DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 El ratolí és un animal que ha conviscut amb els humans des de ben antic, tot aprofitant el menjar que els nostres avantpassats emmagatzemaven. Per això, trobem molts cognats en les llengües indoeuropees. En la branca germànica trobem l'anglés mouse, el neerlandés muis , l'alemany Maus , el suec mus o l'ídix מויז‎ [moiz]. Pel que fa a la branca eslava comptem amb el rus мышь [muix], el serbi-croata миш o l'ucraïnés миша [mixa]. Entre les llengües indo-iranianes tenim el persa موش [muix] i l'hindi मूस [muus], tot i que també és comú el terme चूहा [txuha] i això ens du a la qüestió de com en altres branques hui s'empren altres paraules i el mot panindoeuropeu s'ha desplaçat a altres usos.  En les llengües goidèliques no s'ha conservat, així en gaèlic escocés en diuen luch i en gal·lés llygoden. En grec μυς conviu amb ποντίκι, terme que apareix en el grec bizantí i que originalment es referia a una mostela típica d'Anatòlia o dit també ratolí del Pont μ

Vivim en un sistema econòmic que alterna la crisi econòmica amb l'onada inflacionista, de manera que per defecte o per excés perdem poder adquisitiu. Però mentre que per a les crisis trobem anàlisis complexes, en els darrers anys la pujada de preus ve donada sempre per un problema en ics part del món. Les bondats de la globalitat, supose. La qüestió és que ara un conflicte latent de fa dècades ens alleugera més les butxaques. Iemen és un d'eixos casos en què la pèssima gestió colonial o més aïna, el temor a la voluntat popular, dugué a ingerències de tota mena que es traduïren en una divisió del país allà pels setanta, una decisió salomònica que es revesteix d'ironia si tenim en compte que era en Iemen on es trobava el mític regne de Sabà governat per una reina de nom desconegut que fou amant del rei Salomó.  En els 90 el país es tornà a unir i condemnat a l'oblit pels mitjans de comunicació fins que fa poc ha tornat a la palestra. Però ací no vinc a parlar de geopolíti

 Quan eres professor, les queixes que més se senten entre els companys tenen a vore amb l'actitud dels alumnes, que si no escolten, que quan els manes fer alguna cosa la fan com volen i sense seguir les instruccions. Alguns ho atribueixen a una qüestió generacional, d'altres culpen a les pantalles. La bona qüestió és que després es parlen i s'aproven assumptes als claustres o a les reunions d'equips docents i molts d'eixos companys que clamen contra la desatenció de l'alumnat, posen el crit en el cel per decisions que s'han pres i que a ells ningú els ha informat prèviament perquè eixe dia estaven en la lluna de València. Jo no trobe que siga generacional, el que ja no sé és si això forma part de la naturalesa humana, el no sentir-se interpel·lat quan es parla des de dins d'una multitud o que som d'ànima punki i ens posem en contra de tot per sistema. O pot ser, es deu al fet que estem tan envoltats d'estímuls que la nostra ment per a protegir-se

 Tot baixant del tossal de la Casa Nova, el camí s’endinsa per una pinada que du al viatger primer pel Pla de Carles i en travessant un pontet sobre el riu Quisi, per la Salamanca. Bancals d’ametlers i tarongers, algun poet i la Serra d’Oltà animen el trànsit pel paratge.  Poc després de travessar el barranc, el camí gira i finalment arriba a la Cometa, una partida de Calp filla de l’embranzida agrícola del segle XVIII i que conserva molta personalitat, s’hi celebren encara festes per Sant Joan. Hi trobem una ermita que es va bastir a finals del segle XVII o principis del XVIII per a donar servei principalment a una casa forta annexa, hui desapareguda, i a tots els seus veïns. El conjunt es completa amb riuraus, un forn d’escaldar pansa, pous, aljubs, una bassa de reg i una era que formen una estampa ben interessant de la vida agrícola.   Ara caminant cap a llevant entropessa amb el camí Vell de Teulada que munta per una costera empinada per la partida de les Cometes.   El viatger fa