud-est


A betzef /bizzaf/ en gran quantitat.
A la babalà /ala bab Allah/ de manera irreflexiva. A la voluntat d'Al·là.
De gairó /gaydun/ de costat.
En doina /ad-dunia/ en desorde.